'Le voy a contestar con Pressing Catch' o 'Andresitos, navidades y paquetes'

Benvolgut Abominable Home de les Neus,

Ja que m'interpel·les, donaré la meua opinió. Què en pense de la teua operació de neteja? Que és un fracàs. L'intent desesperat d'algú que vol restituir la seua malparada imatge després d'haver conegut els inferns andrespajarians (t'imagines que el mestre de la pistola de joguet i el bigoti postís pretenguera ara treballar amb José Luis Guerín?).

No, amic meu. Tu no ets Mickey Rourke, qui, amb The Wrestler (2009), pot reflorir vells llorers sota les ordres de, ni més ni menys, Darren Aronofsky.

Tu, com molts altres, vols fugir de l'encasellament. Has fet tard, però. Com Andre El Gigante, per molt que t'entestes,

(*) Andresito junt a Willy Deville i Jandro de El hormiguero, en The Princess Bride (1987)

sempre seràs: The Abominable Snowman!

Ai, no, que m'he equivocat!

(**) Per l'amor de Déu...

És a dir, no el que alguns comentaris maliciosos han apuntat: una terapia de xoc infantil d'anti-ianquisme nadalenc per via inversa, sinó allò que el gran Paco Nadal -ací a la dreta- locutava long time ago: "Este tío és un paquet. Passava per ací fora i li han dit: 'Xe, no voldries guanyar-te una hamburguesa i un parell de dòlars?'" Substitueix hamburguesa per Bio Frutas i parell de dòlars per parell de besets i ja tenim The Abominable, un digne (es fa difícil emprar aquest adjectiu) exponent del més reeixit paquetisme (proximitat fònica i gràfica amb patetisme).