Dissabte dels Enamorados, 17.35 hores, Club de Tennis Andrada.
Amigos de Xals: Paco, Ferro, Cadeno (sí, heu llegit bé), Òscar Burgos i Xals.
Amigos de Peix: Carlos Modosito Gamarra Orengo, Juanda, Arthur the Prim, Màrcula (sí, també) i el teniente Colombo. No convocat: Willy Toledo.
Incidències: Vesprada de telèfons calentets. A les 17.30 hores el partit estava suspés per la manca d'efectius defectuosos. Fou llavors quan es va recórrer als comodins de la llamada: Catxó (engripat; amenaça de venir la setmana que ve), Carlos Meló (Zizou no respongué) i Carlos Vidal (des de Gandia, amb cara de son, preguntà: "Però Xaparro no puja, oi?"). El matx seguia suspés (poc importava que Xals estiguera de camí; l'objectiu de trencar-li la vesprada estava ja acomplit). Comencen a rodar els SMS de suSpeMSió. Aleshores es fa la llum, o la tenebra, segons es mire: "Jornada avortada? Però si els Màrcules (2) estan pujant!!" [*] Tornem a convocar; mentre, Xals, alié a tot el tripijoc, conduïa feliç cap a un horitzó sense JJ. L'estampa recordava el final de Blade Runner.
[*] En honor a la veritat, el paio en qüestió no malnomenà Màrcules sinó altre knick Serpis name.
Accidents: Es guardà un minut de silenci per Bena i Zizou. Es gastà una bona dosi de saliva amb JJ Xap. Que si Laura, la filla de Tolo, no arribaria mai a saber quina alegria ens havia donat aquest dissabte d'Enamorados. Que si la cosa anava de buscar la descendència en el Salto del Caballo (variant cañí del Salto del Tigre), a l'estil de Dino Drpic. Que si finalment hauria trobat la samarreta de Christian Ziege que tant delejava. Que si li portaria al seu amic –i còmplice– teniente Colombo algun detallet (una reproducció de Doménikos Theotokópoulos, una foto dedicada de José Luis González, un pòster de Goya Toledo...). Etcètera, etcètera.
Ja dalt, xafant gespa de l'Andrada Stadium, el que tots ens temíem: "JJ ha aconseguit llogar La Saeta i en uns minuts aterrarà a la pista de pàdel". Murmuri. Gestos d'incredulitat. Algú es regirava en el seu seient. "Xe, Xals, on vas? Que és broma! Que qui no pot vindre és Òscar (Sanfrancisco, Quique)." "Fills de putes." Tornaren a sonar totes les alarmes. Juanda (sí, Juanda; aquest xicon aprén ràpid) suggerí: "Voleu que li toque a Cadeno?"
Primera incursió de Cadeno: "Bueeenasss. Com va, xiquets?... Xe, això d'Ungles en el baló, esteu molt mal, no?" (Sort que diguérem que el blog no havia de transcendir.) Val a dir, però, que aquestes paraules, junt a la reflexió final: "Caguenden. Mos ha passat com a Van Gaal quan juava contra el Valéncia", fou el més destacable de la seua actuació.
El matador: Màrcula, Jose. Per com vestia: xandall, braga al coll (restes d'una nit gojosa amb Noe) i... canelleres!
El brandi: Prettiest Feet. Tot en ell era començar, i començar. No culminava. L'Aliaksandr Hleb de l'Associació.
El massessino: Sens dubte, Iron Man. El teniente Colombo semblava tenir sang en les venes quan Brunelleschi s'encabotava –primeries del partit– a esculpir-li tíbia i peroné. L'antic regent del Bar Lepanto (per cert: aquest torna a obrir les nits del dissabte sota nova direcció. Amb un ambient selecte i un servei exquisit, Bar La Via li ofereix les seues especialitats: entrepà de formatge a la catalana, costelletes, carxofetes amb pasteta, màquines escurabutxaques, pastís de tres xocolates i tiramisú. Això sí, la disponibilitat d'aquestes postres depén de si Galleta ve o no a sopar); [**] l'anterior rector del Bar Ferro, déiem, rubricà una vesprada de despropòsits amb la clàssica jugada de pati col·legial: isqué de la cova, com un Ferran Giner entradet en anys i carns; enfilà porteria contrària; un, dos rivals; no massa meritori: eren Modosito Gamarra i el teniente Colombo; tercer escull: el Primo, la prova de foc; fracàs sense remissió; i aleshores la frase, en veu alta: "Ieps, falta!" No cal dir, però ho direm, que la infracció sols va ocórrer en el seu orgull ferit. La cosa va anar a més, i per la nit, a la sobretaula del Bar La Via (tres estralls en la guia Mon Cherry. Local per a nebodes, abadejos, esturions, dinars d'empresa i actuacions d'Amfaria un Pallot, Kenny G Para el Mero, Atura la Caravana i Junior i el Coll Brut i Alt. Amb el Bar Stop, el Bar Xapa i la Flor de Ruzafa, conforma la Ruta Gastronòmica de Carlos Bianchi, el Virrey), [***] Ferro li insistia a Rosa que "havia sigudo falta claríssima", Arturo havia actuat amb grega hybris, com un híbrid de Marchena, Pablo Alfaro, Javi Navarro i ell mateix. La xicona, amor mana, assentia silenciosament.
[**] i [***] Bru, no et queixaràs de la promo...
El tercer temps: Durant les copes del TNT féu acte de presència Cándido Jiménez Mompó, fill de Candidato Jiménez per Esquerra Fundida i mestre en brutes arts de Bruno Pascual. Actualment també és el presi del nostre Bobby Fischer Price particular, Joanet Peu d'Angelet. Se li plantejà la següent barata: JJ per J Peuet. Els Peus Més Bonics del Món fou el més interessat en el canvi; arribà a oferir també un parell de Chaise Long per al club d'escacs. Candi preguntà:
―Però Juanjo sap de què va aquest joc?
―Home, tenint en compte que es considera una reina...
―Reinona ―apuntà Xals.
―... però es mou com un peó...
Candi prometé visitar Ungles en el baló una vegada haja pres un determini definitiu.
12 comentaris:
Que gran crònica...
simplement una reflexió: CARLOS MODOSITO GAMARRA ORENGO i EL TENIENTE COLOMBO han jugat junts els últims 5 partits i els han guanyat tots prou holgadament (inclús contra 6 jugadors). Amb acompanyants de luxe que han anat rotant segons disponibilitats (peus d´angelet, el primo del zumosol, kikiu, rafa zizou, juan da (i no recibe), ivan el terrible... però els que no han fallat mai han sigut aquests dos personatges.
Us convide a la reflexió... acàs son "invencibles"???
Senyor Gamarra (deduïsc que és vosté),més que acompanyants "de luxe". jo canviaria aquest calificatiu i els anomenaria "de brega". Tots els que ha anomenat fan durant el partit més kilòmetres que Carlos Sainz al París-Dakar, vosaltres en contrapunt aporteu la qualitat, "el toc". Així, i et done la raó, sou un equip quasi invencibol, fent, o no, jogo bonito.
Ara bé, amb això dels últims 5 partits crec que patina un poc, podrien sér els 3 últims i el darrer dels tres no tan sobradament, la diferència fou d'un gol. I permeta'm dir-li que aquesta setmana els seus acompanyants, a més de ser "de brega" també ho eren "de luxe". Si en lloc de Juanda i Màrcula hagueren jugat JJXap i Hleb Pretty Feet, per exemple, no sé quin resultat s'haguera donat.
A més, si aquesta reflexió a la que ens convida fa referència als ja famosos Manifestos i els seus posteriors comentaris, al "joc" dels quals vosté no ha volgut entrar i continuem esperant la seua opinió, pense que no ha entés res dels mateixos. En el meu cas per exemple, aquesta setmana no haguera canviat d'equip encara que hagués sabut abans de jugar que anava a perdre.
M'alegrà però, la competitivitat mostrada dissabte i també que llance aquest guant. M'ho prenc com a desafiament. La setmana vinent m'esforçaré més, si cap, per a batre "els invencibles".
PD: Coneguent algú com el conec augure la presentació d'un nou film al blog amb aquest títol: "Els invencibles".
Quatre coses:
1- No patine en absolut. Estic parlant de 5 setmanes i són exactament 5 setmanes. Hi ha probes (tan sols s´ha de veure la secció matxos), o més fàcil: quatre són les setmanes que ha vingut a jugar el senyor kikiu (les quatre ha format part del meu dream team...)i aquesta última ja no ha vingut i hem canviat d´efectius. És curios com diu vosté que no sap que haguera passat si no haguessen estat aquestes dues persones: no cal que es calfe tant el cap. El senyor Marcula és la primera vegada que ha vingut i el senyor Juanda ha format part del meu dream team tres vegades (una joanet peu d´angelet, tres kikiu, dues Zizou, una Ivan el terrible, tres el primo del zumosol, cinc colombo, una peuets boniquets...).
Que quede clar que no estic en absolut infravalorant al senyor Marcula i al senyor Juanda (tot el contrari), l´unica cosa que estic dient és que s´han donat molts partits amb altres jugadors (que tampoc són Messi i Ronaldinyo) i és curiós que el resultat ha sigut semblant.
Tampoc estic en absolut infravalorant els altres equips (fins ahi podem arribar). Pense que qualsevol dels habituals del altres equips és millor que jo (el senyor Gamarra) ja que sense dubte sóc el jugador més dolent sobre el rectangle.
L´unica cosa que estic fent és deixar damunt la taula uns fets comprobables, en resposta a un fet tan evident i incontestable com que Gamarra i Colombo estan però com si no estagueren, donat la seua lamentabilitat sobre el terreny de joc.
També he de dir que de la mateixa forma que segur que sóc el jugador més dolent sobre el terreny i que òbviament no te ningun mèrit que els davanters contraris em creuen (no vaig de conya), també pense que el senyor Colombo (tot i els seus defectes ja desenvolupats i que jo segur triplique) és el millor jugador que hi ha al club de tennis Andrada "de largo".
2- En resposta al que diu que no canviaria el seu equip (li puc assegurar que no se qui és vosté), li puc dir que jo no tinc cap problema en jugar en qualsevol de les persones que hi havia al camp, més be tot el contrari, és per a mi un plaer jugar en qualsevol dels altres nou (qualsevol és qualsevol). No trie equips, ni tinc preferències, simplement si puje és perque m´agrada jugar amb tos vostés (pel que veig, no es dona el mateix cas al contrari).
3- Vosté diu que espera la meua opinió... doncs ja la sap. Jo soc molt ben pensat (moltíssim, moltíssim) i no m´he sentit en absolut aludit en cap moment (ja veu, sóc tan ben pensat que paresc bobo). Estic segur que moltes coses de les que han exposat són veritat i estic completament d´acord en que ja que pujem hi ha que agafar-s´ho en sèrio. Jo personalment no vaig a justificar-me perque si no pujara a jugar en ganes i il.lusió no pujaria (que és el que farien i/o faran la immensa majoria de tots vostés quan estiguen en la meua situació... al tiempo), així que no cal donar opinió quan estic d´acord, en tot el que s´ha dit. Ara, i en això tal vegada discrepe, m´encanta jugar amb tots, els millors, els pitjors (com jo), els atletes, els solidaris, els guapos i els lletjos (per això puje) i no se m´ocurriria mai triar equips, vore jugadors per tal de donar petos, fer equips "pa disfrutar" (com he sentit per ahí...), i el que mai faria ni faré és parlar (mal) de ningú en cap lloc. Pense que les coses s´han exagerat massa i almenys personalment no tinc cap problema en cap persona, i si alguna vegada el tinc li ho diré a ell (i no en cap foro o reunió privada).
4- Per últim he de dir que ja se que estem tots de conya (i jo el primer), però parlant seriosament, i tant que s´ha criticat al senyor JJ Xap: Quants anys faria que no aniriem a jugar si no hagués sigut per aquest personatge??? El dia que a eixe personatge se li acaben les piles.. ja ens veurem en Padur.
5. Per a mi és un plaer jugar en tots (Perdó si al revés...). Peuets boniquets (Xals), vine a jugar sempre i deixa´t d´històries perque sense tu... la vida no és igual. Te quiero.
També he de dir que és la primera vegada que algú m´ha dit algo personalment, com la meua manca d´esforç (almenys això entenc quan la cambrera diu que aportem "toc" davant pocs kilòmetre).
La primera cosa que li diria senyora cambrera és gràcies. Gràcies perque almenys ha dit alguna cosa a alguna persona EN CONCRET... i així es pot defendre si ho considera necessari o convenient.
Segons diu vosté jo no se el que es fer kilòmetres. Bé, li torne a dir que jo per tal de prendre el solet me´n vaig als columpis amb la meua filla que aquesta almenys si que valora el fet que estiga en ella.
Vos Vull.
Benvolgut Raül. Vaig a "entrar en el joc" jo també (si alguna vegada he eixit). I va a sér l'últim comentari meu al blog sobre aquest tema, ja que com tu dius, si hem de parlar més ho farem al partit dissabte (si vaig).
No sé perquè dius que si tu eres dolent o el Pexino ho és. Jo ja vaig dir i reiterar el que tu em confirmes.
Primer, que el Pexino és el jugador amb més qualitat dels que pujem, "de largo". Si és que jo estic totalment d'acord que és EL QUE MÉS QUALITAT TÉ, però això, per a mi al menys, no és prou i per això no és, per a mí, "de largo", el millor JUGADOR. I ELL és el cas que exemplifica amb majúscules el que a mi em trau de les caselles quan vaig a jugar, i per això em passa només quan vaig amb ell.
Pot ser diràs o direu que un sol jugador no pot desfer un equip, donç per a mi, ho fa. Per que si a eixe equip hi ha 4, sense comptar el porter, dos dels quals no corren més perque no poden, l'altre sóc jo, i l'altre és ell que quan comencem a jugar i, com va passar el dissabte que vaig desertar, el Bena li diu, veient que estava en una posició "no definida", "tu jugues dalt o a la banda?" ell li contesta "jo que se, jo vaig per lliure", tal vegada tu no et dones compte o no et moleste però a mi em molesta i molt. Em molesta tindre que estar pendent del que jo he de marcar i al mateix temps del seu perque ell "va per lliure", em molesta perque quan hi ha un contracolp jo baixe cagant llets i ell ni es meneja, em molesta perque, a banda de tot açò, li costa deu i ajuda donar-te el baló encara que estigues sol i ell haja d'encarar fins a tres contraris. I tot açò comptant en que és el de més qualitat "de largo" i podria, amb una miqueta de voluntat, ser el millor jugador. I si, donada eixa gran qualitat que té, ajuda en gran mesura a que els seus equips moltes vegades guanyen. De fet mi m'ha passat prou vegades anar amb ell, guanyar i no gaudir de la vesprada. I a tot això només cal sumar-li les perles que solta en acabar de l'estil: "ja esteu cansats? jo ni he suat" "Xals comença molt fort i de seguida es desfonda", etc, etc. I que ningú malentenga les meues paraules, la meua animadversió vers ell es limita al rectangle de joc. Serà el que serà peró sempre l'he considerat un amic més.
Segón, això que tu dius que eres el jugador més dolent només em fa riure. Pocs dels que pujem tenen la teua tècnica, posen el cos i aguanten el baló com tu o xuten com tu, només hi ha que vore els remats des de fora l'àrea a la treta dels còrners, "a la Mendieta". I no t'ho dic per quedar bé ni res de això. Pel que fa a les ganes i l'esforç esmentat dius que no t'has sentit aludit i m'alegre que així siga perque si tu deixes el que pots al camp ningú et pot exigir més i no tens per que sentir-te objectiu de les crítiques.
En quant al que diu la cambrera, que sóc jo, Xals, no em pots negar que els Juanda, Márcula o Primo foren "el pulmó" del teu equip el dissabte. Si he dit això ha segut contestant al "pique" que suposava el teu primer comentari i no amb ànim d'ofendre ningú, per a mi la discusió estava ja tancada. I que ells foren el pulmó no vol dir que tu no deixares tot el que tenies al camp, cosa que el Pexino, per a mi, no va fer. I, com t'he dit, això responia al "pique" en to de conya que per a mi suposava el teu comentari.
D'altra banda si que faltava la teua opinió i també m'alegre que hages "entrat al joc" per que el no fer-ho podria haver creat malentesos.
I si he "criticat" el teu germà i crec que l'únic que ho ha fet he segut jo, pense i espere que ell haja entés les meues crítiques com el que són i en la mesura que li corresponen o no. En part ho vaig fer per respondre a les seues "conyes" i no centrar-me solament en el teniente Colombo (quin gran nom). Per supost que toca reconeixer-li el merit de ser com ell diu "la puteta" tot i això que és compartit (no li lleves aquest merit a les altres putetes que som Paco i un servidor).
Jo tampoc trie equips, la prova la tens en que a pesar de no agradar-me jugar amb el Pex, cosa que li he dit moltes vegades, no vull que penses que açò ho dic ací i prou, si em toca ho faig.
I si, pense que vosaltres aporteu toc en lloc de kilòmetres però vull que entengues que, per a mi, un no ho fa per que no pot i l'altre per que no vol, i, dic ja per última vegada, que això segón és el que em fa pensar-me si pujar a jugar o no. No he dit que tu no t'esforces i no vull que ho entengues així.
Amb tot açò com digué Paco, no tracte de fer mala sang, ni pensar-ho. La nostra amistat està per damunt de tot açò i no té res a veure. Estic segur que Ariadneta valorarà molt la companyia de son pare però no dubtes ni per un instant que jo, o nosaltres no ho fem.
PD: Jo fa dues setmanes que no pujava. L'ultima que ho vaig fer al meu equip érem Luís, JJ, Bena, Pex i Jo. A no ser que després d'anar-me'n canviareu d'equips no pot fer 5 setmanes que jugueu junts "els invencibles", i si així ho és, la setmana vinent ho deixareu de sér. I et torne el guant fins dissabte.:)
M'estic donant compte de que escrivim unes parrafades que ni Jardiel Poncela. Per cert Jardiel Poncela seria un gran nom per a un árbitre, no?
Grande Xals, res a dir. Totalment d´acord en tot el que has dit, i a més mai he dit el contrari.
És cert, m´he enganyat... eixe dia el peix anava a la teua, amb la qual cosa... JO SOC L´ÚNIC INVENCIBLE !!!!! (jajaja). Jo contava en eixa setmana i en la d´abans (on tu anaves a la meua!)
segueixes siguent el meu ídol.
Que tal un desafiament en Cabarceno junt als lleons??? qui guanya s´emporta el CD explicatiu de "los animales"...
Pedrito, la millor crítica d'un avantmatx, vestidor i nit que he llegit mai. Amb route per sopar i tot.
Els bars dels peuets?.
estic molt ofés pels recents comentaris, m'acabe de sentir "hombre objeto" només es valora el meu múscul.... ei que jo puc dir-vos moltes coses de Rússia, no només és un poble molt bonico i amb gent molt amable sino que és gran.
Per cert el invencible team quasi pareix el papitos team.
A vore si és una qüestió de güevos?
El trotón de la Asociación. Què poc tan valorat! Jo em defendria.. (espere que si escrius un post em tingues en consideració pel suport que estic donant-te.. estic "falto de cariño" en este bloc)
Pot ser això. Serà una qüestió de Big-Guevos. En tot cas Arturín, el que en tu "prime" (oink) el físic no és res mal.
Per cert Jay Jay, no et penses que després de tot el que s'ha dit anem a "chuparnos las pollas" com deia el Sr. Lobo. La cacera continua...
Publica un comentari a l'entrada