ESCAC MAT ALS ESCACS I PROPERAMENT AL ESCAQUEIG (2 part) M-Z

MAT DE LA "COZ": un mat realitzat per un cavall en que el rei en mate no pot moure's degut al fet que està envoltat de les seues pròpies peces.

MAT DEL PASTOR: un mat en quatre moviments (comú entre els novençans). PER EXEMPLE LA BALLARINA DE LAPARRA.

MATERIAL: totes les peces i EQUIPATGES d'un jugador en el CAMP. HORACIO, ENRIQUE.

MATERIAL INSUFICIENT: cap dels dos bàndols té peces suficients com per a GUANYAR.

MIG JOC: fase intermèdia de la partida entre l'obertura i el final.

MOBILITAT: la capacitat d'un jugador O D'UN EQUIP per a moure's pel CAMP. REDUÏDA O NUL

MOVIMENT CANDIDAT: un moviment que sembla bo després d'una observació inicial de la posició i que justifica una anàlisi posterior.

MOVIMENT FORÇAT: un moviment que és clarament l'únic que no dóna com resultat una catàstrofe immediata per al jugador que mou.

MOVIMENT TRANQUIL: un moviment que no ataca.

NEGRE: la designació per al jugador que mou en segon lloc, fins i tot encara que les peces siguen literalment d'altre color (normalment fosc). SALA

PASSIVA: una peça que pot moure's o controlar POC TERRENY. També s'aplica a posicions en les quals existeixen poques alternatives per a TOTS ELS JUGADORS.

PEÓ AÏLLAT: és aquell peó que no té peons del seu mateix EQUIP en les columnes adjacents. Pot convertir-se en una debilitat, doncs la defensa natural d'un péó és altre peó.

PEÓ ENVERINAT: un peó desprotegit que, si és AGAFAT, cause problemes en la posició o pèrdua de NIVELL.

PEÓ PASSAT: és aquell JUGADOR al que no se li oposa cap JUGADOR del bàndol contrari en el seu camí a la promoció.

PEÓ RETARDAT: és aquell peó que en les columnes adjacents només té altres peons del seu mateix color més avançats que ell.

PEONS DOBLATS: parell de peons del mateix color en la mateixa columna.

PEONS COLGATS: parell de peons situats en columnes adjacents sense el suport de peons veïns.

PEÇA: aquest terme pot significar qualsevol peça incloent peons o una peça menor depenent el context.

PEÇA PENJADA: peça desprotegida i exposada a la captura.

PLA: una estratègia utilitzada per un EQUIP per a utilitzar el seu avantatge de manera òptima en una posició específica mentre es minimitza l'impacte dels seus desavantatges en la posició.

PUNXE: un atac a una peça valuosa, obligant a moure's per a evitar la captura i exposant així una peça de menys valor que pot ser presa.

POSICIÓ GUANYADORA: una posició es diu que és guanyadora si un bàndol específic, jugant correctament, pot forçar el mat davant qualsevol defensa del contrari.

"POST-MORTEM": anàlisi d'una partida després de la seua conclusió, típicament conduït per un o ambdós jugadors i algunes vegades espectadors.

PREMI DE BELLESA: un premi donat en alguns tornejos a la partida més bella.

PROFILAXIS: prevenció. Les jugades profilàctiques són aquelles que tendeixen a anticipar-se als plans del contrari i neutralitzar-los.

PROMOCIÓ: l'intercanvi d'un peó per altra peça.

RAJOS X: l'amenaça d'una peça de moure's a través d'una casella ocupada per una peça enemiga.

SACRIFICI: lliurament d'una peça, esperant aconseguir algun avantatge a canvi.

SIMPLIFICACIÓ: una estratègia d'intercanvi de peces d'igual valor.

SOBRECÀRREGA: una peça que té moltes obligacions defensives. Una peça sobrecarregada de vegades pot ser desviada o ser obligada a abandonar.

SOBREPROTECCIÓ: la tècnica d'agrupar forces en suport d'un punt fort.

TÀCTICA: es pot definir com la "realització plasmada en jugades concretes d'una certa estratègia".

TAULES: una partida que acaba en empat.

TRIANGULACIÓ: maniobra que es realitza a fi de guanyar l'oposició.

El nou ordinador de BenaBu the Pooh

Per 26 € no he pogut trobar res millor a la red.

Mira si tens algú dins la torre que lo dels baixos dels camions ja és vell.

El Retorn d'un Mutilat

Aquest 28 de Febrer, retorna als camps d'esport de baix les creus, el mutilat que anexa açò.
Per la present, incita al convocador del matx, que recomane a la resta de membres, l'ús de les canelleres, ja que la meua velocitat després de tant de temps deixa molt que desitjar i podria, en un moment donat recurrir a l'antiga técnica "Rocha"

U.E.F.A. Cup

Valencia C.F. - Dinamo Kiev

Champions League

R.Madrid-Liverpool

Algun ungulígrad?

Ja tenim "l'edat de Cristo"

El dia 20 d'aquest més, fa només 2 dies, feu anys el nostre Xaparret. I ja són 33 que com diuen és l'edat de Cristo, que no Cristobal.

Aprofitem donç aquest forum que ell ens ha donat per a cantar les alabances al creador.
Moltes felicitats.

Les cròniques de l'hèrnia

Partit del dissabte 21/2/09.

D'una BANDA, els "invencibles": Di Oreng II, Pex, "Pulmón" Primo, Kikiu i Cadeno.
D'altra BANDA: JJ Xap, Francisco Cabezalarga, Óscar "Pistoletes", Javi "Rochemback" i Catxó (fill del gran Catxó "donç seiem al mig del camp i ací no juga ni deu").

El que escriu arriba 20 minuts tard. Pot ser que en eixe temps el matx haja segut d'una intensitat bàrbara i per això, a partit d'aquest minut, el ritme siga leeeennnttt.

Així i tot el partit es juga de tu a tu. Els dos equips breguen, l'un per mantindre l'escà(c)s avantatge de dos gols i l'altre per aconseguir al menys un empat que pose fi a la ratxa de 5 partits seguits guanyant dels ja anomenats "invencibles" Xap II i Pex. Però ho fan amb més cor que cap i, si marquen, és per errors garrafals del rival més que per encerts propis.
Ambdues formacions són dèbils en defensa i per això la diferencia que acaba marcant el resultat final de l'encontre ve donada per la millor predisposició atacant de l'equip que finalment guanya,
si bé dues ocasions clares de JJXap quan el marcador marcava un empat hagueren pogut canviar el signe de l'encontre.

Si analitzem l'actuació individual dels jugadors destaquem el següent:

Pex: en la seua línia. La seua qualitat tècnica amb el baló als peus salva el que pot ser partit rere partit una actuació discreta. Aquest dissabte no obstant, més erràtic que de costum.

Di Oreng II: Molt participatiu en defensa, lloc on tradicionalment completa millors actuacions, incorporant-se bé a l'atac i aportant per al seu equip algun que altre gol. Destaquem també tres passades des de sa casa que arribaren perfectament al davanter.

Primo: Fent honor al seu recentment estrenat malnom, el "pulmó" de l'equip guanyador fou incansable durant tot l'encontre. Sobrat de físic, com també és costum en ell, totalment negat en la resolució final de les jugades.

Kikiu: Voluntariós. Només la seua manca d'un millor estat de forma evita que els seus partits siguen rodons, faltant-li completar les jugades en atac, si bé arribà a tallar prou balons a la defensa.

Cadeno: Com a davanter tradicional, bona actuació i màxim golejador de l'encontre. No se'l por retreure res. A més, recordant els seus inicis al món del futbol, bona actuació baix els pals amb dues o tres intervencions de mèrit.

Francesc Fran"encés": Tal vegada contagiat per la inoperància de la resta dels membres del seu equip, el que solia sér uns dels MVPs dels partits, va fer una actuació discreta, si bé fou el millor dels seus, no pogué evitar la derrota i se'n anà als vestidors calentet i sense ganes d'anar a l'aniversari de la seua nebodeta on feu acte de presència i prompte pujà a vore el seu Farça. Així vesprada nefasta per a ell. Esperem que les notícies aquesta setmana d'un nou projecte músical li facen més dolça la setmana.

Òscar i Javi: Dos que també degut a la seua baixa forma física no pogueren donar més pel seus. I és una llàstima perque el "pistoler" atresora una gran qualitat tècnica.

Catxó: Molt actiu en la zona atacant li faltà encert i pecà en exces de xuts impossibles. De tota manera estigué més compenetrat amb els seus companys que altres vegades.

JJ Xap: Per ell passaven la majoria de les jugades d'atac del seu equip i tal vegada aquest fou un dels motius de la derrota. Si bé es mostrà voluntariós, li faltà el que altres vegades li sobra, decisió en pujar a l'atac. Moltes jugades de contracolp es frenaven en arribar a ell. Si a açò sumem la poca efectivitat cara a porta podem dir que fou un dels artífex de que el seu equip no poguera remuntar. Pogué deixar el seu equip amb quatre per doble amonestació en dues accions consecutives quan en una tallà el baló en la mà, cosa que li recriminà ferventment Cadeno, i acte seguit feu una falta fora de lloc al Primo. I és que poc li queda del que atresorava el dues vegades internacional per la Selecció del campionat d'estiu.:)

En definitiva victòria justa per part de l'equip que, de moment porta un parcial de 5-0 en aquesta temporada. Veurem si la setmana que ve les coses canvien amb alguna nova incorporació o algun retorn a la competició per part d'alguns lesionats.

A destacar per últim les frases del partit con "marquem per zones" del Pex (o volia dir persones?), "alguna vegada amollaràs el baló no? arrere també la pots passar!" de Raül a Pex, "vaig a fer dos gols i te'ls dedique" del Xap a un servidor o "açò és una misèria" de Francesc al firmament celestial.

Al final no hi hagué vestidor al Bar La Via per manca de jugadors a la sala de premsa.

Bé açò és tot i fins la setmana que ve.

jugar a futbol amb els amics (1 part)

Atac: un moviment o estratègia agressiva.

Bluff: és un moviment molt dolent o una negligència (en notació d'escacs es denota per "??").QUASI TOTES LES NOSTRES JUGADES

Blanc: la designació del jugador que mou primer, fins i tot encara que les peces corresponents, conegudes com "peces blanques", siguen d'algun altre color. (generalment clar).

Calcular: planejar curosament una sèrie de moviments mentre es consideren possibles respostes. CONJUNT BUIT

Captura: eliminar (menjar o matar) una peça. FIGURATIVAMENT VAL, BÉ.


Combinació: seqüència de jugades, generalment implicant sacrificis, que condueix a un guany per part d'un jugador. SACRIFICI CONDUEIX A GUANY. SACRIFICI CONDUEIX A GUANY. SACRIFICI CONDUEIX A GUANY.

Complicacions: fase de la partida en la qual predomina la tàctica i en la qual la valoració de la posició resulta confusa.

Componc: paraula que sol i ha de pronunciar-se abans que un jugador acomode una o més peces mal situades sobre el tauler i no desitge moure-les. IEEEEH, PAREM, TU A LA BANDA DRETA, TU DARRERE, TU A LA ESQUERRA I JO DALT, VA GANES.

Contraatac: un atac que respon a l'atac de l'altre jugador.

Desenvolupament: moviment d'una peça de la seua casella original a una ubicació més activa. IEEEEH, MOU-TE OSTIA

Desviament: provocar que una peça es moga a una casella menys apropiada. Típicament utilitzats en el context d'una combinació o un atac, on la peça desviada és crítica per a la defensa. NO FA FALTA, NI PROVOCAR-HO.

Estratègia: Per estratègia s'entén la "planificació d'accions que conduïsquen a un objectiu". CONJUNT BUIT

Final: fase final de la partida, quan queden poques peces sobre el CAMP. COMENÇA EL BALL DE MUTILATS.

Fortalesa: una fortalesa és una posició que, si l'obté el bàndol feble, previndrà la penetració del bàndol contrari. POQUES VEGADES I EN CURTS TERMINIS DE TEMPS I ESPAI.

Hole: en espanyol, forat o buit. Defecte en l'estructura de JUGADORS pel qual una POSICIÓ ha quedat sense possible protecció de JUGADORS. Un CONTRARI podria per tant instal·lar-se amb seguretat en aqueixa POSICIÓ. FULL EQUIPS.

Igualar: crear una posició on els jugadors tinguen les mateixes oportunitats de victòria (conegut com igualtat). EL PREVI ÉS FONAMENTAL.

Iniciativa: l'avantatge que té un jugador que està realitzant amenaces sobre el qual està responent a elles, es diu que el jugador atacant "té la iniciativa.

Interposar: moure una peça entre una peça atacant i el seu objectiu, bloquejant la línia d'atac.

Jugada d'espera: aquella jugada que es realitza sense altre objectiu que esperar a veure les intencions del contrari.

Jugador posicional: un jugador que s'especialitza en estil posicional, en contraposició a jugadors tàctics.

Missatge de LES FANS del blog

Bé unglaires, no sé si ho sabeu però tenim fans alienes als Juguetones. De moment no tinc noms però fonts de primera mà m'han confirmat que tenim al menys dues groupies! A més, aquestes fans exigeixen un mínim nivell a les entrades perque afirmen que últimament s'avorreixen molt amb el tema de les manifestacions, etc. Així que ja sabeu, torneu a posar temes interessants que fins al moment és el que ha caracteritzat aquest bloc.

Desfinicions IV: C.O.F.R.A.R.E.

COFRARE: Comité per a la fidel reproducció dels aconteiximents relatats.

Turno de réplicas

“I si he "criticat" el teu germà i crec que l'únic que ho ha fet he segut jo, pense i espere que ell haja entés les meues crítiques com el que són i en la mesura que li corresponen o no.”
Jardiel Poncela.

Un nom perfecte per a un arbitre, vive Dios.
Les he entés Peuets. I has sigut molt VALENT obrint-te. Sols una coseta, si pitares en un camp on els espectadors foren clons meus, passarien principalment dos coses:
1. La mitjana de qualitat tècnica en la graderia superaria la del camp de futbol. Especialment en un partit amb Careto i Del Horno Fons Meló.
2. S´escoltarien càntics com este...


Pel que fa a la crònica, ni José Juan en el Levante-EMV.
Descendència? Tranquils amb un com jo ja en teniu prou.
A més, va ser una escapada espiritual, de contemplació.. eixe estar davant d´un quadre del Greco i dir.. el Greco, Theotokopulos.. ahí està, mira-lo.. mmm bonico, el Greco.. llegint panfletet d´explicació.. 5 minuts i et preguntes ja estarà bé o hauria d´estar més rato.. és del Greco mira i sense calcar, quin artistazo mentres penses, ara on estiguen “las Grecas”...



Quin desfile este dissabte! Cadeno? Sóc dels pocs privilegiats que va assistir a la gènesi d´eixe gran davanter que és hui. Com oblidar “la rebelión de Ondara” on va forçar a Cunyat a posar-lo de davanter perquè de lateral s´estava perdent. Gràcies Cunyat. (Segur que si el senyor JB Mafé ho llig, ho pot confirmar).
Cadeno, Cándido.. també he tingut el privilegi de compartir vestidor amb ell. Sr. President si em convoca no el defraudaré. Jo he sigut sempre de Jaque Mate Pastor (Laparra) encara que m´adapte prou bé a totes les tàctiques. De tota manera sempre he sigut més de dames (ma huelo em deixava guanyar). Per a que es senta com en casa li hem posat un tauleret al bloc.


No s´enganyeu ací el comun denominador máximo i el mínimo comun múltiplo en els equips guanyadors he sigut jo. Sóc com Angulo. Jugador criticat però imprescindible. Eixe que es troba a faltar quan no està i que es tritura quan juga.. però quan es retire diran.. campió de lliga, copa, uefa, subcampió Champions...otia.. Eixe és el palmarés d´Angulo!!!
Com ell sempre m´he rodejat dels millors.. i de tots s´aprén.

És Carlos Vidal un altre Bobby Fischer?

L'any 1972 Bobby Fischer (aspirant), es jugava el campionat del món contra Spasski (defensor) en Reykiavik. Spasski pertanyia a la URSS, Fischer deia que els russos feien trampes per retindre el títol. En aquesta atmosfera més pareguda a la guerra freda que a una partida d'escacs.

Fischer va arribar una setmana tard de la data assenyalada per començar el matx, va cancel·lar quatre vegades el vol per anar a Islàndia des de el JFK de nova York.

Juga la primera partida, la va perdre, la segona no es va presentar (perduda també). En aquest termini va augmentar les seues demandes econòmiques (també de il·luminació, cambra, cadira, tauler...) i s'auto proclamà campió del món lliure. Moltes de les seues demandes van ser acceptades( altres no), però Fischer aconseguí que en un esport quasi amateur, les xifres rondaven al voltant de 9.000 dòlars per jugador en una partida com aquesta, una xifra al voltant de 250.000 dòlars.

En la tercera partida arribà tard i guanyà .En la 21 es proclamà campió del món.

L'any 1975 no es va presentar en la defensa del títol contra Anatoly Karpov, va plantejar exigències inacceptables per la FIDE i no va tornar a jugar fins l'any 1992 trencant l'embargament de Iugoslàvia, en una reedició del campionat contra Spasski vint anys després, per una borsa de 3 mil.lions de dòlars (no jugava des de la final de 1972) i tornà a guanyar.

Per cert en la meua opinió JJ es mou com un rei, en totes les direccions però sols una passa per jugada.

L'any 1972 bobby fischer (aspirant), es jugava el campionat del mon contra Spasski (defensor) en Reykiavik. Spasski pertanyia a la URSS, Fischer deia que els rusos feien trampes per retindre el títol. En aquesta atmosfera més pareguda a la guerra freda que a una partida d'escacs. Fischer a arribar una setmana tard, va cancel·lar quatre vegades el vol per anar a Islàndia des de el JFK de nova York. Juga la primera partida, la va perdre, la segona no es presenta (perduda també). En aquest termini va augmentar les seues demandes econòmiques (també de il·luminació, cambra, cadira, tauler...) i s'auto proclamà campió del món lliure. Moltes de les seues demandes van ser acceptades, altres no, però fischer aconseguí que en un esport quasi amateur, les xifres rondaven al voltant de 9.000 dòlars per jugador en una partida com aquesta, Fischer firmà un acord que entre fixe, percentatge dels drets televisius... s'embossava una xifra de 250.000 dòlars. En la tercera partida arribà tard i a la 21 es proclamà campió del món. L'any 1975 no es va presentar en la defensa del títol contra Anatoly Karpov, va plantejar exigències inacceptables per la FIDE i torna a jugar fins l'any 1992 trencant l'embargament de Iugoslàvia en una reedició del campionat contra Spasski vint anys després, per una borsa de 3 mil.lions de dòlars (no jugava des de la final de 1972) i tornà a guanyar.

Partido de Enamorados

Dissabte dels Enamorados, 17.35 hores, Club de Tennis Andrada.

Amigos de Xals: Paco, Ferro, Cadeno (sí, heu llegit bé), Òscar Burgos i Xals.
Amigos de Peix: Carlos Modosito Gamarra Orengo, Juanda, Arthur the Prim, Màrcula (sí, també) i el teniente Colombo. No convocat: Willy Toledo.

Incidències: Vesprada de telèfons calentets. A les 17.30 hores el partit estava suspés per la manca d'efectius defectuosos. Fou llavors quan es va recórrer als comodins de la llamada: Catxó (engripat; amenaça de venir la setmana que ve), Carlos Meló (Zizou no respongué) i Carlos Vidal (des de Gandia, amb cara de son, preguntà: "Però Xaparro no puja, oi?"). El matx seguia suspés (poc importava que Xals estiguera de camí; l'objectiu de trencar-li la vesprada estava ja acomplit). Comencen a rodar els SMS de suSpeMSió. Aleshores es fa la llum, o la tenebra, segons es mire: "Jornada avortada? Però si els Màrcules (2) estan pujant!!" [*] Tornem a convocar; mentre, Xals, alié a tot el tripijoc, conduïa feliç cap a un horitzó sense JJ. L'estampa recordava el final de Blade Runner.

[*] En honor a la veritat, el paio en qüestió no malnomenà Màrcules sinó altre knick Serpis name.

Accidents: Es guardà un minut de silenci per Bena i Zizou. Es gastà una bona dosi de saliva amb JJ Xap. Que si Laura, la filla de Tolo, no arribaria mai a saber quina alegria ens havia donat aquest dissabte d'Enamorados. Que si la cosa anava de buscar la descendència en el Salto del Caballo (variant cañí del Salto del Tigre), a l'estil de Dino Drpic. Que si finalment hauria trobat la samarreta de Christian Ziege que tant delejava. Que si li portaria al seu amic –i còmplice– teniente Colombo algun detallet (una reproducció de Doménikos Theotokópoulos, una foto dedicada de José Luis González, un pòster de Goya Toledo...). Etcètera, etcètera.

Ja dalt, xafant gespa de l'Andrada Stadium, el que tots ens temíem: "JJ ha aconseguit llogar La Saeta i en uns minuts aterrarà a la pista de pàdel". Murmuri. Gestos d'incredulitat. Algú es regirava en el seu seient. "Xe, Xals, on vas? Que és broma! Que qui no pot vindre és Òscar (Sanfrancisco, Quique)." "Fills de putes." Tornaren a sonar totes les alarmes. Juanda (sí, Juanda; aquest xicon aprén ràpid) suggerí: "Voleu que li toque a Cadeno?"

Primera incursió de Cadeno: "Bueeenasss. Com va, xiquets?... Xe, això d'Ungles en el baló, esteu molt mal, no?" (Sort que diguérem que el blog no havia de transcendir.) Val a dir, però, que aquestes paraules, junt a la reflexió final: "Caguenden. Mos ha passat com a Van Gaal quan juava contra el Valéncia", fou el més destacable de la seua actuació.

El matador: Màrcula, Jose. Per com vestia: xandall, braga al coll (restes d'una nit gojosa amb Noe) i... canelleres!

El brandi: Prettiest Feet. Tot en ell era començar, i començar. No culminava. L'Aliaksandr Hleb de l'Associació.

El massessino: Sens dubte, Iron Man. El teniente Colombo semblava tenir sang en les venes quan Brunelleschi s'encabotava –primeries del partit– a esculpir-li tíbia i peroné. L'antic regent del Bar Lepanto (per cert: aquest torna a obrir les nits del dissabte sota nova direcció. Amb un ambient selecte i un servei exquisit, Bar La Via li ofereix les seues especialitats: entrepà de formatge a la catalana, costelletes, carxofetes amb pasteta, màquines escurabutxaques, pastís de tres xocolates i tiramisú. Això sí, la disponibilitat d'aquestes postres depén de si Galleta ve o no a sopar); [**] l'anterior rector del Bar Ferro, déiem, rubricà una vesprada de despropòsits amb la clàssica jugada de pati col·legial: isqué de la cova, com un Ferran Giner entradet en anys i carns; enfilà porteria contrària; un, dos rivals; no massa meritori: eren Modosito Gamarra i el teniente Colombo; tercer escull: el Primo, la prova de foc; fracàs sense remissió; i aleshores la frase, en veu alta: "Ieps, falta!" No cal dir, però ho direm, que la infracció sols va ocórrer en el seu orgull ferit. La cosa va anar a més, i per la nit, a la sobretaula del Bar La Via (tres estralls en la guia Mon Cherry. Local per a nebodes, abadejos, esturions, dinars d'empresa i actuacions d'Amfaria un Pallot, Kenny G Para el Mero, Atura la Caravana i Junior i el Coll Brut i Alt. Amb el Bar Stop, el Bar Xapa i la Flor de Ruzafa, conforma la Ruta Gastronòmica de Carlos Bianchi, el Virrey), [***] Ferro li insistia a Rosa que "havia sigudo falta claríssima", Arturo havia actuat amb grega hybris, com un híbrid de Marchena, Pablo Alfaro, Javi Navarro i ell mateix. La xicona, amor mana, assentia silenciosament.

[**] i [***] Bru, no et queixaràs de la promo...

El tercer temps: Durant les copes del TNT féu acte de presència Cándido Jiménez Mompó, fill de Candidato Jiménez per Esquerra Fundida i mestre en brutes arts de Bruno Pascual. Actualment també és el presi del nostre Bobby Fischer Price particular, Joanet Peu d'Angelet. Se li plantejà la següent barata: JJ per J Peuet. Els Peus Més Bonics del Món fou el més interessat en el canvi; arribà a oferir també un parell de Chaise Long per al club d'escacs. Candi preguntà:

―Però Juanjo sap de què va aquest joc?
―Home, tenint en compte que es considera una reina...
―Reinona ―apuntà Xals.
―... però es mou com un peó...

Candi prometé visitar Ungles en el baló una vegada haja pres un determini definitiu.

I la crònica? Mort anunciada del bloc?

Primer que res, permeteu-me, com jugue en les paraules! Sols conec 2 llibres però com els explote.

A lo que anava:
Ie cabrons, on està el "matchos" del dissabte ?
Bé, no defallisc, jo egue que egue com Unai.
Supose que no teniu altra cosa en el cap que no siga preguntar-vos com ha anat la meua excursioneta, vamos que esteu en un sinvivir.. ho entenc. Tranquils, en 2 fotos teniu lo més destacable.

Bena baixa indefinida pels dissabtes

Després d'anar al metge, es probable que tinga un pinssament a la zona lumbar i que a més m'estiga afectant a la cadera i als musculs(man) de l'aductor. Es el primer diagnóstic. Caldrà esperar als resultats de les plaques i de la ressonància (com els jugadors bons i tot). Aixó serà dins de 2 setmanes com a minim. Així que estime que durant al menys 2 mesos no tornaré a xafar un rectangle de joc.

Somnis de Rodarna (continuació i final)

Ohnef Schäffer no podia evitar de cap manera a Frau Rechnung(meier), era la taxa que hi havia que pagar i així tornar a casa, al seu castell fantasmagoric, on feia temps que no hi anava. Allí podia cridar contra bòvedes i escoltar reberberades les seues paraules.Sols una cosa l'inquietava per dins, no comprenia perquè el seu carving express * no funcionava, tot i que l'havia adquirit amb "four fight" inclòs. ( amb el patrocini de ciclets TREX)

*( no confondre amb carvi)

Els amics de Cirilo s´han comprat una vaca.

Deixeu-vos d´històries i anem al que és important. L´últim git de la meua filla és digne de publicar. Ojo al bailecito que es marquen... a mi m´emociona fins el punt que no puc evitar ballar-lo amb ariadna.

Manifest en resposta d'un manifest

PER QUÈ M'AGRADA EL FUTBOL? Cada dissabte per la vesprada jo no puge al club de tennis sinó que baixe al paradís perdut. El futbol, a mi, em retroprojecta. Em canvie de roba, em calce les sabatilles, faig unes quantes carreres i entre en terra de meravelles. No em cal engegar-me endins d'una gran lludriguera a la percaça d'un conill blanc d'ulls de color de rosa, perquè, posant el peu al rectangle de joc, em trobe ja caient avall per un pou molt pregon.

EL FUTBOL NO ÉS UN ESPORT. I lamente discrepar amb la celebèrrima cançó dels Amanida Peiot: "El futbol és un esport/ vine a jugar". El futbol és un joc, vine a jugar. Futbol no casa amb l'utilitarisme del verb practicar. El futbol es juga. Si la llengua és la casa de l'ànima, el futbol és la casa de tot infant.

El MOTIU HA DE SER EL RESULTAT, EL RESULTAT NO ÉS EL MOTIU. El futbol és un entreteniment sotmés a regles, en el qual entra en competència la destresa i la sort dels participants. Els futbolistes, a qui preferisc anomenar professionals del joc més que no jugadors professionals, solen declarar el seu desig de guanyar "fins i tot en els amistosos". Nosaltres, que no som tafurs, hauríem de pregonar la voluntat de véncer "en tots els amistosos". El que entra en joc en el joc és la competència, molt sovint mal entesa, atés que aquesta no és la rivalitat desfermada que cerca posar l'altre fora de combat –o posar el peu al coll d'algú altre–, sinó l'esforç per tal d'abastar allò a què un altre també aspira. Guanyar ha de ser l'objectiu del joc. Si el que ens mou –dit açò en tots els sentits, i, en un d'aquests sentits, en tots els sentits com a direccions– és guanyar, acabarem entretenint-nos, passant tots una estona agradable. Guanyar no és la meta.

PARTITS DE COSTELLADA. Tots coincidim en la necessitat de competir per a divertir-nos, joguinejar, esbargir-nos. Si més no, és el que a mi em sembla. M'ho sembla d'acord amb el que llegit fins ara en el Manifest i en els comentaris. M'ho sembla sobretot segons el que he escoltat en alguna ocasió ("Necessite motivació. Si ens jugàrem una paella o una coca-cola...") i el que he vist cada vegada que som tres equips i uns quants s'han de quedar fora. Aleshores –quan tres o quatre persones passen un temps sense passar-s'ho bé– sí que hi ha competència. Ocorre que a mi aquesta competència no m'és del tot satisfactòria. La trobe viciada, corrupta, pervertit mitjà que mena a aconseguir el fi, quan el fi no justifica els mitjans. És, ras i curt, la paella o la coca-cola que acaba fent-nos passar una bona estona. És la partida –que no el partit– del tafur. És el resultat el que mana quan hauria de ser-ho.

PERQUÈ M'AGRADA EL FUTBOL tinc intenció de seguir caent cada vesprada del dissabte. Sóc un Juguetón de segona generació, amb molta honra ho dic! I després de posar la roba i les sabatilles a la motxilla, després de fer unes telefonades, vull enfilar el camí dels prodigis tot manllevant el famosíssim vers dels Amanida Peiot: "Me'n vaig a jugar a futbol/ amb els amics". Amb tots.

Vidasomo RIP

Pareix ser que la meua entrada (Dab) Manifest ha desviat l'atenció del fet realment important ocorregut estes últimes setmanes i al que fa referència l'entrada anterior del Monstre BU (º.º).
Per açò vull rescatar-la i que tots dediquem una oració a sant Xanquetete o a qui cregam convenient per la bona arribada de la nostra Vidasomo al cel de les barques.



I per a que el de la retro es trobe a casa, quan arribe de fer mal, el nostre amic Polp K3.

Manifest

Bé, vaig a aclarir un poc el tema de la penjada de botes perquè pareix que hi ha qui s'ho pren a conya quan a mi no em fa ni puta gràcia.

La veritat és que CADA DISSABTE tinc ganes de jugar. M'agrada jugar. Sóc roïn però m'ho passava bé. Fins i tot quan erem 7 o 8 o inclús 6 i jugavem camp a través. Ara bé, ha arribat un punt en el que no és que als partits ja no em divertira, és que fins i tot patia.
Jo no puc anar a jugar i donar-me igual si em marquen un gol, si perd, si guanye, o si veig que els meus companys es maten a córrer mentre jo ni trac les mans de les butxaques. Podria seguir pujant i fer el mateix que feu tres o quatre, per que, no ens enganyem, el càncer sóu tres o quatre. Podría jugar de davanter i no defendre. Podria no prestar atenció als córners. Podria inclús riure'm del fet que un altre no pare de córrer en tot el partit.
Però per a fer tot això, jo no hauria de tindre interés en jugar. Hauria de pensar: -Si em criden pujaré. Si no, em passaré la vesprada veient la tele. Total no tinc res a fer.
Per això no entenc, sr. Xap, que CADA DISSABTE demostres més ganes que ningú en montar el partidet cridant a uns i altres, de vegades huits i nous, per a ser prou. Per això no entenc, sr. Pex, com CADA DISSABTE estàs allí com un rellotge a les 17:30 per a passejar-te per la meitat del camp on no és la teua porteria. I etc., etc.
I no em dieu que es que no esteu bé físicament. I els altres ho estem? No es pretén que això siga un partit de primera, però si que donem el que tenim per a que siga, al menys, un partit de futbet i no 10 zombies pululant pel camp sense ordre ni concert. Ja sé que això sempre ha sigut així. Que tots estos anys ha passat el mateix. Però tot açò que abans em donava igual, ara no me'n dona.

Crec que quan pujem a jugar ens hem de divertir. Si només anem per vore'ns, quedem al bar i ens en fem un parell mentre juguem al dòmino. Si anem per a fer una mica d'exercici anem-nos-en a córrer els dissabtes i de segur que cremarem més que als partidets. Però si anem a jugar és, a més d'estes dues coses, per a passar una bona estona. Per a gaudir quan el teu equip o l'altre fa una bona jugada en equip, quan un dels deu fa una jugada individual a la messi. Quan estàs jugant i veus que el teu equip està ben plantat al camp i a l'altre li costa d'apropar-se a la teua porteria. I sobre tot quan veus que has acabat i ha sigut un partit disputat i, guanye qui guanye, ho has passat bé.

Per tot açò he deixat de pujar. Supose que ara, quan m'apetisca, i no tinga res més a fer, aniré a jugar encara que sigueu 10. I no em dieu trencapartits perquè segurament el partit ja estarà trencat.

El final d'una llegenda

Una retroexcavadora esclafa i parteix per la meitat la VIDASOMO mentres feia maniobra en les feines de neteja de piteres al marge.
El subnormal de la màquina digué: " es que no la he vist"

Match 8-2-2009

El més destacat d'aquest match a estat el fet de que hem esgotat les invitacions dels socis per a poder jugar. Hem tirat de les invitacions del pare de Pex, el que es pot anomenar, les últimes canonades abans de obrir nous horitzons per Xeraco.
També destacar la actuació de los Big Huevos, J.J.Punxaeta a la cama declarà:
- Ho deixe ací, no vull trencar-me més.
Per altra banda corren rumors de que Pex començà a amortitzar l' SPA del tennis.

Per finalitzar nombrar la gran actuació de Lois "quan es va posar les piles"

Instantànea de Lois celebrant un gol, moments despres de posar-se les piles.

Aprén Raül

Al Bena mai se li envolaran les ulleres.

Somnis de Rodarna

Pujant al Katschi, Mr Schaefer va dir: per què no anem a Rodarna*? jo ja porte le vares posades**.

Das Auto bramava cara amunt, ingorant els que els esperava a Mr i Mrs Schaefer, Frau Rechnung(meier)...(continuará- o no)

* joc aleatori de lletres del principat

**Els més observadors, entre ells
Peu d'angelet poden donar fe d'aixó.

(http://www.katschi.at)

El Ente (públic)

Acollona eh?

Imagineu-se si a més has de finançar-lo amb els teus impostos.

Queda oberta la secció "El ente (públic)" on repassarem moments èpics de la nostra RTVV.
Clàssics per al record són ja el "uat abaut yu zinc de mach" formulat per Alberola a Beckenbauer en la final de la Champions; el "anem a tallar la connexió que açò en qualsevol moment pega un esclafit" de Picornell subjectant els cables en els vestidors del Bernabeu en "la final del agua"; les declaracions del policia de Gandia en "Notícies 9" després d´una massacre amb xinos pel mig on afirmava la dificultat per arribar a conclusions per ser tots els xinos iguals; o Salvador Caudeli en els mateixos informatius afirmant la possibilitat futura de "tenir un Papa de color… negre volem dir".

Hui per a començar aporte esta petita joia radiofònica de l´Ente que he sentit a migdia tornant cap a casa.





Eixe anava molt bufat! DUPLICAR PER NOU… buf això "lo menos" és 18 voltes més.

Le Hiéroglyphe. Que no siga tot Xaparros i au (II)

Escena de sang i fetge vista pel Salat (el del Bar Sarau, fan del VCF)

a la plaça del Rei moro Fahd Ben Abdelazizz

(*) Deixeu les vostres solucions en els comentaris.

Le Dictionnaire. Que no siga tot Xaparros i au (I)

Demanaven per ací la dreta una secció de llibres. Demanat i fet. Presentem el diccionari Vidal edició 2008. Amb més de 85.000 entrades (per a concerts de música negra) i 144.000 sinònims (per a dir fills de p**a a Xap i Peix), conté informació precisa i detallada sobre el lèxic actual de Prettiest Feet. El diccionari inclou vocabulari especialitzat, expressions col·loquials, manlleus i vidalismes com ara Xe calla xe; Vicent, la ferida està en el genoll; nemon al Swan; Paco, sopem en el bar Xapa; i oink. En definitiva, una eina molt completa.

A més a més, si punxeu en

http://www.cmpmedica.com/products-and-services/dictionnaire-vidald-services/dictionnaire-vidal

entendreu el perquè del contratemps que Prettiest Feet i Little Angel's Foot patiren en presència del Salat (el del Bar Sarau i seguidor del València), així com la necessitat de posar a la venda aquesta altra edició (amb CDent inclòs):

Stilberg Spilberg IV: Bad Santa

A quick one:

Obama's, Bin ladens i ORENGO'S

ISK puts Orengo on the spot

Written By:Sophie Mwangi , Posted: Wed, Sep 17, 2008

The Institute of Surveyors of Kenya (ISK) has taken issue with the Lands Minister James Orengo's alleged lack of confidence on Kenyan valuers.

During his testimony before the Cockar Commission investigating the controversial sale of Grand Regency Hotel last Friday, Orengo said Kenyan valuers were not reliable in most cases.

This followed contradicting valuation reports of the five star hotel availed before the commission.

ISK Chairman Mwenda Makathimo on Wednesday stressed that Kenyan Valuers were professionally trained graduates of Land Economics, adding that the Institute's members had undertaken international valuation assignments across the globe.

'Le voy a contestar con Pressing Catch' o 'Andresitos, navidades y paquetes'

Benvolgut Abominable Home de les Neus,

Ja que m'interpel·les, donaré la meua opinió. Què en pense de la teua operació de neteja? Que és un fracàs. L'intent desesperat d'algú que vol restituir la seua malparada imatge després d'haver conegut els inferns andrespajarians (t'imagines que el mestre de la pistola de joguet i el bigoti postís pretenguera ara treballar amb José Luis Guerín?).

No, amic meu. Tu no ets Mickey Rourke, qui, amb The Wrestler (2009), pot reflorir vells llorers sota les ordres de, ni més ni menys, Darren Aronofsky.

Tu, com molts altres, vols fugir de l'encasellament. Has fet tard, però. Com Andre El Gigante, per molt que t'entestes,

(*) Andresito junt a Willy Deville i Jandro de El hormiguero, en The Princess Bride (1987)

sempre seràs: The Abominable Snowman!

Ai, no, que m'he equivocat!

(**) Per l'amor de Déu...

És a dir, no el que alguns comentaris maliciosos han apuntat: una terapia de xoc infantil d'anti-ianquisme nadalenc per via inversa, sinó allò que el gran Paco Nadal -ací a la dreta- locutava long time ago: "Este tío és un paquet. Passava per ací fora i li han dit: 'Xe, no voldries guanyar-te una hamburguesa i un parell de dòlars?'" Substitueix hamburguesa per Bio Frutas i parell de dòlars per parell de besets i ja tenim The Abominable, un digne (es fa difícil emprar aquest adjectiu) exponent del més reeixit paquetisme (proximitat fònica i gràfica amb patetisme).

The Abobinable Snowman is back!!!

Per tal de satisfer els vostres desitjos...
Tal i com es pot observar, hi ha una millora radical. Vaig pulir un poc la meua barbeta i la resta... espectacular. Ara si que es pot dir que enguany el pare Nadal ha estat entre nosaltres!!!
Que opines Pedrito???
(Tal i com s´observa he respetat en tot moment la llei de protecció del menor)

Stilberg Spilberg (III): Dos hombres y un vespino.

Un caneloni western al més pur estil Sergio Tigrone (OINK).

Stilberg Spilberg (II): Los Big-Guevos

La truculenta història entre dos davanters amb l'únic objectiu de destrossar-li la vesprada a un "amic".


The new york times: Actuació estel·lar dels protagonistes. No es mouen en tot el film.

Washington Post: Des de l'urugüaiana Whisky no es veia tan poc de moviment.

Fotoagramas: Toda la acción sucede en menos de un metro cuadrado de terreno.

Match 31-01-09

Club de tennis. 17:30

Equip 1: Loís, Paco, Arturo, Benavent i jj Xap

Equip 2: Juanito, R Xap, Pexino, Rafa i Quique

Partit igualat on el resultat ha sigut el menys important.

A destacar:

- Testimoni preocupant del Bena a mitat del partit: "és com si les cames no em respongueren"

Tranquil Bena. Tot no s´acaba en el futbol. El teniente Dan estava igual que tu i va refer la seua vida.

-Jogo bonico de Loís. Amb eixa classe i eixe mínim desgast físic, m´atrevisc a dir com serà d´ací 50 anys.

-Lamentar la lesió de Rafa. Ací poca broma. En serio, que no siga res.

- I per últim, una queixa. Mentre uns ens deixem la pell i les fibres (xicotet tiró) pel nostre equip, altres no arrisquen i fan valer maquinària per girar les seues cintures, amb lo que molesta el ruidet...