( Tret d'un correu que rula per la red)
Xavi Castillo sol interrompre els seus monòlegs, habitualment abarrotats de públic, fent una pregunta molt senzilla: "ací... algú del PP te que haver, porque si no, ¡no me salen las cuentas!".
A mi... "tampoco me salen las cuentas". I per tant, en esta entrega de la guia útil per a poder eixir al carrer sense que ens caiga la cara de vergonya vull parlar d'un dels fenòmens més estranys del, ja de per si misteriós, comportament humà. Es un fenomen que no per estrany deixa de ser d'allò més habitual i que ens pot donar molta llum per entendre com hem pogut arribar a tindre el panorama polític actual.
Si tenim en conte que la ideologia de dretes sempre intenta afavorir als sectors socials que controlen el capital i els recursos productius, com es possible que aconseguisquen majories absolutes malgrat que estos sectors socials són, clarament, una minoria.
Els últims estudis sociològics que s'han realitzat a tal efecte, demostren que un dels motius que explica este misteri es l'existència dels "re-peperos" (del PP, Però Pobre) Són una tipologia de persones humanes que desafien totes les lleis del trellat i de la lògica humana. Són persones de classe mitja-baixa, treballadors, assalariats de tota la vida i amb sous de merda que voten insistentment al PP.
No s'ha de confondre als peperos (gent que vota al PP per defendre els seus interessos) amb els re-peperos (que també voten al PP i ningú no entén el perquè) Es un grup molt mimetitzat dins la societat i a simple vista passen desapercebuts, Però amb un poc d'atenció són fàcilment identificables. El primer que necessitem per tal de localitzar-los es un senzill qüestionari com el següent:
Front a qualsevol senzilla pregunta sobre l'actualitat política ells diran que de política no entenen , que són apolítics... Però curiosament tots votaran al PP (lo que confirma la seua primera premissa de que, efectivament, no entenen de política)
Si els preguntes què pensen dels casos de corrupció dels polítics ells contestaran que tots els polítics fan igual. Pel contrari, la resposta serà molt diferent si el polític corrupte es del PSOE.
Si els preguntem sobrel'atur i lasituació laboral del país no tardaran gens en traure el recurrent tema dels immigrants. I es que, curiosament, sent ells uns "pobres desgraciats" (com som la majoria i en el bon sentit de la paraula) tenen una malaltosa animadversió per tots aquells que encara ho passen pitjor i tenen una situació molt més desfavorida. Este curiós fenomen el tractarem més avant.
Si després d'estes preguntes noteu una certa incomoditat, es normal, tinga-us en conte que esta gent són de la teoria que en esta vida es millor no significar-se. Clar que, gràcies a esta guia... Sels ha acabat els temps de l'anonimat.
Una vegada identificat al subjecte re-pepero és important entendre a qué es deu este inexplicable comportament i quines causes són les que el provoquen. D'entre totes, cal ressenyar les següents:
La catarsis del llepaculs. Fenomen psicològic pel que persones de classe mitja-baixa amb recursos econòmics limitats acaben pensant que si estan amb els qui tenen poder i diners... Alguna cosa se'ls apegara. I malgrat que mai no veuen el més mínim resultat positiu a lo llarg de la vida, es dona igual i continuen recolzant els rics i poderosos.
La catarsis del desgraciat. Este desviament psíquic esta inversament relacionat amb l'anterior i, pel mateix proces mental que pensen que la riquesa es pot apegar, també creuen que la pobresa es pot contagiar. Este es el motiu pel que estos subjectes desenvolupen una malaltosa animadversió per aquelles persones que encara són més pobres que ells com marginats, immigrants etc.
De la convivència de estes dos catarsis en la psique d'estos subjectes es deriven actituds com les de depreciar l'ensenyament públic i voler dur als seus fills a col.legis privats o concertats, parlar als seus fills en castellà malgrat que els pares siguen valencians-parlants, arremetre amb rabia contra polítics de partits d'esquerres que tenen una situació econòmica superior a la d'ells...
També patixen de la síndrome d'Estocolm, ja que es troben millor si donen el suport a aquells que de seguida que puguen, i gràcies als seus vots, retallaran els seus drets, endurirán les condicions laborals i els fotran tot el que puguen. Però ells contents i pagats. També hi han sociòlegs que veuen certes influències de pràctiques massoquistes que més enllà del sexe volen gaudir inflingint-se dolors socials i econòmics. Però esta no es la meua especialitat i no tinc molta informació al respecte.
Amb tot açò ja sou capaços de localitzar als re-peperos i reconéixer-los.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Desficinions. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Desficinions. Mostrar tots els missatges
dilluns, 1 d’agost del 2011
divendres, 27 de febrer del 2009
ESCAC MAT ALS ESCACS I PROPERAMENT AL ESCAQUEIG (2 part) M-Z

MAT DE LA "COZ": un mat realitzat per un cavall en que el rei en mate no pot moure's degut al fet que està envoltat de les seues pròpies peces.
MAT DEL PASTOR: un mat en quatre moviments (comú entre els novençans). PER EXEMPLE LA BALLARINA DE LAPARRA.
MATERIAL: totes les peces i EQUIPATGES d'un jugador en el CAMP. HORACIO, ENRIQUE.
MATERIAL INSUFICIENT: cap dels dos bàndols té peces suficients com per a GUANYAR.
MIG JOC: fase intermèdia de la partida entre l'obertura i el final.
MOBILITAT: la capacitat d'un jugador O D'UN EQUIP per a moure's pel CAMP. REDUÏDA O NUL
MOVIMENT CANDIDAT: un moviment que sembla bo després d'una observació inicial de la posició i que justifica una anàlisi posterior.
MOVIMENT FORÇAT: un moviment que és clarament l'únic que no dóna com resultat una catàstrofe immediata per al jugador que mou.
MOVIMENT TRANQUIL: un moviment que no ataca.
NEGRE: la designació per al jugador que mou en segon lloc, fins i tot encara que les peces siguen literalment d'altre color (normalment fosc). SALA
PASSIVA: una peça que pot moure's o controlar POC TERRENY. També s'aplica a posicions en les quals existeixen poques alternatives per a TOTS ELS JUGADORS.
PEÓ AÏLLAT: és aquell peó que no té peons del seu mateix EQUIP en les columnes adjacents. Pot convertir-se en una debilitat, doncs la defensa natural d'un péó és altre peó.
PEÓ ENVERINAT: un peó desprotegit que, si és AGAFAT, cause problemes en la posició o pèrdua de NIVELL.
PEÓ PASSAT: és aquell JUGADOR al que no se li oposa cap JUGADOR del bàndol contrari en el seu camí a la promoció.
PEÓ RETARDAT: és aquell peó que en les columnes adjacents només té altres peons del seu mateix color més avançats que ell.
PEONS DOBLATS: parell de peons del mateix color en la mateixa columna.
PEONS COLGATS: parell de peons situats en columnes adjacents sense el suport de peons veïns.
PEÇA: aquest terme pot significar qualsevol peça incloent peons o una peça menor depenent el context.
PEÇA PENJADA: peça desprotegida i exposada a la captura.
PLA: una estratègia utilitzada per un EQUIP per a utilitzar el seu avantatge de manera òptima en una posició específica mentre es minimitza l'impacte dels seus desavantatges en la posició.
PUNXE: un atac a una peça valuosa, obligant a moure's per a evitar la captura i exposant així una peça de menys valor que pot ser presa.
POSICIÓ GUANYADORA: una posició es diu que és guanyadora si un bàndol específic, jugant correctament, pot forçar el mat davant qualsevol defensa del contrari.
"POST-MORTEM": anàlisi d'una partida després de la seua conclusió, típicament conduït per un o ambdós jugadors i algunes vegades espectadors.
PREMI DE BELLESA: un premi donat en alguns tornejos a la partida més bella.
PROFILAXIS: prevenció. Les jugades profilàctiques són aquelles que tendeixen a anticipar-se als plans del contrari i neutralitzar-los.
PROMOCIÓ: l'intercanvi d'un peó per altra peça.
RAJOS X: l'amenaça d'una peça de moure's a través d'una casella ocupada per una peça enemiga.
SACRIFICI: lliurament d'una peça, esperant aconseguir algun avantatge a canvi.
SIMPLIFICACIÓ: una estratègia d'intercanvi de peces d'igual valor.
SOBRECÀRREGA: una peça que té moltes obligacions defensives. Una peça sobrecarregada de vegades pot ser desviada o ser obligada a abandonar.
SOBREPROTECCIÓ: la tècnica d'agrupar forces en suport d'un punt fort.
TÀCTICA: es pot definir com la "realització plasmada en jugades concretes d'una certa estratègia".
TAULES: una partida que acaba en empat.
TRIANGULACIÓ: maniobra que es realitza a fi de guanyar l'oposició.
divendres, 20 de febrer del 2009
jugar a futbol amb els amics (1 part)

Atac: un moviment o estratègia agressiva.
Bluff: és un moviment molt dolent o una negligència (en notació d'escacs es denota per "??").QUASI TOTES LES NOSTRES JUGADES
Blanc: la designació del jugador que mou primer, fins i tot encara que les peces corresponents, conegudes com "peces blanques", siguen d'algun altre color. (generalment clar).
Calcular: planejar curosament una sèrie de moviments mentre es consideren possibles respostes. CONJUNT BUIT
Captura: eliminar (menjar o matar) una peça. FIGURATIVAMENT VAL, BÉ.
Combinació: seqüència de jugades, generalment implicant sacrificis, que condueix a un guany per part d'un jugador. SACRIFICI CONDUEIX A GUANY. SACRIFICI CONDUEIX A GUANY. SACRIFICI CONDUEIX A GUANY.
Complicacions: fase de la partida en la qual predomina la tàctica i en la qual la valoració de la posició resulta confusa.
Componc: paraula que sol i ha de pronunciar-se abans que un jugador acomode una o més peces mal situades sobre el tauler i no desitge moure-les. IEEEEH, PAREM, TU A LA BANDA DRETA, TU DARRERE, TU A LA ESQUERRA I JO DALT, VA GANES.
Contraatac: un atac que respon a l'atac de l'altre jugador.
Desenvolupament: moviment d'una peça de la seua casella original a una ubicació més activa. IEEEEH, MOU-TE OSTIA
Desviament: provocar que una peça es moga a una casella menys apropiada. Típicament utilitzats en el context d'una combinació o un atac, on la peça desviada és crítica per a la defensa. NO FA FALTA, NI PROVOCAR-HO.
Estratègia: Per estratègia s'entén la "planificació d'accions que conduïsquen a un objectiu". CONJUNT BUIT
Final: fase final de la partida, quan queden poques peces sobre el CAMP. COMENÇA EL BALL DE MUTILATS.
Fortalesa: una fortalesa és una posició que, si l'obté el bàndol feble, previndrà la penetració del bàndol contrari. POQUES VEGADES I EN CURTS TERMINIS DE TEMPS I ESPAI.
Hole: en espanyol, forat o buit. Defecte en l'estructura de JUGADORS pel qual una POSICIÓ ha quedat sense possible protecció de JUGADORS. Un CONTRARI podria per tant instal·lar-se amb seguretat en aqueixa POSICIÓ. FULL EQUIPS.
Igualar: crear una posició on els jugadors tinguen les mateixes oportunitats de victòria (conegut com igualtat). EL PREVI ÉS FONAMENTAL.
Iniciativa: l'avantatge que té un jugador que està realitzant amenaces sobre el qual està responent a elles, es diu que el jugador atacant "té la iniciativa.
Interposar: moure una peça entre una peça atacant i el seu objectiu, bloquejant la línia d'atac.
Jugada d'espera: aquella jugada que es realitza sense altre objectiu que esperar a veure les intencions del contrari.
Jugador posicional: un jugador que s'especialitza en estil posicional, en contraposició a jugadors tàctics.
dimarts, 17 de febrer del 2009
dimecres, 21 de gener del 2009
Desficinions [III]
Footbet: Variant del joc d'atzar practicada entre Xals i Xap, particularment, generalment a l'aire lliure de la pista del Tennis (primavera) o de l'escala de Jaima (estiu), a fi de pactar el guany o la pèrdua d'una certa quantitat de diners o d'una altra cosa segons quin siga el resultat de la següent juguesca: A vore qui té els peus més bonicos de tot lo món.
dimarts, 13 de gener del 2009
Desficinions [II]

Com sembla que encara es mullen fartons a Sofia, continue amb les Desficinions. Segona entrega: seguisc acarnissant-me amb JJ Xap. I és que a Tolo li vam fer moltes vegades allò de "S'ha engolit els cinc duros..."
Golafre: Dominat per la gola del gol, JJ Xap menysté Amics amb poques habilitats en una millor posició. Això sí, quan perd el baló després d'obviar el company en boca de goal, la seua gola li fa tirar el fre i no accionar la marxa arrere. Hom golafre e ociós, pou és de tot pecat; Eximenis II Reg., c. 52.
dilluns, 12 de gener del 2009
Desficinions [I]

Feta la presentació (llegiu avall, llegiu a Valle-Inclán), encete, Gibernau, una secció que de ben segur durarà tant com les orxateries que Penev muntà a Bulgària: Desficinions. Té l'honor d'inaugurar-la, Bartholomew's son-in-law, és a dir, el resultat que Bartolo's daughter & Lola's son són-in-love. (Com es veu, seguisc la recomanació de respectar els familiars. Ja ens vàrem excedir en el seu temps arramblant-li a Tolo partides amb una mistera...)
Caragol: Velocitat amb què JJ Xap acara la porteria contrària.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
