Per açò vull rescatar-la i que tots dediquem una oració a sant Xanquetete o a qui cregam convenient per la bona arribada de la nostra Vidasomo al cel de les barques.

I per a que el de la retro es trobe a casa, quan arribe de fer mal, el nostre amic Polp K3.

4 comentaris:
Oremos
Ho sentiré tant com quan en ta casa van desapareixer els nispros i el lleó...
Descanse en pau.
Gracies amics per donar una despedida digna a la VIDASOMO. ha estat el meu barco pirata de menut, la mare quan jugava a acassar, la cova secreta fent un forat pel costat i escurrint-me baix quan estava boca avall. Res a dir els dies de peixca que ens a brindat,anant al currycan, peixcant a la roca, ¡ o a la segon roca! o de " paquita" quan els diumenges pujavem els xiquets i les mares quan tornaven els peixcadors i ens feien una "passejaeta" a mig gas.
Inclos els anys que no ha navegat m'ha fet companyia cada vegada que ixia a la mar i no hi havia ni un alma, m'assentava a la vidasomo i mirava la mar, l'escoltava. Un ritual que repetia cada diumenge d'hivern i de tardor que apenes durava 1 minut... ho trobare a faltar.fins sempre VIDASOMO.
Todos somos la Vidasomo. El de la retroexcavadora mereix pujar un dissabte al Tennis i jugar amb un equip on estiguen junts Xap, Peix i Xals.
Publica un comentari a l'entrada