Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Matchos. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Matchos. Mostrar tots els missatges
dissabte, 8 de gener del 2011
dimarts, 7 de desembre del 2010
It was rainning cats and dogs
Després de totes les pesquises o peskitos realitzades pel nostre agent especial, Mick (Roberto) Malone, han pogut trobar a la rubia del portal del Xals.
En el document gràfic, es pot vore com li bufava l'orelleta al nostre benvolgut.
En el document gràfic, es pot vore com li bufava l'orelleta al nostre benvolgut.
dilluns, 27 de setembre del 2010
24 HORES
Dispulpeu el retard, però ací teniu unes fotos per rememorar aquella gran nit.
Preparant la tàctica del segon match.
Foto grupal després la desfeta del primer matx.
Preparant la tàctica del segon match.
Foto grupal després la desfeta del primer matx.dissabte, 14 de novembre del 2009
Bon matx al tenis. Exit de la LFC
Hui ha estat un bon matx. Tornar a xafar el camp del tenis després del Blue Lake a sabut a gloria. Ara sabem el que van sentir els jugadors de la cultural al xafar el Camp Nou.
Equips: Juan, Raul, Xals, JuanDa, Rafa i Paco; Luis, Grau, Cadeno, Primo, Arturo i Bena.
un 6 pa' 6 que ha estat igualat fins al 5- 5. El 7-5 posterior pareixia remontable, el 9-5 ,no. Canvi d'equips i partidet més igualat a 3.
Per el que li toca a la LFC, dir que amb gran asombrament he vist com la gent anava contant alguns punts, o feia referència a les regles quan la jugada ho requeria. Un exit. gran col·laboració. El que pareixia que anava a quedar-se al paper passa a ser una realitat. Molts dels jugadors deixaran les seves qualificacions. El guanyador ja el sabem, Arturo,amb els 100 punts de la pista i al que haurem de pagar una cassalla per lo menos. El perdedor, el ultimo de la clase, també el sabem...Els que confiaren amb ell al equip segur que ja el comparen amb Peter Lion.
Als comentaris les puntuacions.
Equips: Juan, Raul, Xals, JuanDa, Rafa i Paco; Luis, Grau, Cadeno, Primo, Arturo i Bena.
un 6 pa' 6 que ha estat igualat fins al 5- 5. El 7-5 posterior pareixia remontable, el 9-5 ,no. Canvi d'equips i partidet més igualat a 3.
Per el que li toca a la LFC, dir que amb gran asombrament he vist com la gent anava contant alguns punts, o feia referència a les regles quan la jugada ho requeria. Un exit. gran col·laboració. El que pareixia que anava a quedar-se al paper passa a ser una realitat. Molts dels jugadors deixaran les seves qualificacions. El guanyador ja el sabem, Arturo,amb els 100 punts de la pista i al que haurem de pagar una cassalla per lo menos. El perdedor, el ultimo de la clase, també el sabem...Els que confiaren amb ell al equip segur que ja el comparen amb Peter Lion.
Als comentaris les puntuacions.
dissabte, 31 d’octubre del 2009
Torna Bena !! (CENSURED)
La expectació de la meua tornada a les cantxes a copat totes les pagines esportives al reu del món, tal que abans inclós del partit ja hi havia invació de pista per part d'un grup de fans sudamericans que sabien que tornava a probar el futbet. Tot s'ha parat quan no n'erem prou ja que erem sols 5. (Mes tard apareixerien PaBon i Bru. per introduir oxigen) .Comdemnats i ja agafant el petate, el fans s'han donat compte que "es/calfavem" ( als coxtes) prop de la banda i no han dubtant ni un moment en oferir un Matx. Aixi he debutat després d'un any i al menys he tocat pilota i fet un gol encara que fos sols espentar-la. 15 min i prou.després a entrat Bru i Pa. Millors sensacions que les que esperava, pe..peró lent.
El matx ha estat be, 5-1 hem guanyat.(Prim, Pere, Xals, Bena, JuanDa,Paco, Bruno)
El matx ha estat be, 5-1 hem guanyat.(Prim, Pere, Xals, Bena, JuanDa,Paco, Bruno)
dissabte, 12 de setembre del 2009
dimarts, 23 de juny del 2009
Ungles en el fartó
La falta d´efectius va fer que aquest dissabte canviàrem el “terreny” de joc.
Sens dubte ací perdríem poques finals.
Per cert, l´Ironman de l´esquerra anuncia que la “despedida” serà el 18 de juliol i que ja té llogat el municipal d´esports per a les 18:00 d´eixe dia… tenim la tranquilitat que eixa vesprada d´estiu per allí no s´asomarà ningú i no vorà com profanem el camp que un dia van xafar Ciraolo i Andújar Oliver.
Sens dubte ací perdríem poques finals.
Per cert, l´Ironman de l´esquerra anuncia que la “despedida” serà el 18 de juliol i que ja té llogat el municipal d´esports per a les 18:00 d´eixe dia… tenim la tranquilitat que eixa vesprada d´estiu per allí no s´asomarà ningú i no vorà com profanem el camp que un dia van xafar Ciraolo i Andújar Oliver.
dilluns, 1 de juny del 2009
L´arena és pa valents
Felicitats als meus companys per la gran victòria aconseguida en el partit del dissabte. Tot i la pressió verbal (l´única que feien) de l´equip contrari la lògica es va imposar i el resultat va ser aclaridor.
Ferro i Cadeno consolant-se després del partit.
Ferro i Cadeno consolant-se després del partit.
dissabte, 28 de març del 2009
DESPEDIDA DEL FUTBET AL CT VALLDIGNA
En el dia de hui s'ha produït un nou adéu al món del "balompié", després de Sarrià, Wembley i la pista 1 del municipal d'esports, li ha arribat el torn al camp de gespa artifical del CT Valldigna. Per a la commemoració s'ha organitzat un gran torneig triangular entre els seguidors ungleters.
A l'acte no ha faltat cap dels rostres més coneguts de la societat ungletera, entre els que podríem destacar, només com a mostra representativa del gran nivell dels assistents, l'abric del Petxino, la camiseta de la Valldigna de D. Carlos Vidal i la sudadera gris del Poli del que suscriu.
Però, no és hora de plorar, no és un adéu, és un fins l'any que ve que tornarem a tindre invitacions fresquetes per gastar. De moment l'espectacle, per no qualificar-lo de manifestació cultural dels peuets i ungletes, és traslladarà a ......... Ací comença una tasca, de gran responsabilitat i que ha de permetre que no es perguen els partidets del dissabte.
Ahhh, m'oblidava, el més destacat del partit, i que considere mereix un anàlisi per part dels ungleters com només vosaltres sabeu fer, el comentari de D. Kikiu: SI AIXÒ ÉS GOL M'EN VAIG, com a resposta a un acció en la que D. Luis Bicicleta Pastor ha tret molt ràpidament una falta comesa sobre d'ell.
P.D. Com a mostra de respecte a l'esdeveniment de hui, demanaria un minut de silenci i un plat de braves i una Budweiser per a Ferro.
dissabte, 14 de març del 2009
diumenge, 22 de febrer del 2009
Les cròniques de l'hèrnia
Partit del dissabte 21/2/09.
D'una BANDA, els "invencibles": Di Oreng II, Pex, "Pulmón" Primo, Kikiu i Cadeno.
D'altra BANDA: JJ Xap, Francisco Cabezalarga, Óscar "Pistoletes", Javi "Rochemback" i Catxó (fill del gran Catxó "donç seiem al mig del camp i ací no juga ni deu").
El que escriu arriba 20 minuts tard. Pot ser que en eixe temps el matx haja segut d'una intensitat bàrbara i per això, a partit d'aquest minut, el ritme siga leeeennnttt.
Així i tot el partit es juga de tu a tu. Els dos equips breguen, l'un per mantindre l'escà(c)s avantatge de dos gols i l'altre per aconseguir al menys un empat que pose fi a la ratxa de 5 partits seguits guanyant dels ja anomenats "invencibles" Xap II i Pex. Però ho fan amb més cor que cap i, si marquen, és per errors garrafals del rival més que per encerts propis.
Ambdues formacions són dèbils en defensa i per això la diferencia que acaba marcant el resultat final de l'encontre ve donada per la millor predisposició atacant de l'equip que finalment guanya,
si bé dues ocasions clares de JJXap quan el marcador marcava un empat hagueren pogut canviar el signe de l'encontre.
Si analitzem l'actuació individual dels jugadors destaquem el següent:
Pex: en la seua línia. La seua qualitat tècnica amb el baló als peus salva el que pot ser partit rere partit una actuació discreta. Aquest dissabte no obstant, més erràtic que de costum.
Di Oreng II: Molt participatiu en defensa, lloc on tradicionalment completa millors actuacions, incorporant-se bé a l'atac i aportant per al seu equip algun que altre gol. Destaquem també tres passades des de sa casa que arribaren perfectament al davanter.
Primo: Fent honor al seu recentment estrenat malnom, el "pulmó" de l'equip guanyador fou incansable durant tot l'encontre. Sobrat de físic, com també és costum en ell, totalment negat en la resolució final de les jugades.
Kikiu: Voluntariós. Només la seua manca d'un millor estat de forma evita que els seus partits siguen rodons, faltant-li completar les jugades en atac, si bé arribà a tallar prou balons a la defensa.
Cadeno: Com a davanter tradicional, bona actuació i màxim golejador de l'encontre. No se'l por retreure res. A més, recordant els seus inicis al món del futbol, bona actuació baix els pals amb dues o tres intervencions de mèrit.
Francesc Fran"encés": Tal vegada contagiat per la inoperància de la resta dels membres del seu equip, el que solia sér uns dels MVPs dels partits, va fer una actuació discreta, si bé fou el millor dels seus, no pogué evitar la derrota i se'n anà als vestidors calentet i sense ganes d'anar a l'aniversari de la seua nebodeta on feu acte de presència i prompte pujà a vore el seu Farça. Així vesprada nefasta per a ell. Esperem que les notícies aquesta setmana d'un nou projecte músical li facen més dolça la setmana.
Òscar i Javi: Dos que també degut a la seua baixa forma física no pogueren donar més pel seus. I és una llàstima perque el "pistoler" atresora una gran qualitat tècnica.
Catxó: Molt actiu en la zona atacant li faltà encert i pecà en exces de xuts impossibles. De tota manera estigué més compenetrat amb els seus companys que altres vegades.
JJ Xap: Per ell passaven la majoria de les jugades d'atac del seu equip i tal vegada aquest fou un dels motius de la derrota. Si bé es mostrà voluntariós, li faltà el que altres vegades li sobra, decisió en pujar a l'atac. Moltes jugades de contracolp es frenaven en arribar a ell. Si a açò sumem la poca efectivitat cara a porta podem dir que fou un dels artífex de que el seu equip no poguera remuntar. Pogué deixar el seu equip amb quatre per doble amonestació en dues accions consecutives quan en una tallà el baló en la mà, cosa que li recriminà ferventment Cadeno, i acte seguit feu una falta fora de lloc al Primo. I és que poc li queda del que atresorava el dues vegades internacional per la Selecció del campionat d'estiu.:)
En definitiva victòria justa per part de l'equip que, de moment porta un parcial de 5-0 en aquesta temporada. Veurem si la setmana que ve les coses canvien amb alguna nova incorporació o algun retorn a la competició per part d'alguns lesionats.
A destacar per últim les frases del partit con "marquem per zones" del Pex (o volia dir persones?), "alguna vegada amollaràs el baló no? arrere també la pots passar!" de Raül a Pex, "vaig a fer dos gols i te'ls dedique" del Xap a un servidor o "açò és una misèria" de Francesc al firmament celestial.
Al final no hi hagué vestidor al Bar La Via per manca de jugadors a la sala de premsa.
Bé açò és tot i fins la setmana que ve.
D'una BANDA, els "invencibles": Di Oreng II, Pex, "Pulmón" Primo, Kikiu i Cadeno.
D'altra BANDA: JJ Xap, Francisco Cabezalarga, Óscar "Pistoletes", Javi "Rochemback" i Catxó (fill del gran Catxó "donç seiem al mig del camp i ací no juga ni deu").
El que escriu arriba 20 minuts tard. Pot ser que en eixe temps el matx haja segut d'una intensitat bàrbara i per això, a partit d'aquest minut, el ritme siga leeeennnttt.
Així i tot el partit es juga de tu a tu. Els dos equips breguen, l'un per mantindre l'escà(c)s avantatge de dos gols i l'altre per aconseguir al menys un empat que pose fi a la ratxa de 5 partits seguits guanyant dels ja anomenats "invencibles" Xap II i Pex. Però ho fan amb més cor que cap i, si marquen, és per errors garrafals del rival més que per encerts propis.
Ambdues formacions són dèbils en defensa i per això la diferencia que acaba marcant el resultat final de l'encontre ve donada per la millor predisposició atacant de l'equip que finalment guanya,
si bé dues ocasions clares de JJXap quan el marcador marcava un empat hagueren pogut canviar el signe de l'encontre.
Si analitzem l'actuació individual dels jugadors destaquem el següent:
Pex: en la seua línia. La seua qualitat tècnica amb el baló als peus salva el que pot ser partit rere partit una actuació discreta. Aquest dissabte no obstant, més erràtic que de costum.
Di Oreng II: Molt participatiu en defensa, lloc on tradicionalment completa millors actuacions, incorporant-se bé a l'atac i aportant per al seu equip algun que altre gol. Destaquem també tres passades des de sa casa que arribaren perfectament al davanter.
Primo: Fent honor al seu recentment estrenat malnom, el "pulmó" de l'equip guanyador fou incansable durant tot l'encontre. Sobrat de físic, com també és costum en ell, totalment negat en la resolució final de les jugades.
Kikiu: Voluntariós. Només la seua manca d'un millor estat de forma evita que els seus partits siguen rodons, faltant-li completar les jugades en atac, si bé arribà a tallar prou balons a la defensa.
Cadeno: Com a davanter tradicional, bona actuació i màxim golejador de l'encontre. No se'l por retreure res. A més, recordant els seus inicis al món del futbol, bona actuació baix els pals amb dues o tres intervencions de mèrit.
Francesc Fran"encés": Tal vegada contagiat per la inoperància de la resta dels membres del seu equip, el que solia sér uns dels MVPs dels partits, va fer una actuació discreta, si bé fou el millor dels seus, no pogué evitar la derrota i se'n anà als vestidors calentet i sense ganes d'anar a l'aniversari de la seua nebodeta on feu acte de presència i prompte pujà a vore el seu Farça. Així vesprada nefasta per a ell. Esperem que les notícies aquesta setmana d'un nou projecte músical li facen més dolça la setmana.
Òscar i Javi: Dos que també degut a la seua baixa forma física no pogueren donar més pel seus. I és una llàstima perque el "pistoler" atresora una gran qualitat tècnica.
Catxó: Molt actiu en la zona atacant li faltà encert i pecà en exces de xuts impossibles. De tota manera estigué més compenetrat amb els seus companys que altres vegades.
JJ Xap: Per ell passaven la majoria de les jugades d'atac del seu equip i tal vegada aquest fou un dels motius de la derrota. Si bé es mostrà voluntariós, li faltà el que altres vegades li sobra, decisió en pujar a l'atac. Moltes jugades de contracolp es frenaven en arribar a ell. Si a açò sumem la poca efectivitat cara a porta podem dir que fou un dels artífex de que el seu equip no poguera remuntar. Pogué deixar el seu equip amb quatre per doble amonestació en dues accions consecutives quan en una tallà el baló en la mà, cosa que li recriminà ferventment Cadeno, i acte seguit feu una falta fora de lloc al Primo. I és que poc li queda del que atresorava el dues vegades internacional per la Selecció del campionat d'estiu.:)
En definitiva victòria justa per part de l'equip que, de moment porta un parcial de 5-0 en aquesta temporada. Veurem si la setmana que ve les coses canvien amb alguna nova incorporació o algun retorn a la competició per part d'alguns lesionats.
A destacar per últim les frases del partit con "marquem per zones" del Pex (o volia dir persones?), "alguna vegada amollaràs el baló no? arrere també la pots passar!" de Raül a Pex, "vaig a fer dos gols i te'ls dedique" del Xap a un servidor o "açò és una misèria" de Francesc al firmament celestial.
Al final no hi hagué vestidor al Bar La Via per manca de jugadors a la sala de premsa.
Bé açò és tot i fins la setmana que ve.
dilluns, 16 de febrer del 2009
Turno de réplicas
“I si he "criticat" el teu germà i crec que l'únic que ho ha fet he segut jo, pense i espere que ell haja entés les meues crítiques com el que són i en la mesura que li corresponen o no.”
Jardiel Poncela.
Un nom perfecte per a un arbitre, vive Dios.
Les he entés Peuets. I has sigut molt VALENT obrint-te. Sols una coseta, si pitares en un camp on els espectadors foren clons meus, passarien principalment dos coses:
1. La mitjana de qualitat tècnica en la graderia superaria la del camp de futbol. Especialment en un partit amb Careto i Del Horno Fons Meló.
2. S´escoltarien càntics com este...
Pel que fa a la crònica, ni José Juan en el Levante-EMV.
Descendència? Tranquils amb un com jo ja en teniu prou.
A més, va ser una escapada espiritual, de contemplació.. eixe estar davant d´un quadre del Greco i dir.. el Greco, Theotokopulos.. ahí està, mira-lo.. mmm bonico, el Greco.. llegint panfletet d´explicació.. 5 minuts i et preguntes ja estarà bé o hauria d´estar més rato.. és del Greco mira i sense calcar, quin artistazo mentres penses, ara on estiguen “las Grecas”...
Quin desfile este dissabte! Cadeno? Sóc dels pocs privilegiats que va assistir a la gènesi d´eixe gran davanter que és hui. Com oblidar “la rebelión de Ondara” on va forçar a Cunyat a posar-lo de davanter perquè de lateral s´estava perdent. Gràcies Cunyat. (Segur que si el senyor JB Mafé ho llig, ho pot confirmar).
Cadeno, Cándido.. també he tingut el privilegi de compartir vestidor amb ell. Sr. President si em convoca no el defraudaré. Jo he sigut sempre de Jaque Mate Pastor (Laparra) encara que m´adapte prou bé a totes les tàctiques. De tota manera sempre he sigut més de dames (ma huelo em deixava guanyar). Per a que es senta com en casa li hem posat un tauleret al bloc.
No s´enganyeu ací el comun denominador máximo i el mínimo comun múltiplo en els equips guanyadors he sigut jo. Sóc com Angulo. Jugador criticat però imprescindible. Eixe que es troba a faltar quan no està i que es tritura quan juga.. però quan es retire diran.. campió de lliga, copa, uefa, subcampió Champions...otia.. Eixe és el palmarés d´Angulo!!!
Com ell sempre m´he rodejat dels millors.. i de tots s´aprén.
Jardiel Poncela.
Un nom perfecte per a un arbitre, vive Dios.
Les he entés Peuets. I has sigut molt VALENT obrint-te. Sols una coseta, si pitares en un camp on els espectadors foren clons meus, passarien principalment dos coses:
1. La mitjana de qualitat tècnica en la graderia superaria la del camp de futbol. Especialment en un partit amb Careto i Del Horno Fons Meló.
2. S´escoltarien càntics com este...
Pel que fa a la crònica, ni José Juan en el Levante-EMV.
Descendència? Tranquils amb un com jo ja en teniu prou.
A més, va ser una escapada espiritual, de contemplació.. eixe estar davant d´un quadre del Greco i dir.. el Greco, Theotokopulos.. ahí està, mira-lo.. mmm bonico, el Greco.. llegint panfletet d´explicació.. 5 minuts i et preguntes ja estarà bé o hauria d´estar més rato.. és del Greco mira i sense calcar, quin artistazo mentres penses, ara on estiguen “las Grecas”...
Quin desfile este dissabte! Cadeno? Sóc dels pocs privilegiats que va assistir a la gènesi d´eixe gran davanter que és hui. Com oblidar “la rebelión de Ondara” on va forçar a Cunyat a posar-lo de davanter perquè de lateral s´estava perdent. Gràcies Cunyat. (Segur que si el senyor JB Mafé ho llig, ho pot confirmar).
Cadeno, Cándido.. també he tingut el privilegi de compartir vestidor amb ell. Sr. President si em convoca no el defraudaré. Jo he sigut sempre de Jaque Mate Pastor (Laparra) encara que m´adapte prou bé a totes les tàctiques. De tota manera sempre he sigut més de dames (ma huelo em deixava guanyar). Per a que es senta com en casa li hem posat un tauleret al bloc.
No s´enganyeu ací el comun denominador máximo i el mínimo comun múltiplo en els equips guanyadors he sigut jo. Sóc com Angulo. Jugador criticat però imprescindible. Eixe que es troba a faltar quan no està i que es tritura quan juga.. però quan es retire diran.. campió de lliga, copa, uefa, subcampió Champions...otia.. Eixe és el palmarés d´Angulo!!!
Com ell sempre m´he rodejat dels millors.. i de tots s´aprén.
Partido de Enamorados
Dissabte dels Enamorados, 17.35 hores, Club de Tennis Andrada.
Amigos de Xals: Paco, Ferro, Cadeno (sí, heu llegit bé), Òscar Burgos i Xals.
Amigos de Peix: Carlos Modosito Gamarra Orengo, Juanda, Arthur the Prim, Màrcula (sí, també) i el teniente Colombo. No convocat: Willy Toledo.
Incidències: Vesprada de telèfons calentets. A les 17.30 hores el partit estava suspés per la manca d'efectius defectuosos. Fou llavors quan es va recórrer als comodins de la llamada: Catxó (engripat; amenaça de venir la setmana que ve), Carlos Meló (Zizou no respongué) i Carlos Vidal (des de Gandia, amb cara de son, preguntà: "Però Xaparro no puja, oi?"). El matx seguia suspés (poc importava que Xals estiguera de camí; l'objectiu de trencar-li la vesprada estava ja acomplit). Comencen a rodar els SMS de suSpeMSió. Aleshores es fa la llum, o la tenebra, segons es mire: "Jornada avortada? Però si els Màrcules (2) estan pujant!!" [*] Tornem a convocar; mentre, Xals, alié a tot el tripijoc, conduïa feliç cap a un horitzó sense JJ. L'estampa recordava el final de Blade Runner.
[*] En honor a la veritat, el paio en qüestió no malnomenà Màrcules sinó altre knick Serpis name.
Accidents: Es guardà un minut de silenci per Bena i Zizou. Es gastà una bona dosi de saliva amb JJ Xap. Que si Laura, la filla de Tolo, no arribaria mai a saber quina alegria ens havia donat aquest dissabte d'Enamorados. Que si la cosa anava de buscar la descendència en el Salto del Caballo (variant cañí del Salto del Tigre), a l'estil de Dino Drpic. Que si finalment hauria trobat la samarreta de Christian Ziege que tant delejava. Que si li portaria al seu amic –i còmplice– teniente Colombo algun detallet (una reproducció de Doménikos Theotokópoulos, una foto dedicada de José Luis González, un pòster de Goya Toledo...). Etcètera, etcètera.
Ja dalt, xafant gespa de l'Andrada Stadium, el que tots ens temíem: "JJ ha aconseguit llogar La Saeta i en uns minuts aterrarà a la pista de pàdel". Murmuri. Gestos d'incredulitat. Algú es regirava en el seu seient. "Xe, Xals, on vas? Que és broma! Que qui no pot vindre és Òscar (Sanfrancisco, Quique)." "Fills de putes." Tornaren a sonar totes les alarmes. Juanda (sí, Juanda; aquest xicon aprén ràpid) suggerí: "Voleu que li toque a Cadeno?"
Primera incursió de Cadeno: "Bueeenasss. Com va, xiquets?... Xe, això d'Ungles en el baló, esteu molt mal, no?" (Sort que diguérem que el blog no havia de transcendir.) Val a dir, però, que aquestes paraules, junt a la reflexió final: "Caguenden. Mos ha passat com a Van Gaal quan juava contra el Valéncia", fou el més destacable de la seua actuació.
El matador: Màrcula, Jose. Per com vestia: xandall, braga al coll (restes d'una nit gojosa amb Noe) i... canelleres!
El brandi: Prettiest Feet. Tot en ell era començar, i començar. No culminava. L'Aliaksandr Hleb de l'Associació.
El massessino: Sens dubte, Iron Man. El teniente Colombo semblava tenir sang en les venes quan Brunelleschi s'encabotava –primeries del partit– a esculpir-li tíbia i peroné. L'antic regent del Bar Lepanto (per cert: aquest torna a obrir les nits del dissabte sota nova direcció. Amb un ambient selecte i un servei exquisit, Bar La Via li ofereix les seues especialitats: entrepà de formatge a la catalana, costelletes, carxofetes amb pasteta, màquines escurabutxaques, pastís de tres xocolates i tiramisú. Això sí, la disponibilitat d'aquestes postres depén de si Galleta ve o no a sopar); [**] l'anterior rector del Bar Ferro, déiem, rubricà una vesprada de despropòsits amb la clàssica jugada de pati col·legial: isqué de la cova, com un Ferran Giner entradet en anys i carns; enfilà porteria contrària; un, dos rivals; no massa meritori: eren Modosito Gamarra i el teniente Colombo; tercer escull: el Primo, la prova de foc; fracàs sense remissió; i aleshores la frase, en veu alta: "Ieps, falta!" No cal dir, però ho direm, que la infracció sols va ocórrer en el seu orgull ferit. La cosa va anar a més, i per la nit, a la sobretaula del Bar La Via (tres estralls en la guia Mon Cherry. Local per a nebodes, abadejos, esturions, dinars d'empresa i actuacions d'Amfaria un Pallot, Kenny G Para el Mero, Atura la Caravana i Junior i el Coll Brut i Alt. Amb el Bar Stop, el Bar Xapa i la Flor de Ruzafa, conforma la Ruta Gastronòmica de Carlos Bianchi, el Virrey), [***] Ferro li insistia a Rosa que "havia sigudo falta claríssima", Arturo havia actuat amb grega hybris, com un híbrid de Marchena, Pablo Alfaro, Javi Navarro i ell mateix. La xicona, amor mana, assentia silenciosament.
[**] i [***] Bru, no et queixaràs de la promo...
El tercer temps: Durant les copes del TNT féu acte de presència Cándido Jiménez Mompó, fill de Candidato Jiménez per Esquerra Fundida i mestre en brutes arts de Bruno Pascual. Actualment també és el presi del nostre Bobby Fischer Price particular, Joanet Peu d'Angelet. Se li plantejà la següent barata: JJ per J Peuet. Els Peus Més Bonics del Món fou el més interessat en el canvi; arribà a oferir també un parell de Chaise Long per al club d'escacs. Candi preguntà:
―Però Juanjo sap de què va aquest joc?
―Home, tenint en compte que es considera una reina...
―Reinona ―apuntà Xals.
―... però es mou com un peó...
Candi prometé visitar Ungles en el baló una vegada haja pres un determini definitiu.
Amigos de Xals: Paco, Ferro, Cadeno (sí, heu llegit bé), Òscar Burgos i Xals.
Amigos de Peix: Carlos Modosito Gamarra Orengo, Juanda, Arthur the Prim, Màrcula (sí, també) i el teniente Colombo. No convocat: Willy Toledo.
Incidències: Vesprada de telèfons calentets. A les 17.30 hores el partit estava suspés per la manca d'efectius defectuosos. Fou llavors quan es va recórrer als comodins de la llamada: Catxó (engripat; amenaça de venir la setmana que ve), Carlos Meló (Zizou no respongué) i Carlos Vidal (des de Gandia, amb cara de son, preguntà: "Però Xaparro no puja, oi?"). El matx seguia suspés (poc importava que Xals estiguera de camí; l'objectiu de trencar-li la vesprada estava ja acomplit). Comencen a rodar els SMS de suSpeMSió. Aleshores es fa la llum, o la tenebra, segons es mire: "Jornada avortada? Però si els Màrcules (2) estan pujant!!" [*] Tornem a convocar; mentre, Xals, alié a tot el tripijoc, conduïa feliç cap a un horitzó sense JJ. L'estampa recordava el final de Blade Runner.
[*] En honor a la veritat, el paio en qüestió no malnomenà Màrcules sinó altre knick Serpis name.
Accidents: Es guardà un minut de silenci per Bena i Zizou. Es gastà una bona dosi de saliva amb JJ Xap. Que si Laura, la filla de Tolo, no arribaria mai a saber quina alegria ens havia donat aquest dissabte d'Enamorados. Que si la cosa anava de buscar la descendència en el Salto del Caballo (variant cañí del Salto del Tigre), a l'estil de Dino Drpic. Que si finalment hauria trobat la samarreta de Christian Ziege que tant delejava. Que si li portaria al seu amic –i còmplice– teniente Colombo algun detallet (una reproducció de Doménikos Theotokópoulos, una foto dedicada de José Luis González, un pòster de Goya Toledo...). Etcètera, etcètera.
Ja dalt, xafant gespa de l'Andrada Stadium, el que tots ens temíem: "JJ ha aconseguit llogar La Saeta i en uns minuts aterrarà a la pista de pàdel". Murmuri. Gestos d'incredulitat. Algú es regirava en el seu seient. "Xe, Xals, on vas? Que és broma! Que qui no pot vindre és Òscar (Sanfrancisco, Quique)." "Fills de putes." Tornaren a sonar totes les alarmes. Juanda (sí, Juanda; aquest xicon aprén ràpid) suggerí: "Voleu que li toque a Cadeno?"
Primera incursió de Cadeno: "Bueeenasss. Com va, xiquets?... Xe, això d'Ungles en el baló, esteu molt mal, no?" (Sort que diguérem que el blog no havia de transcendir.) Val a dir, però, que aquestes paraules, junt a la reflexió final: "Caguenden. Mos ha passat com a Van Gaal quan juava contra el Valéncia", fou el més destacable de la seua actuació.
El matador: Màrcula, Jose. Per com vestia: xandall, braga al coll (restes d'una nit gojosa amb Noe) i... canelleres!
El brandi: Prettiest Feet. Tot en ell era començar, i començar. No culminava. L'Aliaksandr Hleb de l'Associació.
El massessino: Sens dubte, Iron Man. El teniente Colombo semblava tenir sang en les venes quan Brunelleschi s'encabotava –primeries del partit– a esculpir-li tíbia i peroné. L'antic regent del Bar Lepanto (per cert: aquest torna a obrir les nits del dissabte sota nova direcció. Amb un ambient selecte i un servei exquisit, Bar La Via li ofereix les seues especialitats: entrepà de formatge a la catalana, costelletes, carxofetes amb pasteta, màquines escurabutxaques, pastís de tres xocolates i tiramisú. Això sí, la disponibilitat d'aquestes postres depén de si Galleta ve o no a sopar); [**] l'anterior rector del Bar Ferro, déiem, rubricà una vesprada de despropòsits amb la clàssica jugada de pati col·legial: isqué de la cova, com un Ferran Giner entradet en anys i carns; enfilà porteria contrària; un, dos rivals; no massa meritori: eren Modosito Gamarra i el teniente Colombo; tercer escull: el Primo, la prova de foc; fracàs sense remissió; i aleshores la frase, en veu alta: "Ieps, falta!" No cal dir, però ho direm, que la infracció sols va ocórrer en el seu orgull ferit. La cosa va anar a més, i per la nit, a la sobretaula del Bar La Via (tres estralls en la guia Mon Cherry. Local per a nebodes, abadejos, esturions, dinars d'empresa i actuacions d'Amfaria un Pallot, Kenny G Para el Mero, Atura la Caravana i Junior i el Coll Brut i Alt. Amb el Bar Stop, el Bar Xapa i la Flor de Ruzafa, conforma la Ruta Gastronòmica de Carlos Bianchi, el Virrey), [***] Ferro li insistia a Rosa que "havia sigudo falta claríssima", Arturo havia actuat amb grega hybris, com un híbrid de Marchena, Pablo Alfaro, Javi Navarro i ell mateix. La xicona, amor mana, assentia silenciosament.
[**] i [***] Bru, no et queixaràs de la promo...
El tercer temps: Durant les copes del TNT féu acte de presència Cándido Jiménez Mompó, fill de Candidato Jiménez per Esquerra Fundida i mestre en brutes arts de Bruno Pascual. Actualment també és el presi del nostre Bobby Fischer Price particular, Joanet Peu d'Angelet. Se li plantejà la següent barata: JJ per J Peuet. Els Peus Més Bonics del Món fou el més interessat en el canvi; arribà a oferir també un parell de Chaise Long per al club d'escacs. Candi preguntà:
―Però Juanjo sap de què va aquest joc?
―Home, tenint en compte que es considera una reina...
―Reinona ―apuntà Xals.
―... però es mou com un peó...
Candi prometé visitar Ungles en el baló una vegada haja pres un determini definitiu.
dijous, 12 de febrer del 2009
Bena baixa indefinida pels dissabtes
Després d'anar al metge, es probable que tinga un pinssament a la zona lumbar i que a més m'estiga afectant a la cadera i als musculs(man) de l'aductor. Es el primer diagnóstic. Caldrà esperar als resultats de les plaques i de la ressonància (com els jugadors bons i tot). Aixó serà dins de 2 setmanes com a minim. Així que estime que durant al menys 2 mesos no tornaré a xafar un rectangle de joc.
diumenge, 8 de febrer del 2009
Match 8-2-2009
El més destacat d'aquest match a estat el fet de que hem esgotat les invitacions dels socis per a poder jugar. Hem tirat de les invitacions del pare de Pex, el que es pot anomenar, les últimes canonades abans de obrir nous horitzons per Xeraco.També destacar la actuació de los Big Huevos, J.J.Punxaeta a la cama declarà:
- Ho deixe ací, no vull trencar-me més.
Per altra banda corren rumors de que Pex començà a amortitzar l' SPA del tennis.
Instantànea de Lois celebrant un gol, moments despres de posar-se les piles.
diumenge, 1 de febrer del 2009
Match 31-01-09
Club de tennis. 17:30
Tranquil Bena. Tot no s´acaba en el futbol. El teniente Dan estava igual que tu i va refer la seua vida.
Equip 1: Loís, Paco, Arturo, Benavent i jj Xap
Equip 2: Juanito, R Xap, Pexino, Rafa i Quique
Partit igualat on el resultat ha sigut el menys important.
A destacar:
- Testimoni preocupant del Bena a mitat del partit: "és com si les cames no em respongueren"
Tranquil Bena. Tot no s´acaba en el futbol. El teniente Dan estava igual que tu i va refer la seua vida.
-Jogo bonico de Loís. Amb eixa classe i eixe mínim desgast físic, m´atrevisc a dir com serà d´ací 50 anys.
-Lamentar la lesió de Rafa. Ací poca broma. En serio, que no siga res.
- I per últim, una queixa. Mentre uns ens deixem la pell i les fibres (xicotet tiró) pel nostre equip, altres no arrisquen i fan valer maquinària per girar les seues cintures, amb lo que molesta el ruidet...
diumenge, 25 de gener del 2009
Match 24-01-09
Club de tennis. 17:30
Equip 1: Xals, Pexino, Loís, Benavent i jj Xap
Equip 2: Paco, R Xap, Ivan, Rafa i Quique
Anàlisi previ: poco "músculo" en l´equip 1.
Advertència del Xals: "10 minuts de tregua"
minut 11.. el Xals se´n va. Broken match... resta de minuts lamentables.
Plantegem dos jocs.
Si creus que Peuets té raó, i és que evidentment no es pot jugar amb cantamañanas com el Pexino i el Xaparro, tu juego es el 1 "Besitos a mí", on hauràs de buscar el Xals per a donar-li besitos.. ojo!! no t´equivoques!! altres membres de l´equip 1 s´amaguen darrere les brosses.
Si creus que Peuets no té raó, i penses que mereix una mort cruel per rebentar-mos el partit, tu juego es el 2 "Trencapartits", on hauràs de disparar-lo fins aconseguir que muerda el polvo.. cuidao!! no t´equivoques i mates a companys de l´equip 1.
SORT!!!
BESITOS A MÍ
TRENCAPARTITS
Equip 1: Xals, Pexino, Loís, Benavent i jj Xap
Equip 2: Paco, R Xap, Ivan, Rafa i Quique
Anàlisi previ: poco "músculo" en l´equip 1.
Advertència del Xals: "10 minuts de tregua"
minut 11.. el Xals se´n va. Broken match... resta de minuts lamentables.
Plantegem dos jocs.
Si creus que Peuets té raó, i és que evidentment no es pot jugar amb cantamañanas com el Pexino i el Xaparro, tu juego es el 1 "Besitos a mí", on hauràs de buscar el Xals per a donar-li besitos.. ojo!! no t´equivoques!! altres membres de l´equip 1 s´amaguen darrere les brosses.
Si creus que Peuets no té raó, i penses que mereix una mort cruel per rebentar-mos el partit, tu juego es el 2 "Trencapartits", on hauràs de disparar-lo fins aconseguir que muerda el polvo.. cuidao!! no t´equivoques i mates a companys de l´equip 1.
SORT!!!
BESITOS A MÍ
TRENCAPARTITS
Subscriure's a:
Missatges (Atom)