diumenge, 7 de novembre del 2010

Poema hivernal ( i ver anal)

A les barres reseques de l'hivern ( bagues segons bagui)
las mismas caras los mismos gestos,
Xaparro, t'enveje.

3 comentaris:

  1. Xe,Bu, amb lo be que havies iniciat el poema, i al final la cagues, que et costava acabar el que has començat......


    "Tu corazón, ya terciopelo ajado,
    llama a un campo de almendras espumosas
    mi avariciosa voz de enamorado.

    A las aladas almas de las rosas
    de almendro de nata te requiero:
    que tenemos que hablar de muchas cosas,
    compañero del alma, compañero."


    Bon Diiiiiiiiaaaaaaaaaaaaa!!!!!!!!!!

    ResponElimina
  2. Sense cap mena de dubte, el poema de BU està a anys llum de l'altre, per a millor, clar. Té moltes coses implícites.

    ResponElimina
  3. Què vos donen a trinititolueno?

    ResponElimina