Tens raó carvi, em va molestar, i pensava que era paco, encara que ja tinc igual qui ho va fer ni per què (encara no ha alçat la mà).
Vull disculpar-me pel comentari desafortunat i també dir que el dia que nomena peuets, per la tarda, en pujar jo al tenis amb la bici i estar relaxant-me un poc pel parking, també vaig escoltar altre comentari en veu baixa i que els pocs que estaven allí els hi va fer gràcia... a mi gens, i si no vas ser tú, Bo, també ho senc (encara que estic quasi segur, si no dis-m'ho).
Tal vegada, vaig haver de dir-t'ho en aquell moment, però, no li vaig donar més importància.
Sé que lo que passa dintre del camp es queda allí, perquè estàs eufòric, cansat, divertit i en ocasions frustrat, però no crec que un comentari puga provocar una baralla, ni encara que es critique el fruit d'un esforç i el treball de molt de temps com imagine que pot ser escriure un llibre. A tots, de ben segur que en alguna ocasió ens ha caigut alguna crítica, i cadascú reacciona d'una manera, be siga anant-se'n del partit o agafant un botó com diuen al poble veí, però no crec que la violència siga la resposta. Dit tot açò també hi han
Antecedents:
A ningú no li agrada sentir comentaris tipo "jugue'm amb 1 menys" (no em negaràs que m'ho vas dir en 1 ocasió a la pista blava, referin-te a la suposada poca participació d'algú que no recorde ara qui era (si que ho recorde però no vull dir-ho).
Merda, més val soltar-la ací perquè no es perga, i si en alguna ocasió he ofés algú sense adonar-me'n li demane disculpes. Algunes brometes se'n passen de rosca i pots ferir algú, el que importa es aclarir-ho.
2 comentaris:
Segueixes tirant purins, i amb expressa intenció d’estancar les aigües fecals. No vols que s’escolen per la claveguera, no vols que es perden. Parles d’aclarir-ho i el que fas és enterbolir. Saps què veig? Algú que s’ha dedicat a acumular fem en el seu magatzem intern i troba ara l’avinentesa per a la desavinença, el moment de la pala. En altre temps (fa dos, fa tres setmanes?) no tenien importància, però hui dels draps bruts fas bandera. No saps si vaig ser jo -no sé què-, però estàs quasi segur que sí, i si no he estat jo -això que no sé què és-, dispensa’m i s’ha acabat. Dins d’un clot de merda i busca qui t’ha colgat? No, amic meu, no. I no, perquè jo faré pudor, i perquè l’agent causant ets tu, el teu femer, que no ha desaparegut ni és difícil de localitzar.
Continues sembrant dissensions, i, evidentment, no hi estic d’acord (tu sents de manera preventiva, jo dissentisc). T’entestes a pixar fora de test, a fer del xiu-xiu de Petxino una crítica literària o una ressenya negativa, si més no, i, el que és pitjor, insisteixes a titlar-me de violent. Et pregue que tingues cura de les paraules i dels conceptes que estàs esgrimint. Fes-t’ho mirar. T’ho pregue perquè, això sí que ho afirme, escric més que tu. Jo estic comptant fins a tres i més abans de donar-te rèplica.
Amuntegues porqueria, fas memòria d’excrements. És el que veig. Amuntegues perquè et remuntes fins a la pista blava (!), fins a un context (sia blau, sia verd; sia parquet, terra o ciment) on passen i es diuen coses “que es queden allí” (paraules teues, n’eres conscient?), en el context d’eufòria, cansament, diversió, frustració (de nou, Albiol)… Fas provisió en els budells i al final, és clar (és brut), has d’evacuar el ventre. Postil•les de manera rèptil, em fas un favor perquè, capaç seràs de tirar-me detritus a sobre, però de posar-me un amic concret en contra… no, això, no: ets un home de bona voluntat, tot i la bona memòria, eh?, que quede clar; que ho fas perquè vols. I mira, gràcies, però no. Ja ho dic jo. Seria qualsevol company d’equip, de context, a qui servidor, de manera eixelebrada quasi amb tota seguretat, blasmaria per una subjectiva -real per a mi- manca de companyerisme (tu parles de “participació”, de coparticipació; you say tomato, I say tomahto). Posa-li, si et ve en gana, a aquell company circumstancial, nom i cognoms d’amic substancial. Fes-ho, no et talles. Bon cap i cul a palades tens.
Guarda les pistoles, saps que tu sempre seras el meu Doc Holliday, no cal que ho demostres...sols si es amb una taseta d'acer amb wisket de poma
Publica un comentari a l'entrada