We Want You

Açò és una crida seriosa. Necessitem exemplars dels mítics Terra, Llavor i Fruit. Algú en té?



Agrairem les cessions (per a sessions fotogràfiques) amb el regal de l'últim llibre de Toni Riffa: Coral Bistuer. Breviari de podridura (Edicions Apòcrifes, 2011). Tot seguit us oferim un tast:

To go to Milky Way
To go to Come and Sleep

BICICLETES O’BRONSON

Irlanda, segle XVIII. Segle de les bicicletes o Bicisegle. Homes, dones, xiquets, Richard Brinsley Sheridan, Paul Newman… Tot el món va en bici a la Irlanda plujosa. Raindrops keep fallin’ on their heads. Fins i tot hi ha un corsari, Black Teardrop, que aborda vaixells amb bandera anglesa muntat en un tricicle. Hi havia tantes bicis a Irlanda que Patrick O’Bronson, segona generació de cicloartesans, decidí buscar mercat a l’estranger, als Estats Units d’Amèrica. S’embarcà en el celerífer Maydayflower i, emulant un cèlebre avantpassat seu, Jules O’Bronson, qui donà la volta al món en huitanta bicicletes, tardà huitanta dies a tocar la costa de New England. El número huitanta ha estat una constant històrica en els O’Bronson. En els anys ídem, el ciclotímic Charles O’Bronson protagonitzà huitanta pel•lícules de sang i caspa a Hollywheel. Ell fou la justícia, I, II, III, i així fins a LXXX. Acabà fins a les huitanta i fins als mostatxos. Un dia d’hipomania es féu hippie, agafà el tàndem de la comuna Actors Studio i aterrà a la platja de s’Arenal amb l’objectiu d’obrir un bicitaller. Era l’any 1986, any dos després del Big Brother, any de Big Armando.