diumenge, 7 de novembre del 2010

Poema hivernal ( i ver anal)

A les barres reseques de l'hivern ( bagues segons bagui)
las mismas caras los mismos gestos,
Xaparro, t'enveje.

3 comentaris:

Manetes Huard ha dit...

Xe,Bu, amb lo be que havies iniciat el poema, i al final la cagues, que et costava acabar el que has començat......


"Tu corazón, ya terciopelo ajado,
llama a un campo de almendras espumosas
mi avariciosa voz de enamorado.

A las aladas almas de las rosas
de almendro de nata te requiero:
que tenemos que hablar de muchas cosas,
compañero del alma, compañero."


Bon Diiiiiiiiaaaaaaaaaaaaa!!!!!!!!!!

Gustavo Boris Becker ha dit...

Sense cap mena de dubte, el poema de BU està a anys llum de l'altre, per a millor, clar. Té moltes coses implícites.

Pero esto qué es? ha dit...

Què vos donen a trinititolueno?