A les maties i els matios que no estan pel terme...
Jo no sé a vosaltres però a mi tots els matins me la canten. Ara, les mans les tenen baix la taula i la classe fa olor a brossetes...També he de dir que entre a classe un poc més accelerat que D. Matías.
1 comentari:
Plore d´emoció. Tots els dies la veiem... després de dinar, després de sopar... Sols comparable a Karate Kid i Superman II.
Una paraula. Emocionant.
Publica un comentari a l'entrada