Aquest novembre, estava jo a l'outlet i de colp i repent... "taxan"... l'aparisión.
M'apareix el mític KOKE. Em veu i ve a saludar-me, li torne la salutació i li dic: Iee, tenim algo pendent. Tinc una noteta teua, quan vulgues passes, i ell em contesta que en breu passarà per la tenda i es farà càrrec del deute. L'home m'explica que ha tingut problemes, que s'ha separat però que ara ja ha passat tot i que ha tornat al poble i ja està tot millor.
Este matí "taxan" la segunda aparisión. Jo quan l'he vist he pensat hostia el deute saldat!!! Ací pose la conversa:
K: Bon dia
D: Bon dia
K: Com va tot?
D: Ací estem, aguantant.
K: Molt bé, jo vinc a vore que es deu
D: Ok, ara busque la noteta (he hagut de desempolvar el "baul de los recuerdos" tot polsos per a buscar-li la noteta (fet a mà, ja que en aquella entonses no existia encara el ordinador). Entre sorprés i emocionat li mostre el deute: 5300 ptas.
D: Ahí tens (he traduït la noteta: 31,85€). En lloc de pujar-li tot l'interés del temps tardido. li dic 31 per a tú.
K: Ah, vale pero es que tinc un problemeta
D: he pensat: (Uii ja venen el problemes)
K: Mira, es que tinc una targeta de dèbit i no tinc saldo. Si tu em deixes 50€, jo vaig els ingresse, torne i et pague el deute i agafe unes sabatilles que m'han agradat.
D: Jo he pensat: (ostia, no m'ho puc creure. No em paga i damunt vol que li done 50€. Per a ingresar-los i que em puga pagar el deute i es compre unes sabatilles)
D: A vore, no ho entenc. Tu paga'm i deixa't de histories.
K: No t'ho creus? Deixa'm 50€ i voràs, si vols m'acompanyes al banc i voràs com faig l'ingrés.
D: Et torne a dir que jo no abandone el lloc de treball per a acompanyar-te a ningún lloc i menys deixar-te 50€ per a les teues històries. He esperat molts anys que tornares per a pagar-me. Quan tingues els diners, vens em pagues i ja està.
K: Xe, pero si aixina et pague hui.
D: Et torne a dir que no em contes pel.lícules. Quan ho tingues vens i parlem.
I ahí s'ha acabat.
Algú pot explicar-me què m'he perdut???
13 comentaris:
ESPECTACULAR.
Eixe Coooke sí que és un estratega i no els pufos de la Fantàsmica.
Respecte a la pregunta jo crec que la resposta no és ni 31€, ni 50€... jo crec que has perdut UN AMIC. Mira que eres desconfiat!! Personalment, l'haguera deixat atenent en la tenda mentre jo anava a fer l'ingrés al banc.
hay palabras??? yo no las encuentro
Has fet el correcte. A més d'un li haguer fet la bicicleta, el tricicle i el tàndem tot a l'hora. Si vols me'l deixes a mi i li faig una visita junt amb Spasic per a que faça la crònica.
Per cart, felicitacions pel primer post (que no primera entrada. D'eixes ja n'ha fet vosté moltes).
jo t'ho explicaré: Ell el que volia era saldar el deute amb l'empresa Cesar Esports, i per fer-ho li ha demanat els diners a un amic (AlDeivit), el que pasa és que encara que els dos vareu anar a la mateixa escola tu vas estudiar mentre que ell anava demanant "gorrinaetes" pel pati.
Perdó, però, aquest el que té és molta escola... Fa tres o quatre anys, va vindre al bar i li va demanar 50 euros a ma mare, tot dient que era amic meu...
La qüestió és: per què collons demana sempre 50 euros?
el que passa és que així és compter redó. ni pa tú ni pa mí.
No... si toda la culpa es mia... lo se...
No... si toda la culpa es mia... lo se...
I tu no li vas deixar els diners????
Quin mal amic.
De oir la conversasion me meao toa !!!!!! . Així em va engatusar el meu coke
Clar, evidentment, ell pensa, la la relació mes exacta al canvi són 50€, 5000pesetes=50euros.
No sé qui ha dit, que tú estudiares i ell no? Jejejeje!!! amb aquestos trucs de brooker, a quí li fa falta estudiar.
Per últim dir... Has mirat si et falten les sabatilles que li agraden? Jo l'he vist amb unes bambes noves.
a qui voleu enganyar? les bambes noves les portava perqué les havia amprat al de deportes levante.
Publica un comentari a l'entrada