dissabte, 30 de maig del 2009
divendres, 29 de maig del 2009
Amores perros. De gossos i gosses
UN
Com molts sabreu, Peus d'Angelet i sa femme Alekandra han afillat un gosset. Un cadell molt graciós de ratoliner que, en pocs mesos, haurà aprés a pujar al sofà de Bianchi (no, Xals, no em dones les gràcies per la promo; menys encara si tenies pensat convidar-me al Xapa); ja me n'estic ocupant d'ensinistrar-lo; Peus d'Angelet està molt content amb la meua tasca; Alekandra, més.
DOS
Do(nc)s bé, passa que el ratolineret en qüestió ja té nom: Trufo, que no Truffaut, que és -aquest últim- el que més s'acosta a allò que volia Alekandra: Jean-Paul. Sí, amics i amigues: Jean-Paul. Jo, de l'opció Jean-Paul mai he estat partidari, però no per res, no pels motius que ja indicava Els Peus més Bonics del Món:
[...] si li posen J-P van a fer un desgraciat al gos i a nosaltres, perquè quan anem amb ells i el criden: "Jean Paul, vine ací!", la gent va a pensar: "Eu! Quina quadrilla d'intis!" A més, amb eixe nom li haurien de comprar un batí i unes pantunfles i un altre gos que fóra el seu majordom,
sinó pel fet que Jean-Paul és més aviat nom de bulldog. La meua preferència era Ribis. Dues síl·labes. Dues i. Sonor. No ha pogut ser. Tanmateix, sempre podrem fer com aquell que li diuen Francesc i tot el món l'anomena Paco. Us anime a fer-ho. Alekandra segur que estarà d'allò més desvanida.
TRES
Amb Ribis-el-gos-artista-abans-conegut-com-Trufo s'acabaran escenes com aquesta:
-¡Ay, qué perro más mono! (Peus d'Angelet i servidor passejant Ribis pels volts de la biblioteca Al-Russafí de Russafa. Qui parla és un xiquet d'uns onze anys que ja apunta maneres). ¿Cuánto tiempo tiene?
-Dos mesos. (Lacònic, Peus d'Angelet.)
-¡Ayyy, qué cucada! (El Papa s'ha mort, s'han esgotat els vols.) ¿Y qué raza es?
-Mescla. (Ací ja l'ha descol·locat del tot: Mescla. Si encara li haguera dit Mil Leches. Ara, que li diu Mil Leches i amb les maneres que apunta el vailet...)
-Ahhhhh... (Offside.) ¿Y cómo se llama?
-Encà no té nom.
-Uy, yo no sé decir eso... (Trauma per a tota la vida.)
¡CARAMBA!
Amb Plató per Violència atés que els meus pares estan de viatge per Gaylícia, es donen escenes com aquesta:
-¡Ay, qué perro más mono! (Servidor passejant Plató pels entorns del Mercat de Russafa, camí de ca Peus d'Angelet i Ribis. Qui parla no és un xiquet d'uns onze anys que ja apunta maneres, sinó algú que les maneres ja les té del tot apuntades.)
-¡Hòstia, Rappel! (Encaixada de mans. Vosaltres que dimonis hauríeu fet?)
-¡Mira, qué guapo! (Li diu al seu acompanyant de maneres. Aquest assenteix. Una suor freda em recorre l'esquena.) ¡Ay, qué gracioso! (Respire: guapo és el gos.) ¡Cómo me da la patita!
-Rappel: eso es que quiere que le leas la mano.
-Ja, ja, ja... (Ja tinc amic per a tota la vida, que tractant-se de qui es tracta pot arribar a ser un trauma. Rappel i el seu acompanyant s'acomiaden i enfilen el carrer peatonal on s'hi troba una sauna per a homosexuals. Que n'ha contribuït Tómbola a donar a conéixer les meravelles de Violència, els seus més bells in-drets!)
Com molts sabreu, Peus d'Angelet i sa femme Alekandra han afillat un gosset. Un cadell molt graciós de ratoliner que, en pocs mesos, haurà aprés a pujar al sofà de Bianchi (no, Xals, no em dones les gràcies per la promo; menys encara si tenies pensat convidar-me al Xapa); ja me n'estic ocupant d'ensinistrar-lo; Peus d'Angelet està molt content amb la meua tasca; Alekandra, més.
DOS
Do(nc)s bé, passa que el ratolineret en qüestió ja té nom: Trufo, que no Truffaut, que és -aquest últim- el que més s'acosta a allò que volia Alekandra: Jean-Paul. Sí, amics i amigues: Jean-Paul. Jo, de l'opció Jean-Paul mai he estat partidari, però no per res, no pels motius que ja indicava Els Peus més Bonics del Món:
[...] si li posen J-P van a fer un desgraciat al gos i a nosaltres, perquè quan anem amb ells i el criden: "Jean Paul, vine ací!", la gent va a pensar: "Eu! Quina quadrilla d'intis!" A més, amb eixe nom li haurien de comprar un batí i unes pantunfles i un altre gos que fóra el seu majordom,
sinó pel fet que Jean-Paul és més aviat nom de bulldog. La meua preferència era Ribis. Dues síl·labes. Dues i. Sonor. No ha pogut ser. Tanmateix, sempre podrem fer com aquell que li diuen Francesc i tot el món l'anomena Paco. Us anime a fer-ho. Alekandra segur que estarà d'allò més desvanida.
TRES
Amb Ribis-el-gos-artista-abans-conegut-com-Trufo s'acabaran escenes com aquesta:
-¡Ay, qué perro más mono! (Peus d'Angelet i servidor passejant Ribis pels volts de la biblioteca Al-Russafí de Russafa. Qui parla és un xiquet d'uns onze anys que ja apunta maneres). ¿Cuánto tiempo tiene?
-Dos mesos. (Lacònic, Peus d'Angelet.)
-¡Ayyy, qué cucada! (El Papa s'ha mort, s'han esgotat els vols.) ¿Y qué raza es?
-Mescla. (Ací ja l'ha descol·locat del tot: Mescla. Si encara li haguera dit Mil Leches. Ara, que li diu Mil Leches i amb les maneres que apunta el vailet...)
-Ahhhhh... (Offside.) ¿Y cómo se llama?
-Encà no té nom.
-Uy, yo no sé decir eso... (Trauma per a tota la vida.)
¡CARAMBA!
Amb Plató per Violència atés que els meus pares estan de viatge per Gaylícia, es donen escenes com aquesta:
-¡Ay, qué perro más mono! (Servidor passejant Plató pels entorns del Mercat de Russafa, camí de ca Peus d'Angelet i Ribis. Qui parla no és un xiquet d'uns onze anys que ja apunta maneres, sinó algú que les maneres ja les té del tot apuntades.)
-¡Hòstia, Rappel! (Encaixada de mans. Vosaltres que dimonis hauríeu fet?)
-¡Mira, qué guapo! (Li diu al seu acompanyant de maneres. Aquest assenteix. Una suor freda em recorre l'esquena.) ¡Ay, qué gracioso! (Respire: guapo és el gos.) ¡Cómo me da la patita!
-Rappel: eso es que quiere que le leas la mano.
-Ja, ja, ja... (Ja tinc amic per a tota la vida, que tractant-se de qui es tracta pot arribar a ser un trauma. Rappel i el seu acompanyant s'acomiaden i enfilen el carrer peatonal on s'hi troba una sauna per a homosexuals. Que n'ha contribuït Tómbola a donar a conéixer les meravelles de Violència, els seus més bells in-drets!)
dijous, 28 de maig del 2009
Felicitats Barça!
Juan d´Àustria presa per nau roja tripulada per alguns membres d´una taula MOLT IMPORTANT on el conejo ha durat segons.
HD Quality.
HD Quality.
dissabte, 23 de maig del 2009
divendres, 22 de maig del 2009
Conejo
Però no a l´estil Xixarro, este és “sin pelos ni nada”. Proposta culinària de B. Pasqual per a la “Santa Cena” del proper dimecres al Temple.
Dichosos los llamados a la Cena porque sólo ellos podrán sucar caldito.
S´agraïria confirmàreu presència.
El passat cap de setmana també vaig tindre l´oportunitat de menjar animalets innocents. Y viene esto a colación (quina gran expressió) de la petició que un oient em feia i que em demanava alguna foto de la meua passada excursioneta. Tus deseos son órdenes, Vicent.
Tot el món coneix Castella i Lleó pel seu gran patrimoni històric, era precís que la meua aportació al bloc també tinguera relació amb açò.
“Secador” de mans d´un restaurant d´Àvila.
Ja per últim i per fer un 3x1, comentar que possiblement a partir de la pròxima setmana tindrem a la nostra disposició el pabelló d´esports per jugar a futbet. Mentrestant, si us pareix, demà considerant que va a ploure (Maldonado) i les pistes de futbet d´asfalt estaran banyades, podríem jugar en l´areneta allà les 17:30. Ens apanyem amb alguna relíquia que tinga per la mar i la setmana que ve ja comprem un baló…
dimecres, 20 de maig del 2009
Els miracles del Bar Ferro
La majoria dels que llegiu aquesta patata de blog conegueu bé el bar del nostre B. Pasqual. Hem anat allí moltes vegades i hem vist coses increibles que podrien estar a l'altura de miracles com el dels peixets. Allí hem presenciat Galleta jugar-se 6 euros al cope, hem vist algú menjar-se "polos" d'orxata prehistòrics, etc. Però hi ha tres fets que constitueixen el sumum dels miracles tal i com els coneixem.
Un d'ells va succeïr el dia de la semifinal de Champions Barça-Chelsea. A les acaballes del partit tots els assistents poguérem vore clarament com Samuel Eto'o, el jugador negre del Barça, es manifestava momentàniament eixint de la pantalla de projecció i levitant uns segons per l'interior del bar fins que desaparegué repentinament. I açò succeí dues vegades!
L'altre passà el dia de la final de copa Barça-Ath. de Bilbao. Abanç de començar el partit, i així ho poden corroborar els senyors, Raül i JJ Bo, Ivan, Kikiu, el Rai, Joan Guerau i el mateix B. Pasqual, un servidor demanà un entrepà amb truita d'all. Quan el cambrer el portà, dins del pa només hi havia això, truita d'all, però, uns segons després, en alçar i tornar a baixar la mirada, hi havia a més un xorisset, una llonganisseta i una senyora botifarra!!! Si açò no és un senyor miracle, que baixe del cel Rommel Fernàndez i ho diga.
En tercer lloc, però cronol'ogicament el primer, nomenarem el miracle que tanca el cercle i que passà el dia de la final de Chmpions a Wembley. Personalment és un miracle que jo no vaig presenciar però del que hi ha nombrosos testimonis i, a més, imatges que els corroboren i que passem a adjuntar i que són suficient descripció del que allí va passar.
Bé, després de tot açò, els seguidors de la futura esglesia de sant Ferro, ens citem allí el proper dia de la final Barça-Manchester a Roma, ja que, encara que no tots els membres som d'aquest equip, els miracles es donen si concorren dues circunstàncies: Juga el Barça, i ho fa al Bar Ferro.
Despés de vore multiplicar els aliments, aparicións divines i botar un coixo, que ens depararà la divina providència?
Un d'ells va succeïr el dia de la semifinal de Champions Barça-Chelsea. A les acaballes del partit tots els assistents poguérem vore clarament com Samuel Eto'o, el jugador negre del Barça, es manifestava momentàniament eixint de la pantalla de projecció i levitant uns segons per l'interior del bar fins que desaparegué repentinament. I açò succeí dues vegades!
L'altre passà el dia de la final de copa Barça-Ath. de Bilbao. Abanç de començar el partit, i així ho poden corroborar els senyors, Raül i JJ Bo, Ivan, Kikiu, el Rai, Joan Guerau i el mateix B. Pasqual, un servidor demanà un entrepà amb truita d'all. Quan el cambrer el portà, dins del pa només hi havia això, truita d'all, però, uns segons després, en alçar i tornar a baixar la mirada, hi havia a més un xorisset, una llonganisseta i una senyora botifarra!!! Si açò no és un senyor miracle, que baixe del cel Rommel Fernàndez i ho diga.
En tercer lloc, però cronol'ogicament el primer, nomenarem el miracle que tanca el cercle i que passà el dia de la final de Chmpions a Wembley. Personalment és un miracle que jo no vaig presenciar però del que hi ha nombrosos testimonis i, a més, imatges que els corroboren i que passem a adjuntar i que són suficient descripció del que allí va passar.
Bé, després de tot açò, els seguidors de la futura esglesia de sant Ferro, ens citem allí el proper dia de la final Barça-Manchester a Roma, ja que, encara que no tots els membres som d'aquest equip, els miracles es donen si concorren dues circunstàncies: Juga el Barça, i ho fa al Bar Ferro.
Despés de vore multiplicar els aliments, aparicións divines i botar un coixo, que ens depararà la divina providència?
dijous, 14 de maig del 2009
Tot el bar és un clam
Detenidos 27 inmigrantes indocumentados en Tavernes tras la identificación de 150
Levante-EMV 14/05/09
-Señor municipal ¿Por qué acordonan la calle del bar de la penya del Barça?
-Home.. Ací esta noche hi haurà mucha fiesta, no tienes más germans en tu casa.. que bajen, que bajen.
Levante-EMV 14/05/09
-Señor municipal ¿Por qué acordonan la calle del bar de la penya del Barça?
-Home.. Ací esta noche hi haurà mucha fiesta, no tienes más germans en tu casa.. que bajen, que bajen.
dilluns, 11 de maig del 2009
La croqueta o El mandonguillasso
Després de Laudrup,* don Andrés:
I des de la passada nit del dissabte (boda de Xaqui para más señas), una deixebla vallera. La mare d'Aparici. Quin dribbling! (El nostre Rafa Paz en qüestió porta el número nou, és un jugador "del montón", li agrada "er furbo", està "en baja forma", ha perdut "facultades", té "classe" -en dóna-, allò seu és "la jugada corriendo" -a baló aturat unes vegades li ix bé i altres no- i sobretot tira els penals com si jugara al passeig marítim de Xeraco -ull posat en les seues pertinences- i el porter fóra (fora) del Chek's. ¿Me se entiende? El primer que ho endevine es guanya una Alhambra pagada pel Desmaiat.)
*Aka Landru, Landru, no Nando.
dijous, 7 de maig del 2009
Subscriure's a:
Missatges (Atom)