No podia faltar en aquesta secció entusiàsticament adreçada al fracàs i d'aparició guadianesca. Ja tardava. Un clàssic, un èxit de crítica (molts la tenen per la pitjor pinícula de la història del cinema espanyol, o, si més no, de la seua època) i de públic (1.497.019 espectadors; 42.376.674 de pessetes). Las Ibéricas F.C. (Pedro Masó, 1971). Once lindos minishorts.
4 comentaris:
Lo que se dise una cansión pegadisa. Seguro que con esas sí que subía al Tenis más de uno para "jugar" (como mínimo en la sauna o en el spa).
collonsssssss!!!! on són les ibèriques?
ibèriques al tennis o mort!!!!
van Ibéricos, amb la grassseta corresponent.
Estadi Capitolio o (blog) mort.
els ibèrics els duguem dins
Publica un comentari a l'entrada