En un dia en el que el que totes les condicions eren les millors posibles (climatologia, ambient, etc...) vaig ixir amb la intenció de "controlar la situació" per a no punxar o acabar passant-ho mal i així em vaig marcar la cursa com si fós un 3 x 3000 (amb un 1000 final per a donar-ho tot). Vaig pillar una bona llebre (que al final sería el que va quedar just davant de mí) i ens vam dedicar a anar passant gent, ja que vam passar els "3 3000" a un ritme de 3'35'', 3'34'' i 3'32'' l'últim. Al arribar al km 9 ja tenia un bon grupet a la meua esquena esperant el moment d'atacar i passar-me...pero no contaven amb que fent eixe últim 1000 a 3'27'', en cara em quedàven forçes per a esprintar a tope. De fet, a 50 metres per a arribar a meta vaig vore dos "sarpetes" intentant passar-me per els "flaps", però vaig respondre (si vegeu la clasificació general, un segon després de mi entren tres tios amb el mateix temps. En fi: Bona cursa, amb millor sensacions i la meua tornada a uns ritmes que no conseguía fer desde fa tres anys. Ahí va la clasificació:
Cursa : XXI Volta a peu a Xàbia.
Distància: 10.000 metres.
Temps: 35'34'' (Temps real 35'32'').
Ritme: 3'33'' per km.
Posició General: 20.
Posició Categories: 16.
Posició Circuit: 14.
Posició Circuit Categories: 12.
8 comentaris:
Si tinguera calés, apostava per tu.
Crack!!
Al talonar supines?
Soc pronador moderat...lo de supinar es per als "peus de gat".
Jo quan balle prone i supine, prone i supine.
No vas vore a fernandu amb una vespa roja per allí?
Si anara a ca les, fumava amb tu crack!
que gran lanxet, estic impresionat...ets tot un campio!!
Les 2 sarpetes, eren dos mini-sarpetes que vaig enviar per tal de vore, com estava la situasión!!! de carrera.
Tal i com ho pintes, això ho pot fer fins i tot Xapul... ja veus, 3 series de 3000m a 3 minuts i cantonet, qualsevol ho veu factible. Ara, quan encara et falten 4 km i veus que les cames et tremolen, ja és altre conter...
Estàs fet una machine, a vore si em pose prompte bò i almenys supere els 46minuts d'un 10600m. Que pals que tenim les cames tortes, no està malament.
Salut.
Amic Joan, ahí tenim el nostre Sensey, quí guiarà les nostres petjades cap a la victòria o el mes absolut fracàs.
Publica un comentari a l'entrada