dimecres, 24 de juny del 2009
Abominable Snowman Strikes Back
Per l'amor de Déu...
I segueixen havent-hi menors al davant.
Per l'amor de Déu...
dimarts, 23 de juny del 2009
Ungles en el fartó
La falta d´efectius va fer que aquest dissabte canviàrem el “terreny” de joc.
Sens dubte ací perdríem poques finals.
Per cert, l´Ironman de l´esquerra anuncia que la “despedida” serà el 18 de juliol i que ja té llogat el municipal d´esports per a les 18:00 d´eixe dia… tenim la tranquilitat que eixa vesprada d´estiu per allí no s´asomarà ningú i no vorà com profanem el camp que un dia van xafar Ciraolo i Andújar Oliver.
Sens dubte ací perdríem poques finals.
Per cert, l´Ironman de l´esquerra anuncia que la “despedida” serà el 18 de juliol i que ja té llogat el municipal d´esports per a les 18:00 d´eixe dia… tenim la tranquilitat que eixa vesprada d´estiu per allí no s´asomarà ningú i no vorà com profanem el camp que un dia van xafar Ciraolo i Andújar Oliver.
dijous, 18 de juny del 2009
Vendetta
Lucarelli "El toro de Livorno", Ciccio Tavano, Corradi, Fiore…
Ara pagareu per tots junts.
Que tanta gloria lleven como paz dejan. 
Ara pagareu per tots junts.
Com tots sabreu (aprofite ara que no poden contestar) 2 dels més grans pufos del futbol local han sigut facturats per via aèria a terres italianes.
Peuets boniquets i d´angelet, han sigut els guanyadors (tongo?) d´un sorteig que va organitzar l´empresa italo-vallera Bianchi. El premi, dos invitacions a un campus preestiuenc dirigit a pares coixos de cadets del Cagliari.
Tots sabem que a pesar de les seues limitacions, els nostres convecinos destacaran i prompte arribaran les ofertes. Enganyat pels driblings impossibles de Vidahleb, provocant que els genolls de les mitges cames dels oponents toquen piso i la contundència i elegància d´un central que recorda lo pitjor que pot rascar un equip com l´At. per Brasil, Massimo Cellini, president de l´equip sard, no tardarà en posar-los damunt la taula.
Peuets boniquets i d´angelet, han sigut els guanyadors (tongo?) d´un sorteig que va organitzar l´empresa italo-vallera Bianchi. El premi, dos invitacions a un campus preestiuenc dirigit a pares coixos de cadets del Cagliari.
Tots sabem que a pesar de les seues limitacions, els nostres convecinos destacaran i prompte arribaran les ofertes. Enganyat pels driblings impossibles de Vidahleb, provocant que els genolls de les mitges cames dels oponents toquen piso i la contundència i elegància d´un central que recorda lo pitjor que pot rascar un equip com l´At. per Brasil, Massimo Cellini, president de l´equip sard, no tardarà en posar-los damunt la taula.
Que tanta gloria lleven como paz dejan.
peuets celebrant atracament
dijous, 11 de juny del 2009
El tren de Glasgow, el Dioni i ara...
EL EXCELSIOR BELGA FICHA A DJUKIC, CARBONI Y SÁNCHEZ
El serbio será el entrenador, el italiano director deportivo, y el de Aldaia el director de 'scouting' y el hombre fuerte en España.
Superdeporte 11/06/2009
divendres, 5 de juny del 2009
Brigante i els telèfons
Algú ha tingut l'experiència de parlar per telèfon amb el nostre company Pedrito? S'heu adonat del que li repugna aquest aparell. Val més enviar-li un telegrama que cridar-li al mòvil. Que li passarà a mr. Brigante amb aquest invent del dimoni?
Ací tenim Pedrito a l'intimitat de sa Casa negociant
amb Paco Camps de Golf la cesió dels drets d'autor
dels seus llibres a canvi d'un lloc com a conseller de
cultura del govern valencià. En aquest cas no li fa
nosa el telèfon.
amb Paco Camps de Golf la cesió dels drets d'autor
dels seus llibres a canvi d'un lloc com a conseller de
cultura del govern valencià. En aquest cas no li fa
nosa el telèfon.
dilluns, 1 de juny del 2009
L´arena és pa valents
Felicitats als meus companys per la gran victòria aconseguida en el partit del dissabte. Tot i la pressió verbal (l´única que feien) de l´equip contrari la lògica es va imposar i el resultat va ser aclaridor.
Ferro i Cadeno consolant-se després del partit.
Ferro i Cadeno consolant-se després del partit.
dissabte, 30 de maig del 2009
divendres, 29 de maig del 2009
Amores perros. De gossos i gosses
UN
Com molts sabreu, Peus d'Angelet i sa femme Alekandra han afillat un gosset. Un cadell molt graciós de ratoliner que, en pocs mesos, haurà aprés a pujar al sofà de Bianchi (no, Xals, no em dones les gràcies per la promo; menys encara si tenies pensat convidar-me al Xapa); ja me n'estic ocupant d'ensinistrar-lo; Peus d'Angelet està molt content amb la meua tasca; Alekandra, més.
DOS
Do(nc)s bé, passa que el ratolineret en qüestió ja té nom: Trufo, que no Truffaut, que és -aquest últim- el que més s'acosta a allò que volia Alekandra: Jean-Paul. Sí, amics i amigues: Jean-Paul. Jo, de l'opció Jean-Paul mai he estat partidari, però no per res, no pels motius que ja indicava Els Peus més Bonics del Món:
[...] si li posen J-P van a fer un desgraciat al gos i a nosaltres, perquè quan anem amb ells i el criden: "Jean Paul, vine ací!", la gent va a pensar: "Eu! Quina quadrilla d'intis!" A més, amb eixe nom li haurien de comprar un batí i unes pantunfles i un altre gos que fóra el seu majordom,
sinó pel fet que Jean-Paul és més aviat nom de bulldog. La meua preferència era Ribis. Dues síl·labes. Dues i. Sonor. No ha pogut ser. Tanmateix, sempre podrem fer com aquell que li diuen Francesc i tot el món l'anomena Paco. Us anime a fer-ho. Alekandra segur que estarà d'allò més desvanida.
TRES
Amb Ribis-el-gos-artista-abans-conegut-com-Trufo s'acabaran escenes com aquesta:
-¡Ay, qué perro más mono! (Peus d'Angelet i servidor passejant Ribis pels volts de la biblioteca Al-Russafí de Russafa. Qui parla és un xiquet d'uns onze anys que ja apunta maneres). ¿Cuánto tiempo tiene?
-Dos mesos. (Lacònic, Peus d'Angelet.)
-¡Ayyy, qué cucada! (El Papa s'ha mort, s'han esgotat els vols.) ¿Y qué raza es?
-Mescla. (Ací ja l'ha descol·locat del tot: Mescla. Si encara li haguera dit Mil Leches. Ara, que li diu Mil Leches i amb les maneres que apunta el vailet...)
-Ahhhhh... (Offside.) ¿Y cómo se llama?
-Encà no té nom.
-Uy, yo no sé decir eso... (Trauma per a tota la vida.)
¡CARAMBA!
Amb Plató per Violència atés que els meus pares estan de viatge per Gaylícia, es donen escenes com aquesta:
-¡Ay, qué perro más mono! (Servidor passejant Plató pels entorns del Mercat de Russafa, camí de ca Peus d'Angelet i Ribis. Qui parla no és un xiquet d'uns onze anys que ja apunta maneres, sinó algú que les maneres ja les té del tot apuntades.)
-¡Hòstia, Rappel! (Encaixada de mans. Vosaltres que dimonis hauríeu fet?)
-¡Mira, qué guapo! (Li diu al seu acompanyant de maneres. Aquest assenteix. Una suor freda em recorre l'esquena.) ¡Ay, qué gracioso! (Respire: guapo és el gos.) ¡Cómo me da la patita!
-Rappel: eso es que quiere que le leas la mano.
-Ja, ja, ja... (Ja tinc amic per a tota la vida, que tractant-se de qui es tracta pot arribar a ser un trauma. Rappel i el seu acompanyant s'acomiaden i enfilen el carrer peatonal on s'hi troba una sauna per a homosexuals. Que n'ha contribuït Tómbola a donar a conéixer les meravelles de Violència, els seus més bells in-drets!)
Com molts sabreu, Peus d'Angelet i sa femme Alekandra han afillat un gosset. Un cadell molt graciós de ratoliner que, en pocs mesos, haurà aprés a pujar al sofà de Bianchi (no, Xals, no em dones les gràcies per la promo; menys encara si tenies pensat convidar-me al Xapa); ja me n'estic ocupant d'ensinistrar-lo; Peus d'Angelet està molt content amb la meua tasca; Alekandra, més.
DOS
Do(nc)s bé, passa que el ratolineret en qüestió ja té nom: Trufo, que no Truffaut, que és -aquest últim- el que més s'acosta a allò que volia Alekandra: Jean-Paul. Sí, amics i amigues: Jean-Paul. Jo, de l'opció Jean-Paul mai he estat partidari, però no per res, no pels motius que ja indicava Els Peus més Bonics del Món:
[...] si li posen J-P van a fer un desgraciat al gos i a nosaltres, perquè quan anem amb ells i el criden: "Jean Paul, vine ací!", la gent va a pensar: "Eu! Quina quadrilla d'intis!" A més, amb eixe nom li haurien de comprar un batí i unes pantunfles i un altre gos que fóra el seu majordom,
sinó pel fet que Jean-Paul és més aviat nom de bulldog. La meua preferència era Ribis. Dues síl·labes. Dues i. Sonor. No ha pogut ser. Tanmateix, sempre podrem fer com aquell que li diuen Francesc i tot el món l'anomena Paco. Us anime a fer-ho. Alekandra segur que estarà d'allò més desvanida.
TRES
Amb Ribis-el-gos-artista-abans-conegut-com-Trufo s'acabaran escenes com aquesta:
-¡Ay, qué perro más mono! (Peus d'Angelet i servidor passejant Ribis pels volts de la biblioteca Al-Russafí de Russafa. Qui parla és un xiquet d'uns onze anys que ja apunta maneres). ¿Cuánto tiempo tiene?
-Dos mesos. (Lacònic, Peus d'Angelet.)
-¡Ayyy, qué cucada! (El Papa s'ha mort, s'han esgotat els vols.) ¿Y qué raza es?
-Mescla. (Ací ja l'ha descol·locat del tot: Mescla. Si encara li haguera dit Mil Leches. Ara, que li diu Mil Leches i amb les maneres que apunta el vailet...)
-Ahhhhh... (Offside.) ¿Y cómo se llama?
-Encà no té nom.
-Uy, yo no sé decir eso... (Trauma per a tota la vida.)
¡CARAMBA!
Amb Plató per Violència atés que els meus pares estan de viatge per Gaylícia, es donen escenes com aquesta:
-¡Ay, qué perro más mono! (Servidor passejant Plató pels entorns del Mercat de Russafa, camí de ca Peus d'Angelet i Ribis. Qui parla no és un xiquet d'uns onze anys que ja apunta maneres, sinó algú que les maneres ja les té del tot apuntades.)
-¡Hòstia, Rappel! (Encaixada de mans. Vosaltres que dimonis hauríeu fet?)
-¡Mira, qué guapo! (Li diu al seu acompanyant de maneres. Aquest assenteix. Una suor freda em recorre l'esquena.) ¡Ay, qué gracioso! (Respire: guapo és el gos.) ¡Cómo me da la patita!
-Rappel: eso es que quiere que le leas la mano.
-Ja, ja, ja... (Ja tinc amic per a tota la vida, que tractant-se de qui es tracta pot arribar a ser un trauma. Rappel i el seu acompanyant s'acomiaden i enfilen el carrer peatonal on s'hi troba una sauna per a homosexuals. Que n'ha contribuït Tómbola a donar a conéixer les meravelles de Violència, els seus més bells in-drets!)
dijous, 28 de maig del 2009
Felicitats Barça!
Juan d´Àustria presa per nau roja tripulada per alguns membres d´una taula MOLT IMPORTANT on el conejo ha durat segons.
HD Quality.
HD Quality.
dissabte, 23 de maig del 2009
divendres, 22 de maig del 2009
Conejo
Però no a l´estil Xixarro, este és “sin pelos ni nada”. Proposta culinària de B. Pasqual per a la “Santa Cena” del proper dimecres al Temple.
Dichosos los llamados a la Cena porque sólo ellos podrán sucar caldito.
S´agraïria confirmàreu presència.
El passat cap de setmana també vaig tindre l´oportunitat de menjar animalets innocents. Y viene esto a colación (quina gran expressió) de la petició que un oient em feia i que em demanava alguna foto de la meua passada excursioneta. Tus deseos son órdenes, Vicent.
Tot el món coneix Castella i Lleó pel seu gran patrimoni històric, era precís que la meua aportació al bloc també tinguera relació amb açò.
“Secador” de mans d´un restaurant d´Àvila.
Ja per últim i per fer un 3x1, comentar que possiblement a partir de la pròxima setmana tindrem a la nostra disposició el pabelló d´esports per jugar a futbet. Mentrestant, si us pareix, demà considerant que va a ploure (Maldonado) i les pistes de futbet d´asfalt estaran banyades, podríem jugar en l´areneta allà les 17:30. Ens apanyem amb alguna relíquia que tinga per la mar i la setmana que ve ja comprem un baló…
dimecres, 20 de maig del 2009
Els miracles del Bar Ferro
La majoria dels que llegiu aquesta patata de blog conegueu bé el bar del nostre B. Pasqual. Hem anat allí moltes vegades i hem vist coses increibles que podrien estar a l'altura de miracles com el dels peixets. Allí hem presenciat Galleta jugar-se 6 euros al cope, hem vist algú menjar-se "polos" d'orxata prehistòrics, etc. Però hi ha tres fets que constitueixen el sumum dels miracles tal i com els coneixem.
Un d'ells va succeïr el dia de la semifinal de Champions Barça-Chelsea. A les acaballes del partit tots els assistents poguérem vore clarament com Samuel Eto'o, el jugador negre del Barça, es manifestava momentàniament eixint de la pantalla de projecció i levitant uns segons per l'interior del bar fins que desaparegué repentinament. I açò succeí dues vegades!
L'altre passà el dia de la final de copa Barça-Ath. de Bilbao. Abanç de començar el partit, i així ho poden corroborar els senyors, Raül i JJ Bo, Ivan, Kikiu, el Rai, Joan Guerau i el mateix B. Pasqual, un servidor demanà un entrepà amb truita d'all. Quan el cambrer el portà, dins del pa només hi havia això, truita d'all, però, uns segons després, en alçar i tornar a baixar la mirada, hi havia a més un xorisset, una llonganisseta i una senyora botifarra!!! Si açò no és un senyor miracle, que baixe del cel Rommel Fernàndez i ho diga.
En tercer lloc, però cronol'ogicament el primer, nomenarem el miracle que tanca el cercle i que passà el dia de la final de Chmpions a Wembley. Personalment és un miracle que jo no vaig presenciar però del que hi ha nombrosos testimonis i, a més, imatges que els corroboren i que passem a adjuntar i que són suficient descripció del que allí va passar.
Bé, després de tot açò, els seguidors de la futura esglesia de sant Ferro, ens citem allí el proper dia de la final Barça-Manchester a Roma, ja que, encara que no tots els membres som d'aquest equip, els miracles es donen si concorren dues circunstàncies: Juga el Barça, i ho fa al Bar Ferro.
Despés de vore multiplicar els aliments, aparicións divines i botar un coixo, que ens depararà la divina providència?
Un d'ells va succeïr el dia de la semifinal de Champions Barça-Chelsea. A les acaballes del partit tots els assistents poguérem vore clarament com Samuel Eto'o, el jugador negre del Barça, es manifestava momentàniament eixint de la pantalla de projecció i levitant uns segons per l'interior del bar fins que desaparegué repentinament. I açò succeí dues vegades!
L'altre passà el dia de la final de copa Barça-Ath. de Bilbao. Abanç de començar el partit, i així ho poden corroborar els senyors, Raül i JJ Bo, Ivan, Kikiu, el Rai, Joan Guerau i el mateix B. Pasqual, un servidor demanà un entrepà amb truita d'all. Quan el cambrer el portà, dins del pa només hi havia això, truita d'all, però, uns segons després, en alçar i tornar a baixar la mirada, hi havia a més un xorisset, una llonganisseta i una senyora botifarra!!! Si açò no és un senyor miracle, que baixe del cel Rommel Fernàndez i ho diga.
En tercer lloc, però cronol'ogicament el primer, nomenarem el miracle que tanca el cercle i que passà el dia de la final de Chmpions a Wembley. Personalment és un miracle que jo no vaig presenciar però del que hi ha nombrosos testimonis i, a més, imatges que els corroboren i que passem a adjuntar i que són suficient descripció del que allí va passar.
Bé, després de tot açò, els seguidors de la futura esglesia de sant Ferro, ens citem allí el proper dia de la final Barça-Manchester a Roma, ja que, encara que no tots els membres som d'aquest equip, els miracles es donen si concorren dues circunstàncies: Juga el Barça, i ho fa al Bar Ferro.
Despés de vore multiplicar els aliments, aparicións divines i botar un coixo, que ens depararà la divina providència?
dijous, 14 de maig del 2009
Tot el bar és un clam
Detenidos 27 inmigrantes indocumentados en Tavernes tras la identificación de 150
Levante-EMV 14/05/09
-Señor municipal ¿Por qué acordonan la calle del bar de la penya del Barça?
-Home.. Ací esta noche hi haurà mucha fiesta, no tienes más germans en tu casa.. que bajen, que bajen.
Levante-EMV 14/05/09
-Señor municipal ¿Por qué acordonan la calle del bar de la penya del Barça?
-Home.. Ací esta noche hi haurà mucha fiesta, no tienes más germans en tu casa.. que bajen, que bajen.
dilluns, 11 de maig del 2009
La croqueta o El mandonguillasso
Després de Laudrup,* don Andrés:
I des de la passada nit del dissabte (boda de Xaqui para más señas), una deixebla vallera. La mare d'Aparici. Quin dribbling! (El nostre Rafa Paz en qüestió porta el número nou, és un jugador "del montón", li agrada "er furbo", està "en baja forma", ha perdut "facultades", té "classe" -en dóna-, allò seu és "la jugada corriendo" -a baló aturat unes vegades li ix bé i altres no- i sobretot tira els penals com si jugara al passeig marítim de Xeraco -ull posat en les seues pertinences- i el porter fóra (fora) del Chek's. ¿Me se entiende? El primer que ho endevine es guanya una Alhambra pagada pel Desmaiat.)
*Aka Landru, Landru, no Nando.
dijous, 7 de maig del 2009
dijous, 30 d’abril del 2009
La Grip Porcina o l'arribada dels Zombies
Com ja sabeu arriba la fi del món així com el coneguem. La notícia ha substituït ja a la de la crisi econòmica. I segons apunten tots els estudis, els que patisquen l'enfermetat moriran pero sols aparentment. Als dies d'haver mort tornaran a la vida com ànimes en pena vagant sense rumb fixe només amb un objectiu: alimentar-se. I el seu aliment serà la carn dels que no hagen patit encara l'enfermetat.
Bé, tot açò no és broma. Encara que es diga que no passa res, que la enfermetat no és perillosa, hi ha gent que ja està preparant-se, enmagatzemant aliments, acumulant armes, etc. Per aquells que volgueu més informació podeu visitar les seguents webs:
Mapa d'expansió del virus en temps real
Societat per a la supervivència Zombie
Ja hi ha pobles totalment infectats com podeu vore a les imatges:
A més, quan el 90% de la població siga zombie, haureu de poder enganyar-los fent-se passar per un d'ells. Per això cal anar practicant i vos deixe un enllaç a uns videos on podeu aprendre els moviments bàsics.
Brigante i un servidor ja estem donant classes i hi ha altres que els moviments els ixen naturals:
Fins i tot la pobra Susan Boyle ja s'ha contagiat:
Bé, tot açò no és broma. Encara que es diga que no passa res, que la enfermetat no és perillosa, hi ha gent que ja està preparant-se, enmagatzemant aliments, acumulant armes, etc. Per aquells que volgueu més informació podeu visitar les seguents webs:
Mapa d'expansió del virus en temps real
Societat per a la supervivència Zombie
Ja hi ha pobles totalment infectats com podeu vore a les imatges:
A més, quan el 90% de la població siga zombie, haureu de poder enganyar-los fent-se passar per un d'ells. Per això cal anar practicant i vos deixe un enllaç a uns videos on podeu aprendre els moviments bàsics.
Brigante i un servidor ja estem donant classes i hi ha altres que els moviments els ixen naturals:
Fins i tot la pobra Susan Boyle ja s'ha contagiat:
dilluns, 27 d’abril del 2009
Torna "El Ente"
Després de l´aperitiu radiofònic, un plat fort. Si algun programa ha sabut reflectir l´esperit de la nostra enorme televisió, ha sigut sens dubte el conduït pel professional JR Lluch. Moderació, classe, correcció, nivell intel.lectual.. valors sempre presents en els seus debats.
Como muestra, un botón.
Aprofitant un tema que havíem de tractar a la tutoria, i després de mesos de documentació, he preparat un xicotet resum d´un programa que tracta d´una manera molt pedagògica el tema de la integració dels homosexuals en la nostra societat. Teories antropològiques, discussions mèdiques, testimonis desgarradors de familiars.. pura delicatessen (com a bonus track: Pedro Miñarro "atacat pels esperits" i un bigot en els últims plànols).
Como muestra, un botón.
Aprofitant un tema que havíem de tractar a la tutoria, i després de mesos de documentació, he preparat un xicotet resum d´un programa que tracta d´una manera molt pedagògica el tema de la integració dels homosexuals en la nostra societat. Teories antropològiques, discussions mèdiques, testimonis desgarradors de familiars.. pura delicatessen (com a bonus track: Pedro Miñarro "atacat pels esperits" i un bigot en els últims plànols).
dissabte, 25 d’abril del 2009
dimecres, 22 d’abril del 2009
És o no és? Eixa és la qüestió
Hi ha un valler ex-futbolista de la UD al Tu si que vales americà? Jo pense que si.
EDITE: No és eixe Luís el de la piga???
EDITE: No és eixe Luís el de la piga???
Les maricones de la porteria
Vull fer un breu homenatge a eixa espècie, lamentablement no en perill d'extinció, a la que podríem anomenar Les maricones de la porteria. I no cal dir res més. Tots coneixem la definició i alguns exemples de comportament.
Ací tenim a Les Maricones formant part d'una "barrera".
Subscriure's a:
Missatges (Atom)