L'any 1972 Bobby Fischer (aspirant), es jugava el campionat del món contra Spasski (defensor) en Reykiavik. Spasski pertanyia a la URSS, Fischer deia que els russos feien trampes per retindre el títol. En aquesta atmosfera més pareguda a la guerra freda que a una partida d'escacs.
Fischer va arribar una setmana tard de la data assenyalada per començar el matx, va cancel·lar quatre vegades el vol per anar a Islàndia des de el JFK de nova York.
Juga la primera partida, la va perdre, la segona no es va presentar (perduda també). En aquest termini va augmentar les seues demandes econòmiques (també de il·luminació, cambra, cadira, tauler...) i s'auto proclamà campió del món lliure. Moltes de les seues demandes van ser acceptades( altres no), però Fischer aconseguí que en un esport quasi amateur, les xifres rondaven al voltant de 9.000 dòlars per jugador en una partida com aquesta, una xifra al voltant de 250.000 dòlars.
En la tercera partida arribà tard i guanyà .En la 21 es proclamà campió del món.
L'any 1975 no es va presentar en la defensa del títol contra Anatoly Karpov, va plantejar exigències inacceptables per la FIDE i no va tornar a jugar fins l'any 1992 trencant l'embargament de Iugoslàvia, en una reedició del campionat contra Spasski vint anys després, per una borsa de 3 mil.lions de dòlars (no jugava des de la final de 1972) i tornà a guanyar.
Per cert en la meua opinió JJ es mou com un rei, en totes les direccions però sols una passa per jugada.
Fischer va arribar una setmana tard de la data assenyalada per començar el matx, va cancel·lar quatre vegades el vol per anar a Islàndia des de el JFK de nova York.
Juga la primera partida, la va perdre, la segona no es va presentar (perduda també). En aquest termini va augmentar les seues demandes econòmiques (també de il·luminació, cambra, cadira, tauler...) i s'auto proclamà campió del món lliure. Moltes de les seues demandes van ser acceptades( altres no), però Fischer aconseguí que en un esport quasi amateur, les xifres rondaven al voltant de 9.000 dòlars per jugador en una partida com aquesta, una xifra al voltant de 250.000 dòlars.
En la tercera partida arribà tard i guanyà .En la 21 es proclamà campió del món.
L'any 1975 no es va presentar en la defensa del títol contra Anatoly Karpov, va plantejar exigències inacceptables per la FIDE i no va tornar a jugar fins l'any 1992 trencant l'embargament de Iugoslàvia, en una reedició del campionat contra Spasski vint anys després, per una borsa de 3 mil.lions de dòlars (no jugava des de la final de 1972) i tornà a guanyar.
Per cert en la meua opinió JJ es mou com un rei, en totes les direccions però sols una passa per jugada.
3 comentaris:
Grande.
100% d´acord amb l´últim comentari però afegiria, com el rei també, l´única possibilitat de guanyar el meu equip és matant-me.
Açò ja porta camí d'insuperable. A la ja coneguda (i estudiada) 'aparença de postejar arreu', afegeix Peu d'Angelet el joc de les imatges. Parem atenció. 'Tauler-fitxes-vestit de jaqueta (jaqueta i corbata)', per una banda; 'taulell-ampolles-vestit de xancleta (dessuadora, meyba i xancles)'. El frontó ben visible com a metàfora del joc, evident en el cas de Fischer. Un (Prettiest Feet) preparant-se per a fer el trago o remullar la gola; l'altre (Bobby Ewing) preparat per a engolir saliva, per a passar un mal trago. Semblances i contradiccions. Subtil, Peu d'Angelet, molt subtil.
Publica un comentari a l'entrada