dissabte, 12 de juny del 2010

EFEUFDV

EL FILLDEPUTISME ES UNA FORMA DE VIDA EL FILLDEPUTISME ES UNA FORMA DE VIDA EL FILLDEPUTISME ES UNA FORMA DE VIDA EL FILLDEPUTISME ES UNA FORMA DE VIDA EL FILLDEPUTISME ES UNA FORMA DE VIDA EL FILLDEPUTISME ES UNA FORMA DE VIDA EL FILLDEPUTISME ES UNA FORMA DE VIDA
Ferran Adrià

14 comentaris:

Rainbow Xapul ha dit...

Pues lo dicho

Manetes ha dit...

agust t'has quedat

Zizou ha dit...

És un missatge subliminal?
Jo l'he llegit al revés i no he trobat res ...

ES UNA FORMA DE VIDA ha dit...

FILLDEPUTISME O MORT...

Sin ánimo de brujos ha dit...

El filldeputisme és també un humanisme.

Sí home time ha dit...

El xandallisme igualment és humanisme.

Anònim ha dit...

El xandallisme és un filldeputisme...

XANDALLISME O MORT

anava a fer un post, però no em considere tan important ha dit...

Vaja per davant que aquest post te com a única finalitat demanar PERDÓ. Mai en la vida he fet el que vaig fer ahir, ni ho tornaré a fer. Supose que tots fem alguna errada alguna vegada (o moltes) i jo reconec que ahir me´n vaig anar abans d´hora deixant penjats a tots els que estaveu allí. Vull demanar disculpes a tots (sense excepció) els que es vau quedar penjats per la meua culpa, ja que no és just el que vaig fer, però especialment al senyor tardido (crec que és just agrair-li a aquest home el que fa), que totes les setmanes es curra el fet d´anar a demanar la pista costant-li inclús diners de la seua butxaca que després no recupera en la seua totalitat. Sr tardido (i tota la resta), perdoneu-me ja que soc perfectament conscient de l´errada que vaig cometre ahir (i us puc assegurar que em vaig penedir des del moment que vaig eixir del pavelló).

Dit açò, i deixant clar que no vull polèmiques, ni debats, ni històries avorrides, repetitives i fora de lloc, si que voldria deixar clar el motiu pel qual vaig cometre aquesta errada. Tot i que no tinc més dificultats que qualsevol altre per acudir TOTS els dissabtes a jugar (sé perfectament que hi ha molta gent que no ve més perquè no pot, res a dir), perque tots tenim les nostres circumstàncies personals, si que vull ressaltar l´especial dificultat que ahir (especialment ahir), vaig tindre per tal d´acudir al meu esperat partidet setmanal (i no vaig a dir més al respecte, no vull avorrir a ningú). Supose que el fet de ser recriminat quan espere a que un porter de l´equip contrari torne a la porteria després d´anar a beure (no tens ganes de jugar o que? Afanya´t!!!) o que es pare el partit quan faig una passada errònia (jo pensava que el problema era que no m´esforçava, no el fet de no estar a l´alçada d´uns altres qualitativament, cosa evident) crema a qualsevol i fa cometre aquestes errades. I per favor, per favor, no entrem en el famós argument de córrer, passejar-se, suar la camiseta, posar ganes i bla, bla, bla... em sembla avorrit i repetitiu. Passe del tema. Simplement dir que seria imbècil anar ahir a jugar simplement per a passejar. Això és precisament el que hi hauria d´haver fet.

El que si que vull dir és que ens tornarem a veure futbolísticament parlant a l´arena aquest estiu. L´arena, per cert, és eixe lloc on tots els estius quatre o cinc imbècils baixen (almenys ho intenten) tots el dissabtes (inclosos alguns com jo que baixen a passejar-se, sense importar-li si es juga en un camp de pedres, d´arena, d´asfalt a 45º o en un camp de gespa d´última generació) i, una vegada allí i després d´esperar alguns “salvadors” prenen alguna de les opcions disponibles (prendre un nacional a la xixona, fer un apassionant 2 contra 2 o intentar que baixen “els pistons” per tal de fer un partit digne.).

Vull deixar ben clar, claríssim, que aquest escrit no va per ningú en concret (ho jure). Potser algú que estaguera ahir es pot sentir al.ludit, però de veritat que no. No és per ahir, ni per setmana passada ni per ningú en concret. És simplement una reflexió que faig perque reconec que ahir me´n vaig anar més calent que una mona a casa, i sobretot és una reflexió que faig després de deixar ben clar que l´únic que vull en aquest escrit és demanar perdó a tots els que estàveu allí, i especialment al senyor tardido que, torne a dir, mereix que tots li donem les gràcies (com tantes altres voltes ho ha fet el senyor xapul). Per favor, no contesteu açò, ni feu cap comentari ni li doneu més importància. El blog és per al bon rotllo i per fer coses més interessants. Al cap i a la fí, açò no deixa de ser una tonteria (que a mi em fa sentir mal, i per això ho he escrit).

Ferran A. ha dit...

Ningú diu res de la meua "reducció"?

Emilio el Xato ha dit...

Eixa vespeta roja necessita passar per les meues mans...està calenta!

Fotja ha dit...

Si véns al meu taller segur que el faig una millor posta a punt. Tin en compte que Fernaaaanduuuu venia a arreglar la seua.

LA SARPA, NI VAIG NI VINC ha dit...

Uffff, i això que no volía aborrir a ningú amb els seus comentaris, MARADADAUUUU!!! Ni en el millor moment d'inspiració del Sr. LSP (Jo mateix)...
Raúl, vols dir que algú va pensar que no tenies prou qüalitat per a jugar amb ells ... Si no estava Jo, que sòc HOMBRE BALON PEGADO A UN PIE... Quí estava, Franz Bekenbauer!!! Si el quí mes que menos, fa un xurro amb el baló.
Anda YAAAAAA!!!
A CHUPARLA!!!
FERNANDUUUU T'ESTIMUUUUU!!!!

Per al FALS FERRAN ADRIA ha dit...

Ferran Adrià no redueix...Descontrueix

F.A. ha dit...

Li hauràs de dir tu a Ferran Adrià el que ha de fer! Això ho fan tots els cuiners; pregunta a Manetes.