dijous, 30 d’abril del 2009

La Grip Porcina o l'arribada dels Zombies

Com ja sabeu arriba la fi del món així com el coneguem. La notícia ha substituït ja a la de la crisi econòmica. I segons apunten tots els estudis, els que patisquen l'enfermetat moriran pero sols aparentment. Als dies d'haver mort tornaran a la vida com ànimes en pena vagant sense rumb fixe només amb un objectiu: alimentar-se. I el seu aliment serà la carn dels que no hagen patit encara l'enfermetat.

Bé, tot açò no és broma. Encara que es diga que no passa res, que la enfermetat no és perillosa, hi ha gent que ja està preparant-se, enmagatzemant aliments, acumulant armes, etc. Per aquells que volgueu més informació podeu visitar les seguents webs:

Mapa d'expansió del virus en temps real

Societat per a la supervivència Zombie

Ja hi ha pobles totalment infectats com podeu vore a les imatges:


A més, quan el 90% de la població siga zombie, haureu de poder enganyar-los fent-se passar per un d'ells. Per això cal anar practicant i vos deixe un enllaç a uns videos on podeu aprendre els moviments bàsics.
Brigante i un servidor ja estem donant classes i hi ha altres que els moviments els ixen naturals:


Fins i tot la pobra Susan Boyle ja s'ha contagiat:

dilluns, 27 d’abril del 2009

Torna "El Ente"

Després de l´aperitiu radiofònic, un plat fort. Si algun programa ha sabut reflectir l´esperit de la nostra enorme televisió, ha sigut sens dubte el conduït pel professional JR Lluch. Moderació, classe, correcció, nivell intel.lectual.. valors sempre presents en els seus debats.
Como muestra, un botón.
Aprofitant un tema que havíem de tractar a la tutoria, i després de mesos de documentació, he preparat un xicotet resum d´un programa que tracta d´una manera molt pedagògica el tema de la integració dels homosexuals en la nostra societat. Teories antropològiques, discussions mèdiques, testimonis desgarradors de familiars.. pura delicatessen (com a bonus track: Pedro Miñarro "atacat pels esperits" i un bigot en els últims plànols).

dimecres, 22 d’abril del 2009

Superditets

Qui és eixe dels musclets al costat del nostre gran superheroi? "Tú sí que vales!"

És o no és? Eixa és la qüestió

Hi ha un valler ex-futbolista de la UD al Tu si que vales americà? Jo pense que si.

EDITE: No és eixe Luís el de la piga???

Les maricones de la porteria

Vull fer un breu homenatge a eixa espècie, lamentablement no en perill d'extinció, a la que podríem anomenar Les maricones de la porteria. I no cal dir res més. Tots coneixem la definició i alguns exemples de comportament.




Ací tenim a Les Maricones formant part d'una "barrera".

dimarts, 21 d’abril del 2009

És la Premier League la NBA del futbol europeu?

Després de vore tres partits seguits d'aquesta lliga, els de la Liga BBVA em pareixen el mateix que el llibre de Xap a 3r de B.U.P. que és el que trau el fakir del water. El València-Barcelona de que és parla pot ser perfectament un Fons Meló (primera etapa) - No ens aklarim. Si l'altre dia el Chelsea-Liverpool no tingué paraules, el de hui, Liverpool-Arsenal, mae meua.



Detall del porter de la Panaderia i un defensa.

València-Barça

Si algú està interessat en anar a vore´l que m´ho diga...

diumenge, 12 d’abril del 2009

Semana Santa, any MMIX d.C., Jesucrist regenta una franquicia del infern.

I al septim dia Jesús no va descansar, va cridar al proveedor que li faltaven tercis de Mahou.
Retornant a una de les portes de l'infern ... Prepareu-se per a barrenar com madera del este al guapet, el lleget i el roinet. Pont per l'aire.
Metall i so(ldaura)and barricada toca(toquen) a la bombonera. No se si seràn dos grups o es montarà una barricada fisica per si hi ha invasió de fans
( això es més propi de la nova secció encara no estrenada, "H") em val per a la situació "las mismas caras, los mismos gestos". Moviments de coll de
estudiosos de lletres incomprensibles( quantes vegades ho hauran escoltat per saber-les?).Nous axiomes matematics, dos mes dos cuatre ( de tota la vida),
una "avanzadilla " bombonera fortificada al fortí, com ultima defensa de la fortaleza,comandada per Nasiets and company que no dubten
en vacilar-te si t'atreveixes a invadir el seu domini. Jesucrist resusitat i ja posant un terc darrere altre.
Els "esbirros" recitant els diferents Pares Nostres de grups que sols trobaràs a la Pernelpedia. Massa ( o Kimi ) per al primer dia, jo necessite al menys
prendre-ho amb dos dosis per assimilar-ho.Tu meneja el cap, posa cara de dur..no puc, ja no puc. es inevitable trobar un poc d'aire.

dimecres, 8 d’abril del 2009

Un concepto

http://www.lahiguera.net/cinemania/actores/manuel_manquina/fotos/3528/manuel_manquina-p.jpg

Hola, amics i amigues del nostre programa. Avuí vull explicar-vos un pensament que m'ha vingut al cap mentre se'm feien les onze i mitja montant mobles a BIANCHI (la millor relació qualitat preu de la contornada) i encara no havia esmorzat. Donç bé, he recordat el que m'explicaren a la facultat, i crec que ho fan en totes les carreres, del senyor Abraham Maslow i la seua famosa piràmide (quasi més que la del Tutankamon). Donç bé donant-li voltes a l'assumpte mentre, després de posar els últims claus, m'asseia a menjar-me l'entrepà amb formatge i foie-gras que m'havia preparat la sra. Lola, he arribat a la següent conclusió: que pot donar més plaer que asseure't a la tassa del vàter i, després d'una estoneta d'apretó, amollar allò que lluita per eixir? Que pot donar més plaer que asseure't davant d'una bona truita de creïlles, poc feteta, amb sebeta i tot? Que pot donar més plaer que un bon trago d'aigua quant fa mitja hora que t'estàs morint de sét (crítical day?)? Del follar no parlem o qui parle qui ho faça, ara bé de donar-li a la sambomba...

El tio Maslow deia que només li donàvem importància a les necesitats superiors quan teníem resoltes les més bàsiques. Jo no sé si les anomenaria bàsiques en sentit "despectiu" si, al cap i a la fi, són les que més plaer ens proporcionen al llarg de la nostra vida. Penseu-ho.

dissabte, 4 d’abril del 2009

09 summer git

Succionant la mamelleta un poc més ha eixit açò.
Si sentiu un petorret de fons és que el fascícul del CCC on explicava l´edició sense soroll el vaig perdre..
Doneu-li canya al supguofer per a sentir el git!!!



Coming soon, R87 el musical.

divendres, 3 d’abril del 2009

L'autèntic Xals

De menut, Carlitos ja mostrava dots i Dodots de marejador i ensenya-cuixetes-en-públic (recordem el cèlebre episodi amb Aguado ací ja relatat). Per això, Lola, una santa, digué un dia al corsari Sir Francis Drake: "Estic d'ell hasta la coroneta. Veges si pots dur-lo a Mareo". Dit i fet; Carlitos fou apuntat a l'Escola d'Estiu de Marejantes. Destacava, és un fet (sense dit -dels peuets-), però coincidir en el mateix equip amb Xap i Peix acabà per enfonsar-lo en una depressió pubescent de què ni tan sols Pepe Juan el salvà. Decidí, doncs, que "anar a un pub és cent vegades millor que suportar El show de Rasca (el de Beni)* y Pica". Així, allí, entre Ricky Martin, Marti, La Frontera i Tam Tam Go descobrí que allò que en veritat volia fer era música garatgera. No cal dir que Lola, una santa, santa (totes les Loles de Juguetones ho són, a pesar que els seus són un fills de...), es posà molt contenta; més encara quan començà a veure entrar el Pladur en una època en què Padur, pa PapàBur i companyia, era ja una guarderia. El resultat el veiem a la dreta: hui és ja el líder d'una banda de referència: els Antònia Font Meló. I és que al cap i la fi, Carlos Miquel Oliver Antuña no ha sabut deslligar mai el futbol de la música.




(*) El mestre, i també aquell dels dos cabronets que, futbolísticament, arrela a la població valldignenca.

dijous, 2 d’abril del 2009

mitja marató de la Valldigna




Fins ací

Aneu tots

I a l´usurpador, quan el pille, que serà pronto o


vaig a portar-lo a hòsties

Ja està bé home, que estem parlant d´una quantitat tal de filldeputisme a este blog