dilluns, 27 de juliol del 2009
dilluns, 20 de juliol del 2009
Comunicat
El Sr. Ginés Carvajal, representant del nostre Xapul, ens va demanar que per favor penjàrem el següent comunicat:
“Después de los hechos acaecidos la tarde del sábado en el Municipal de Deportes, mi representado se ve en la obligación de pedir disculpas a los numerosos aficionados que poblaban las gradas y a sus compañeros de equipo. No fue una actuación digna del nivel del 7, pero por supuesto había una explicación:
Cabe resaltar que las heridas se produjeron a los pocos minutos de comenzar el segundo partido, el de fútbol 7. Sin género de dudas, el equipo de Xapul, coincidiendo con el estado óptimo de mi representado, fue muy superior en el primer partido, en el de fútbol de hombres. Es justo remarcar que las incursiones por la banda de Vidahleb, los centros milimétricos del Primo y la contundencia defensiva de Talens (os hemos nombrado, dadnos cariño) contribuyeron a esta superioridad. Para el recuerdo el remate de cabeza imposible de Xapul. Sí, no entró, pero ¿acaso entró el gol de Pelé cuando chutó desde el centro del campo contra Checoslovaquia? No, pero se recuerda.
Por respeto al comuniante, mi representado no se retiró en el segundo partido cuando no podía ni andar y decidió no comunicarle su estado para no preocuparle. Pero la grandeza del 7 hizo que, a pesar de arrastrarse, provocara en la cena posterior al encuentro reacciones del tipo: “lo millor del partit sens dubte el slalom de Xapul amb el tir ajustat i la intervenció del meta Luisi”, esta afirmación no la vertía cualquier pinchapapas, estamos hablando de unas palabras pronunciadas por B.Díez, portero de reconocido prestigio en los campos (de fútbol) valencianos.
Hechas las aclaraciones, pido en nombre de mi representado que cese la campaña de desprestigio hacia su persona y que se empiece a asumir que está más vivo que nunca.
A los internacionales “solidarios” de nuevo cuño recordarles que Xapul tiene el culo pelado de partirse la cara por la roja y no se achanta ante principiantes.
Os esperamos a todos en las gradas del Municipal el próximo viernes donde el 7 defenderá los colores del NEAK.”
“Después de los hechos acaecidos la tarde del sábado en el Municipal de Deportes, mi representado se ve en la obligación de pedir disculpas a los numerosos aficionados que poblaban las gradas y a sus compañeros de equipo. No fue una actuación digna del nivel del 7, pero por supuesto había una explicación:
Cabe resaltar que las heridas se produjeron a los pocos minutos de comenzar el segundo partido, el de fútbol 7. Sin género de dudas, el equipo de Xapul, coincidiendo con el estado óptimo de mi representado, fue muy superior en el primer partido, en el de fútbol de hombres. Es justo remarcar que las incursiones por la banda de Vidahleb, los centros milimétricos del Primo y la contundencia defensiva de Talens (os hemos nombrado, dadnos cariño) contribuyeron a esta superioridad. Para el recuerdo el remate de cabeza imposible de Xapul. Sí, no entró, pero ¿acaso entró el gol de Pelé cuando chutó desde el centro del campo contra Checoslovaquia? No, pero se recuerda.Por respeto al comuniante, mi representado no se retiró en el segundo partido cuando no podía ni andar y decidió no comunicarle su estado para no preocuparle. Pero la grandeza del 7 hizo que, a pesar de arrastrarse, provocara en la cena posterior al encuentro reacciones del tipo: “lo millor del partit sens dubte el slalom de Xapul amb el tir ajustat i la intervenció del meta Luisi”, esta afirmación no la vertía cualquier pinchapapas, estamos hablando de unas palabras pronunciadas por B.Díez, portero de reconocido prestigio en los campos (de fútbol) valencianos.
Hechas las aclaraciones, pido en nombre de mi representado que cese la campaña de desprestigio hacia su persona y que se empiece a asumir que está más vivo que nunca.
A los internacionales “solidarios” de nuevo cuño recordarles que Xapul tiene el culo pelado de partirse la cara por la roja y no se achanta ante principiantes.
Os esperamos a todos en las gradas del Municipal el próximo viernes donde el 7 defenderá los colores del NEAK.”
divendres, 10 de juliol del 2009
Las garras del águila
No és per traure-li protagonisme al Pop al Carrer... o sí, però no ho puc eludir. Vegeu Águila de Acero,[*] apartat SERVICIOS, segona estrelleta de la columna de l'esquerra. I encara hi ha qui diu que les coses no estan clares. Clar-Amunt!
[*] Gran Louis (Pastor) Gosset (sense ànim d'insultar ni de passejar), JR (Ewing) (Pat). Talent incomprés. De segur que haguera pogut ser el primer negre en guanyar un Campionat del Món d'esquí alpino.
[*] Gran Louis (Pastor) Gosset (sense ànim d'insultar ni de passejar), JR (Ewing) (Pat). Talent incomprés. De segur que haguera pogut ser el primer negre en guanyar un Campionat del Món d'esquí alpino.
dijous, 9 de juliol del 2009
5é Pop al Carrer
El nostre amic Burguitos presenta la cinquena edició del festival que ell mateix organitza:
diumenge, 5 de juliol del 2009
Estrena
De los creadores de “Bailando con lobos” (Vidal Sr.) y “Carlos, me han roto el Armani” (Pintado), llegan “Los Paseaperros”… cuidado! te los puedes encontrar en cualquier esquina.
divendres, 3 de juliol del 2009
Contracampanya
Davant de l'intent de cremar a la pròxima falla La Via al nostre Xapul per part d'alguns sectors de la premsa esportiva jo dic:
Si algú aguanta els 6 minuts té una cervesa pagada als germanis de Gandalf (grande Esther).
Si algú aguanta els 6 minuts té una cervesa pagada als germanis de Gandalf (grande Esther).
Misteris encadenats, o el que és el mateix: en Cadeno nats.
No ho entenc. El nostre Desmaiat, íntim de Juan Bautista Mafé, culer de tota la vida, tots ho sabem -no necessitem qui ens ho faça saber-, fitxa pel València una vegada arribat a la senectut esportiva... i llavors l'equip del Mestalla firma un (altre) porter. No ho entenc, la veritat. Tampoc que es diga açò quan el Desmaiat aquest any no l'ha sol·licitada a Conselleria. Incomprensible. Com també ho és que a un gairebé paisà de Díez Tur l'obligue una massa enfervorida a besar una cosa, una entitat, com qui obliga algú a morder el polvo, a arrossegar-se per terra, molt abans que, per ells, s'arrossegue per la brossa. Que baixe Flo i que m'ho explique. I que m'ajude a entendre també com un que es proclama periodista diu "no entender por qué nos tachan de prepotentes" i tot seguit, en entrevista a Futre, li etzibe: "Paolo... ¡Qué grande fuiste! Sólo te faltó jugar en el Real Madrid". Em costa Flo i ajuda traure'n l'aigua clara. De la mateixa manera que m'és difícil copsar la raó per la qual el germà major del Raúl matalasser, valencianista de soca-rel, tot el món en té notícia, una vegada arribat a la senectut esportiva, fitxa per las (viejas) glorias deportivas que campean por España...
Tot i que el gaito puga donar-ho a entendre, no, no és Di Stéfano. Tampoc Donato.
dijous, 2 de juliol del 2009
Arrancà de rocí...
Rabah Madjer, Adrian Ilie, David Benavent… Grans jugadors, amb inicis esperançadors però que després es van quedar en “agua de borrajas”. Com la nostra pàgina.
La crisi també ha arribat al bloc… i al blog. Esta patata aiguà, necessita de nous continguts, de noves idees que la tornen a posar en primera línia. Lluny queden ja eixos dies en què unglesenelbalo era la web local més seguida en els carrers S.Agustí i Buenos Aires.
Què faries abans de sacrificar-lo? Deixa les teues idees.
Jo propose incloure vídeos de personatges públics interessants, que transmeten valors que ens puguen enriquir l´ànima i que ens aporten coneixements que ens facen sentir millor amb nosaltres mateixos.
dimecres, 24 de juny del 2009
Abominable Snowman Strikes Back
Per l'amor de Déu...
I segueixen havent-hi menors al davant.
Per l'amor de Déu...
dimarts, 23 de juny del 2009
Ungles en el fartó
La falta d´efectius va fer que aquest dissabte canviàrem el “terreny” de joc.
Sens dubte ací perdríem poques finals.
Per cert, l´Ironman de l´esquerra anuncia que la “despedida” serà el 18 de juliol i que ja té llogat el municipal d´esports per a les 18:00 d´eixe dia… tenim la tranquilitat que eixa vesprada d´estiu per allí no s´asomarà ningú i no vorà com profanem el camp que un dia van xafar Ciraolo i Andújar Oliver.
Sens dubte ací perdríem poques finals.
Per cert, l´Ironman de l´esquerra anuncia que la “despedida” serà el 18 de juliol i que ja té llogat el municipal d´esports per a les 18:00 d´eixe dia… tenim la tranquilitat que eixa vesprada d´estiu per allí no s´asomarà ningú i no vorà com profanem el camp que un dia van xafar Ciraolo i Andújar Oliver.
dijous, 18 de juny del 2009
Vendetta
Lucarelli "El toro de Livorno", Ciccio Tavano, Corradi, Fiore…
Ara pagareu per tots junts.
Que tanta gloria lleven como paz dejan. 
Ara pagareu per tots junts.
Com tots sabreu (aprofite ara que no poden contestar) 2 dels més grans pufos del futbol local han sigut facturats per via aèria a terres italianes.
Peuets boniquets i d´angelet, han sigut els guanyadors (tongo?) d´un sorteig que va organitzar l´empresa italo-vallera Bianchi. El premi, dos invitacions a un campus preestiuenc dirigit a pares coixos de cadets del Cagliari.
Tots sabem que a pesar de les seues limitacions, els nostres convecinos destacaran i prompte arribaran les ofertes. Enganyat pels driblings impossibles de Vidahleb, provocant que els genolls de les mitges cames dels oponents toquen piso i la contundència i elegància d´un central que recorda lo pitjor que pot rascar un equip com l´At. per Brasil, Massimo Cellini, president de l´equip sard, no tardarà en posar-los damunt la taula.
Peuets boniquets i d´angelet, han sigut els guanyadors (tongo?) d´un sorteig que va organitzar l´empresa italo-vallera Bianchi. El premi, dos invitacions a un campus preestiuenc dirigit a pares coixos de cadets del Cagliari.
Tots sabem que a pesar de les seues limitacions, els nostres convecinos destacaran i prompte arribaran les ofertes. Enganyat pels driblings impossibles de Vidahleb, provocant que els genolls de les mitges cames dels oponents toquen piso i la contundència i elegància d´un central que recorda lo pitjor que pot rascar un equip com l´At. per Brasil, Massimo Cellini, president de l´equip sard, no tardarà en posar-los damunt la taula.
Que tanta gloria lleven como paz dejan.
peuets celebrant atracament
dijous, 11 de juny del 2009
El tren de Glasgow, el Dioni i ara...
EL EXCELSIOR BELGA FICHA A DJUKIC, CARBONI Y SÁNCHEZ
El serbio será el entrenador, el italiano director deportivo, y el de Aldaia el director de 'scouting' y el hombre fuerte en España.
Superdeporte 11/06/2009
divendres, 5 de juny del 2009
Brigante i els telèfons
Algú ha tingut l'experiència de parlar per telèfon amb el nostre company Pedrito? S'heu adonat del que li repugna aquest aparell. Val més enviar-li un telegrama que cridar-li al mòvil. Que li passarà a mr. Brigante amb aquest invent del dimoni?
Ací tenim Pedrito a l'intimitat de sa Casa negociant
amb Paco Camps de Golf la cesió dels drets d'autor
dels seus llibres a canvi d'un lloc com a conseller de
cultura del govern valencià. En aquest cas no li fa
nosa el telèfon.
amb Paco Camps de Golf la cesió dels drets d'autor
dels seus llibres a canvi d'un lloc com a conseller de
cultura del govern valencià. En aquest cas no li fa
nosa el telèfon.
dilluns, 1 de juny del 2009
L´arena és pa valents
Felicitats als meus companys per la gran victòria aconseguida en el partit del dissabte. Tot i la pressió verbal (l´única que feien) de l´equip contrari la lògica es va imposar i el resultat va ser aclaridor.
Ferro i Cadeno consolant-se després del partit.
Ferro i Cadeno consolant-se després del partit.
dissabte, 30 de maig del 2009
divendres, 29 de maig del 2009
Amores perros. De gossos i gosses
UN
Com molts sabreu, Peus d'Angelet i sa femme Alekandra han afillat un gosset. Un cadell molt graciós de ratoliner que, en pocs mesos, haurà aprés a pujar al sofà de Bianchi (no, Xals, no em dones les gràcies per la promo; menys encara si tenies pensat convidar-me al Xapa); ja me n'estic ocupant d'ensinistrar-lo; Peus d'Angelet està molt content amb la meua tasca; Alekandra, més.
DOS
Do(nc)s bé, passa que el ratolineret en qüestió ja té nom: Trufo, que no Truffaut, que és -aquest últim- el que més s'acosta a allò que volia Alekandra: Jean-Paul. Sí, amics i amigues: Jean-Paul. Jo, de l'opció Jean-Paul mai he estat partidari, però no per res, no pels motius que ja indicava Els Peus més Bonics del Món:
[...] si li posen J-P van a fer un desgraciat al gos i a nosaltres, perquè quan anem amb ells i el criden: "Jean Paul, vine ací!", la gent va a pensar: "Eu! Quina quadrilla d'intis!" A més, amb eixe nom li haurien de comprar un batí i unes pantunfles i un altre gos que fóra el seu majordom,
sinó pel fet que Jean-Paul és més aviat nom de bulldog. La meua preferència era Ribis. Dues síl·labes. Dues i. Sonor. No ha pogut ser. Tanmateix, sempre podrem fer com aquell que li diuen Francesc i tot el món l'anomena Paco. Us anime a fer-ho. Alekandra segur que estarà d'allò més desvanida.
TRES
Amb Ribis-el-gos-artista-abans-conegut-com-Trufo s'acabaran escenes com aquesta:
-¡Ay, qué perro más mono! (Peus d'Angelet i servidor passejant Ribis pels volts de la biblioteca Al-Russafí de Russafa. Qui parla és un xiquet d'uns onze anys que ja apunta maneres). ¿Cuánto tiempo tiene?
-Dos mesos. (Lacònic, Peus d'Angelet.)
-¡Ayyy, qué cucada! (El Papa s'ha mort, s'han esgotat els vols.) ¿Y qué raza es?
-Mescla. (Ací ja l'ha descol·locat del tot: Mescla. Si encara li haguera dit Mil Leches. Ara, que li diu Mil Leches i amb les maneres que apunta el vailet...)
-Ahhhhh... (Offside.) ¿Y cómo se llama?
-Encà no té nom.
-Uy, yo no sé decir eso... (Trauma per a tota la vida.)
¡CARAMBA!
Amb Plató per Violència atés que els meus pares estan de viatge per Gaylícia, es donen escenes com aquesta:
-¡Ay, qué perro más mono! (Servidor passejant Plató pels entorns del Mercat de Russafa, camí de ca Peus d'Angelet i Ribis. Qui parla no és un xiquet d'uns onze anys que ja apunta maneres, sinó algú que les maneres ja les té del tot apuntades.)
-¡Hòstia, Rappel! (Encaixada de mans. Vosaltres que dimonis hauríeu fet?)
-¡Mira, qué guapo! (Li diu al seu acompanyant de maneres. Aquest assenteix. Una suor freda em recorre l'esquena.) ¡Ay, qué gracioso! (Respire: guapo és el gos.) ¡Cómo me da la patita!
-Rappel: eso es que quiere que le leas la mano.
-Ja, ja, ja... (Ja tinc amic per a tota la vida, que tractant-se de qui es tracta pot arribar a ser un trauma. Rappel i el seu acompanyant s'acomiaden i enfilen el carrer peatonal on s'hi troba una sauna per a homosexuals. Que n'ha contribuït Tómbola a donar a conéixer les meravelles de Violència, els seus més bells in-drets!)
Com molts sabreu, Peus d'Angelet i sa femme Alekandra han afillat un gosset. Un cadell molt graciós de ratoliner que, en pocs mesos, haurà aprés a pujar al sofà de Bianchi (no, Xals, no em dones les gràcies per la promo; menys encara si tenies pensat convidar-me al Xapa); ja me n'estic ocupant d'ensinistrar-lo; Peus d'Angelet està molt content amb la meua tasca; Alekandra, més.
DOS
Do(nc)s bé, passa que el ratolineret en qüestió ja té nom: Trufo, que no Truffaut, que és -aquest últim- el que més s'acosta a allò que volia Alekandra: Jean-Paul. Sí, amics i amigues: Jean-Paul. Jo, de l'opció Jean-Paul mai he estat partidari, però no per res, no pels motius que ja indicava Els Peus més Bonics del Món:
[...] si li posen J-P van a fer un desgraciat al gos i a nosaltres, perquè quan anem amb ells i el criden: "Jean Paul, vine ací!", la gent va a pensar: "Eu! Quina quadrilla d'intis!" A més, amb eixe nom li haurien de comprar un batí i unes pantunfles i un altre gos que fóra el seu majordom,
sinó pel fet que Jean-Paul és més aviat nom de bulldog. La meua preferència era Ribis. Dues síl·labes. Dues i. Sonor. No ha pogut ser. Tanmateix, sempre podrem fer com aquell que li diuen Francesc i tot el món l'anomena Paco. Us anime a fer-ho. Alekandra segur que estarà d'allò més desvanida.
TRES
Amb Ribis-el-gos-artista-abans-conegut-com-Trufo s'acabaran escenes com aquesta:
-¡Ay, qué perro más mono! (Peus d'Angelet i servidor passejant Ribis pels volts de la biblioteca Al-Russafí de Russafa. Qui parla és un xiquet d'uns onze anys que ja apunta maneres). ¿Cuánto tiempo tiene?
-Dos mesos. (Lacònic, Peus d'Angelet.)
-¡Ayyy, qué cucada! (El Papa s'ha mort, s'han esgotat els vols.) ¿Y qué raza es?
-Mescla. (Ací ja l'ha descol·locat del tot: Mescla. Si encara li haguera dit Mil Leches. Ara, que li diu Mil Leches i amb les maneres que apunta el vailet...)
-Ahhhhh... (Offside.) ¿Y cómo se llama?
-Encà no té nom.
-Uy, yo no sé decir eso... (Trauma per a tota la vida.)
¡CARAMBA!
Amb Plató per Violència atés que els meus pares estan de viatge per Gaylícia, es donen escenes com aquesta:
-¡Ay, qué perro más mono! (Servidor passejant Plató pels entorns del Mercat de Russafa, camí de ca Peus d'Angelet i Ribis. Qui parla no és un xiquet d'uns onze anys que ja apunta maneres, sinó algú que les maneres ja les té del tot apuntades.)
-¡Hòstia, Rappel! (Encaixada de mans. Vosaltres que dimonis hauríeu fet?)
-¡Mira, qué guapo! (Li diu al seu acompanyant de maneres. Aquest assenteix. Una suor freda em recorre l'esquena.) ¡Ay, qué gracioso! (Respire: guapo és el gos.) ¡Cómo me da la patita!
-Rappel: eso es que quiere que le leas la mano.
-Ja, ja, ja... (Ja tinc amic per a tota la vida, que tractant-se de qui es tracta pot arribar a ser un trauma. Rappel i el seu acompanyant s'acomiaden i enfilen el carrer peatonal on s'hi troba una sauna per a homosexuals. Que n'ha contribuït Tómbola a donar a conéixer les meravelles de Violència, els seus més bells in-drets!)
dijous, 28 de maig del 2009
Felicitats Barça!
Juan d´Àustria presa per nau roja tripulada per alguns membres d´una taula MOLT IMPORTANT on el conejo ha durat segons.
HD Quality.
HD Quality.
dissabte, 23 de maig del 2009
divendres, 22 de maig del 2009
Conejo
Però no a l´estil Xixarro, este és “sin pelos ni nada”. Proposta culinària de B. Pasqual per a la “Santa Cena” del proper dimecres al Temple.
Dichosos los llamados a la Cena porque sólo ellos podrán sucar caldito.
S´agraïria confirmàreu presència.
El passat cap de setmana també vaig tindre l´oportunitat de menjar animalets innocents. Y viene esto a colación (quina gran expressió) de la petició que un oient em feia i que em demanava alguna foto de la meua passada excursioneta. Tus deseos son órdenes, Vicent.
Tot el món coneix Castella i Lleó pel seu gran patrimoni històric, era precís que la meua aportació al bloc també tinguera relació amb açò.
“Secador” de mans d´un restaurant d´Àvila.
Ja per últim i per fer un 3x1, comentar que possiblement a partir de la pròxima setmana tindrem a la nostra disposició el pabelló d´esports per jugar a futbet. Mentrestant, si us pareix, demà considerant que va a ploure (Maldonado) i les pistes de futbet d´asfalt estaran banyades, podríem jugar en l´areneta allà les 17:30. Ens apanyem amb alguna relíquia que tinga per la mar i la setmana que ve ja comprem un baló…
dimecres, 20 de maig del 2009
Els miracles del Bar Ferro
La majoria dels que llegiu aquesta patata de blog conegueu bé el bar del nostre B. Pasqual. Hem anat allí moltes vegades i hem vist coses increibles que podrien estar a l'altura de miracles com el dels peixets. Allí hem presenciat Galleta jugar-se 6 euros al cope, hem vist algú menjar-se "polos" d'orxata prehistòrics, etc. Però hi ha tres fets que constitueixen el sumum dels miracles tal i com els coneixem.
Un d'ells va succeïr el dia de la semifinal de Champions Barça-Chelsea. A les acaballes del partit tots els assistents poguérem vore clarament com Samuel Eto'o, el jugador negre del Barça, es manifestava momentàniament eixint de la pantalla de projecció i levitant uns segons per l'interior del bar fins que desaparegué repentinament. I açò succeí dues vegades!
L'altre passà el dia de la final de copa Barça-Ath. de Bilbao. Abanç de començar el partit, i així ho poden corroborar els senyors, Raül i JJ Bo, Ivan, Kikiu, el Rai, Joan Guerau i el mateix B. Pasqual, un servidor demanà un entrepà amb truita d'all. Quan el cambrer el portà, dins del pa només hi havia això, truita d'all, però, uns segons després, en alçar i tornar a baixar la mirada, hi havia a més un xorisset, una llonganisseta i una senyora botifarra!!! Si açò no és un senyor miracle, que baixe del cel Rommel Fernàndez i ho diga.
En tercer lloc, però cronol'ogicament el primer, nomenarem el miracle que tanca el cercle i que passà el dia de la final de Chmpions a Wembley. Personalment és un miracle que jo no vaig presenciar però del que hi ha nombrosos testimonis i, a més, imatges que els corroboren i que passem a adjuntar i que són suficient descripció del que allí va passar.
Bé, després de tot açò, els seguidors de la futura esglesia de sant Ferro, ens citem allí el proper dia de la final Barça-Manchester a Roma, ja que, encara que no tots els membres som d'aquest equip, els miracles es donen si concorren dues circunstàncies: Juga el Barça, i ho fa al Bar Ferro.
Despés de vore multiplicar els aliments, aparicións divines i botar un coixo, que ens depararà la divina providència?
Un d'ells va succeïr el dia de la semifinal de Champions Barça-Chelsea. A les acaballes del partit tots els assistents poguérem vore clarament com Samuel Eto'o, el jugador negre del Barça, es manifestava momentàniament eixint de la pantalla de projecció i levitant uns segons per l'interior del bar fins que desaparegué repentinament. I açò succeí dues vegades!
L'altre passà el dia de la final de copa Barça-Ath. de Bilbao. Abanç de començar el partit, i així ho poden corroborar els senyors, Raül i JJ Bo, Ivan, Kikiu, el Rai, Joan Guerau i el mateix B. Pasqual, un servidor demanà un entrepà amb truita d'all. Quan el cambrer el portà, dins del pa només hi havia això, truita d'all, però, uns segons després, en alçar i tornar a baixar la mirada, hi havia a més un xorisset, una llonganisseta i una senyora botifarra!!! Si açò no és un senyor miracle, que baixe del cel Rommel Fernàndez i ho diga.
En tercer lloc, però cronol'ogicament el primer, nomenarem el miracle que tanca el cercle i que passà el dia de la final de Chmpions a Wembley. Personalment és un miracle que jo no vaig presenciar però del que hi ha nombrosos testimonis i, a més, imatges que els corroboren i que passem a adjuntar i que són suficient descripció del que allí va passar.
Bé, després de tot açò, els seguidors de la futura esglesia de sant Ferro, ens citem allí el proper dia de la final Barça-Manchester a Roma, ja que, encara que no tots els membres som d'aquest equip, els miracles es donen si concorren dues circunstàncies: Juga el Barça, i ho fa al Bar Ferro.
Despés de vore multiplicar els aliments, aparicións divines i botar un coixo, que ens depararà la divina providència?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)